.jpg)
Aquest ha estat l’any de la Maria Carme Cardó que va rebré la Creu de Sant
Jordi. Un de tants premis discutits perquè funcionen bastant per la via digital
i a vegades hi ha encert i a voltes no entens en unes vies objectives el perquè
li han donat una persona o a una entitat perquè la mala política contínua fent
molt de mal per allà on passa.
Reconec que en el cas de la vendrellenca ha estat un encert del 100% com
altres persones que per la seva tasca i condició al municipi se la
mereixen i esperem que els propers anys vagin arribant el seu torn.
Hi hagut alguns gremis com polítics, artistes, professors que sempre ho han
tingut més fàcil aconseguir aquest tipus de reconeixement popular. Altres
oficis com ferrers, pagesos, pescadors és gairebé impossible que arribin a
assolir aquest honor, simplement per la tasca que fan. En les nostres societats
hi ha professionals de primer i segona divisió.
Està bé pensar en el passat, però la nostra guardonada va ser un dels
pilars d’alguns dels elements culturals que avui en dia ja són part de la
història. El Concurs de Teatre Amateur Àngel Guimerà des de que es va fer la
reforma de la Lira per a reduir a la meitat la seva capacitat amb unes cadires
anatòmiques a no sé quin perfil humà se’l van responen. Durant els darrers anys
jo vaig membre del jurat i aquí s’hi podia veure nivell i qualitat. Un altra de
les coses que han desaparegut ha estat el concurs de sant Jordi que s’ha
adulterat amb una cosa bàsica i senzilla que no té res que veure amb el seu
esperit inicial amb tots els alumnes dels centres de la vila buscant la millor
composició.
Maria Carme Cardó va jugar un paper clau en l’aprenentatge del català en
una època en què estava perseguit. Doncs què fem a casa nostra per preservar el
català i la seva cultura. No només de sardanes a al Rambla viu aquesta tradició
tan rica.
L’Associació Musical Pau Casals del Vendrell que està allí que van fent
coses, però no té l’empenta ni la força de deu anys enrere. Hauria d’estar
conjuntament amb altres entitats que treballen la figura del mestre més activa
en donar a conèixer la seva figura. Jo no dic que no facin, el que vull dir que
el que fan sembla que no arriba a la majoria de gent. Precisament estem parlant
d’un personatge clau com Pau Casals que sempre havia estat al costat del poble
en la seva lluita.
Ella també va estar posada en la revista Informes del Vendrell. Ja no calia
llegir el full de missa per saber que passava al Vendrell i comarca. Un gran
esforç perquè la gent estés informada del que passava al seu voltant. Avui en
dia amb moltes més recursos no tenim cal mitjà propi de la vila que faci el
paper de diari local o comarcal. Ho hem perdut i això és molt trist, però a
alguns polítics ja els hi va bé aquesta ignorància manifesta dels seus votants.
Va ser una gran professora compromesa amb la seva època i amb la seva gent.
Avui en dia la gent no es compromet amb ningú. Els entitats cada dia van
perdent pes i moltes quasi són familiars i les altres darrera mateix hi tens
l’ajuntament perquè sinó serien inviables econòmicament.
Fem homenatges, però ens falten Maria Carmes Cardó per aixecar aquest
poble endavant i fer-li tornar l’orgull de fa uns anys. Ara s’ha deixat anar i
s’ha convertit en un gran massa molt difícil de reconduir tot plegat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada