L’oposició política del Vendrell en cerca i captura

Aquestes eleccions municipals al Vendrell porten un ritme al més pur europees. Sembla que fins i tot ja s’hagin realitzat i la gent es prepari per una nova cita d’aquí 4 anys. Ningú ho diria. La gent ho comenta pel carrer, però la majoria arriba a la mateixa conclusió, que guanyaran els que hi havia i si ja pot estar contenta l’oposició sinó augmenten el marge de la victòria optimista sobre els seus contrincants. Algú sap on està l’oposició?

La gran estratègia Sito per recuperar la majoria al Vendrell no mostra gaire empenta i hi a massa comentaris d’un costat i d’un altre per veure com es configurarà la  llista. Massa incerteses en uns moments on les coses haurien d’estar força més clares i veure per on s’acaba decantant. Ara per ara   potser tenim tres grans grups socials que han de decidir el futur de la vila. En la primera posició en la cursa electoral trobem els optimistes dins el PSC i hereus purs del Martí Carnicer sense conservants ni additius. Aquí trobem el cotxe escombra de la política local on hi cap de tot una mica, des de carlins, republicans, amants dels animals, nudistes, espanyolistes integrats, republicans adaptats, seguidors del Jordi Pujol, independentistes avorrits, presidents d’entitats de tota la vida que viuen a l’ombra del campanar, anarquistes reconvertits, nous herois d’un passat obscur, caps tribals vingut directament d’Àrabia amb el seu estol de fidels i les haimes.            En un altre grup trobem els qui van quedar contents amb l’actuació de les forces de seguretat el passat 1 d’octubre.  Molts d’aquests venien de les forces convergents i els seus derivats i també d’ERC, cal dir que aquesta formació a casa nostra presentava unes particularitats curioses entre les que es trobava que tenia partit, però cada 4 anys havia d’anar a recerca i captura d’un candidat per presentar-se a les eleccions municipals fins que al final el partit va quedar conquerit per forces ocupacionals i els que hi havia o es van adaptar o van tocar el dos a altres aventures polítiques.

Després estan la CUP que van al seu rollo i tot  i que molts són fills i de família acomodada són alternatius encara que només sigui en la manera de gestionar-se que és per assemblea ja tot va a un altre ritme diferent a la resta de formacions. El que surti d’aquestes trobades pot ser totalment diferent al que hi havia, llavors mai saps per on anirà la cosa i és una mica incert. Potser és la política del futur que encara molts no estem acostumats a tanta reunió i votació perquè tothom pugui decidir-ho tot, però ara per ara és una mica ferragós i potser en el futur és el que queda Aquests per poc que puguin no és un partit de govern perquè han de canviar tantes coses que pel que es veu no van a buscar el poder a qualsevol preu. Ells estan allí i si els toca alguna cartera, doncs bé, però  el seu partit en  una coalició de les que tenim per aquí excepte que sigui per portar una cosa molt contreta i marcada no acostuma a ser molt viable, però juguen a una altra lliga, potser a vegades dues partides més avançades de les que tenim ara mateix.

A vegades parlen en un llenguatge molt bonic, però a l’hora de la veritat no tenen ni idea del que s’ha de fer en el dia a dia. La Cup és un fenomen per estudiar i crec que cada persona és una Cup ben diferent de la del costat encara que molts vesteixen similar.

Llavors tenim els que no voten mai per conviccions de tota la vida que per algun motiu o altre no volen sentir a parlar de política i ells són dels que aprofiten el dia per fer una altra cosa, a no sé que els toqui anar a un col·legi electoral fent de president o vocal fins que el president decideixi que ja pot anar tothom a casa seva. Doncs aquí tot molt tranquil·let i no sembla que hi hagi municipals. La gent en parla i l’oposició treu de tant alguna fumera en l’actualitat que en un tres i no res les bandes optimistes apaguen sense rastre. La majoria té molt clar qui guanyarà i tots coincideixen encara que a vegades com passa al futbol les coses en el darrer minut es torcen del tot encara que ningú s’ho esperava.