Una gran enhorabona per la jove Gemma Ventura

De la Gemma podria escriure un llibre perquè fa molts anys que la conec del Vendrell. Recement l'havia portat a la ràdio un parell o tres d'edicions i sempre he mantingut molt bona relació amb ella, encara que no ens veissim gaire el nostre tracte era força cordial com d'amic de l'adolescència. 

La Gemma sempre ha estat peculiar perquè és una persona que sense tenir res en especial, a simple vista, ja destaca pels seus rinxols, pel seu somriure encomanadís, per la seva carona de no haver trencat mai cap plat, per la seva manera de pensar, de veure el món. Una persona que fa una anys ha sabut trobar en la literatura i al costat de l'Eva Piquer un lloc en el dia a dia de la literatura catalana i ha tingut l'oprtunitat d'entrevistar a moltes persones de diferents àmbits que li han donat un bagatge cultural bestial. Ella quan fa una entrevista s'ho prepara, estudia, s'ho mira i remira. Ella s'ho curra per intentar ser diferent i no caure en tòpics com molts. La Gemma és de lo més potent que tenim a casa nostra en literatura i creació. És periodista i és mestre, però èlla és més que res humana i és de les poques persones que escolten a la gent. Una descendent del rock català on ha tingut els seus grups de música i ha recollit aquesta creativitat d'alguns dels seus membre com en Gerard Quintana entre d'altres. Una noia que ha begut de les fons. Una noia despistada perquè ella sabia que el paraigues no era el més important que portava sobre i cuidava allò més interessant. Moltes felicitats per aquest Josep Pla i que tinc moltes ganes de llegir. Ens veiem entre el vent i el mar on el silenci basteixes la teva creacio.