Un any més els albinyanencs pugem per Dilluns de Pasqua a Sant Antoni, una tradició que fa molts anys que es fa. La gràcia es pujar a peu, però alguns ja ho fan amb els seus vehicles particulars per evitar el desnivell. Un any més l'ermita s'ha omplert de gom a gom per escoltar la missa. Quasi l'altra meitat de congregats estaven fora parlant de mil coses. Un cita important que es repeteix cada any en la mateixa data. Alguns es queden a menjar la mona. Altres pugen i baixen sense més. Abans es feien sardanes i un dinar popular, però com passa en aquesta vida tot dura fins que dura, però la gràcia és que la tradició es manté i petits i grans no falten a la cita de dilluns de Pasqua. Jo feia uns quants anys que no hi anava, però ara h pogut tornar a pujar a peu com mana la tradició. Un any més celebrant que som vius i que som poble. Endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada