Els alcaldes trileros, tots contents i enganyats

Cada dia la política va perdent cara i ulls i alguns alcaldes socialistes que hem tingut al Vendrell han fet autèntiques obres d’art com fan els trileros que et trobes a Barcelona amb una moneda i tres gots sobre una taula.

 Llavors per coses de la vida vaig aterrar a l’Ajuntament del Vendrell en el primer govern de CDC després d’aquests governs de coalició que hi havia al municipi on tots portaven el govern. En aquelles èpoques llunyanes abans dels 80 el pressupost era reduït i els regidors poca cosa cobraven. Era més d’obra social que una altra cosa. Els socialistes anaven fent fins que fa uns 25 anys una entitat del Vendrell es va dividir per tema polític i això va fer que un ampli ventall de vot socialista anés a parar a CDC, fet que va ser decisiu per un canvi de partit govern al consistori.

A partir d’aquí es van alternar socialistes i convergents fins que va arribar Plataforma i es van unir aquestes dues forces per no quedar amb el cul a l’aire davant la força emergent que tenia aquest partit liderat per l’August Armengol.

La propera etapa és que perquè hi ha gent al Vendrell que es pensa que el poder, la democràcia, la voluntat popular i el codi civil si fa falta és ell i només ell  i la família, es van desmanegar totalment les antigues forces convergents amb un fracàs considerable a les eleccions del 2015. A partir d’aquí del que van quedar bolets dispersos i va servir per donar veu també a gent com Podemos o Ciutadan’s que sempre havien quedat fora del consistori. Llavors tot això va provocar la omnipresència d’un partit històric consolidat que segueix els mateixos procediments dels seus predecessors amb un somriure a la boca, però que no han canviat realment els sistemes previs a la Revolució Francesa que conserven internament, candidat únic amb àmplia majoria, llistes escollides per personatges anònims i altre històries que tots coneixeu.

A partir d’aquí el PSC s’ha mantingut perquè també ho ha fet a la resta d’administracions. S’ha convertit en un partit escombra que ho arreplega tot sense casar-se amb ningú a part de la Constitució, la legalitat  vigent i els amics de sempre. Aquest és principalment el partit que ha portat a què l’Ajuntament del Vendrell encara estigui en un pla d’ajust per tirar més la màniga que la mà. Un govern que en un ambient intern no ha sabut aplicar un relació de llocs de treball del consistori amb cara i ulls i ha deixat en la darrera modificació molt contents a 4 persones i a  400 enfadades, però això és la política que practiquen selectiva i de postureig.

Un govern que a tres mesos de les eleccions farà mans i mànigues per deixar tots els racons del municipi nets com una patena, perquè el dia que anem a votar no h hagi ni una resta de cigarreta pel terra. Ara us hi fixareu que tot comença a brilla a la vila del Soriano, començant per alguns bancs que han rebut alguna mà de pintura.

Aquest és un Vendrell que s’ha venut al capital privat. No ho podrà recuperar  els serveis de les empreses de neteja, recollida selectiva i aigua, brigada municipal i parcs i jardins, entre d’altres que té subcontractades amb dues o tres empreses majoritàries que es reparteixen el pastís. Cada dia hi ha més persones que amb subvencions vàries que treballen  al consistori amb un futur d’un any en els casos més optimistes i després esperem que surti una altra subvenció a veure si el perfil s’hi escau. Fotografia de grup quan entren amb els manaires davant i quan surten doncs a  veure si hi ha sort que sigui el més desapercebut millor.

Fem i desfem esperant ajudes vinguin d’on vinguin encara que el que anem a realitzar no estigui dins les nostres preferències. Com el pressupost inicial per una obra ja es va fer curt, toca posar molts més diners perquè la cosa vagi quedant una mica digne i sigui mínimament funcional exercicis seguint aquesta penyora del  deute que arrastrem fa unes quantes dècades sense cap voluntat real de deixar-ho aparcat. Un ajuntament que sistemàticament no respon ni les instàncies dels seus representants sindicals, imagina on pot arribar, però clar on està l’oposició amb cara i ulls? Qui guanyarà ? blanc i en ampolla.

 

 

 

Miquel Casellas Porcar