En el país de la igualtat, els drets socials assegurats, la sostenibilitat i la renaturalització hem viscut un canvi de comunicació entre els caps i els peus. Abans quan hi havia algun canvi, algú que manava cridava a la persona afectada i li exposava la situació i llavors aquesta persona podia modificar inclús canviar la decissió i es podia arribar a una mena d'acord entre les parts. La segona fase que va venir al cap d'uns anys consistia en el cap de la tribu cridada a la persona afectada al seu despatx amb les corresponents comparses i li deia hi ha això si t'agrada bé i sinó també. Ara aquests polítics valents i decidits ja passen de tot vestigi humà i t'arriba un document oficial amb la decissió, sense que abans ningú t'hagi dit res. Cal aquest mètode? on està la humanitat?
2 comentaris:
Així és. Cal més revolució.
Tens tota la raó
Publica un comentari a l'entrada