Àtic en venda per 38 millions al Vendrell

Tinc uns amics que, com acostuma a passar, s'han comprat una casa i es volen vendre el pis. Jo he pensat de donar-los un cop de mà i fer una espècie d'anunci encobert, però que no deixa de ser propaganda. L'habitatge en qüestió és un àtic del carrer Garraf de 60 metres interiors i una terrassa de 40 metres amb parquing i crec que traster i tot. En demanen 38 milions. Ja ho sabeu si voleu viure al centre de l'Eixample Vendrellenc més a prop del cel que els vostres veïns de sota. Deu un comentari i us donaré més dades. L'edifici té uns cinc anys, però esta en perfecte estat.

Una de semàfors al Vendrell

Pel Vendrell se sentien comentaris sobre que els semàfors de la cruïlla entre el carrer Roquetes i l'Avinguda Baix Penedès acostumavem a donar més temps als que pugen per aquesta avinguda en perjudici del carrer Roquetes que han d'estar més segons esperant que s'els posi verd. Aquests dies he passat per allí i m'ha semblat que funcionen correctament donant a cada via el temps que li correspon sense grans diferències entre elles.
Pel que fa als semàfors que estan entre la cruïlla de l'Avinguda Baix Penedès i el final del carrer Sant Xavier són d'aquests que t'han de detectar. Ara van bé, però no fa gaire perquè et detectessin els que venien de la piscina a vegades estaves força estona, fins que la cel·lula no et veies o fins que no venia un per l'altre cantó i mira et feia un favor i podies passar. Ara van bé, però acosutmen a fallar.
Últimament a la comarca hi ha la moda de saltar-se els stop a tota velocitat. Us aviso, si ve un cotxe molt ràpid que sembla que també practiqui aquest esport de risc sobre quatre rodes val més que feu el Stop vosaltres encara que no us toqui. A l'hospital i al cel hi ha molts conductors sense cap culpa. Ja n'he trobat un parell en els darrers dies. No porten cap distintiu i a vegades potser massa tard.

No som més que electrodependents

A mesura que la societat avança cada dia som més dependents dels fruits de la nostra inventiva i creació. Quatre dies sense electricitat a Barcelona genera un caos monumental en les llars privades i en espais públics. Necessitem l’electricitat que circula pels nostres habitatges com la sang que corre per les nostres venes i l’aigua que omple els nostres gots. Hem estat capaços de crear el mòbil. Un instrument ja imprescindible per a moltes persones. Actualment a Catalunya hi ha més telèfons mòbils que persones. Una dada que ens indica que uns quants usuaris en tenen més d’un ja sigui per ús personal o laboral. Dos horaris que a vegades no convé barrejar.
Encara no he vist una senyal que ens informi si en un lloc hi ha cobertura de telèfon mòbil. Si naveguem per internet veurem com algunes companyies ens ofereixen un mapa d’allà fins on podem arribar amb els nostres aparells inalàmbrics si volem estar localitzables. Una de les preguntes que fa molta gent quan es perd uns dies per alguna zona mig deshabitada és si amb aquesta o aquella companyia te cobertura. Alguns no es volen perdre del tot i volen estar localitzables estiguin on estiguin. Altres prefereixen estar al marge de qualsevol possibilitat de localització telefònica . En cas d’urgència, sempre podran fer ús de l’aparell fix de tota la vida.
El microones, la cuina, la nevera, la planxa, el rellotge i la targeta Visa són alguns dels elements que ens acompanyen a tot arreu. Fins no fa gaires anys, els homes es podien permetre el luxe d’anar amb una cartera en una butxaca amb uns quants bitllets i una mica de calderilla mentre lluïen el rellotge a la mà. Avui en dia, si ens hi fixem, cada dia són més els membres del sexe masculí que han incorporat un bolso o rinyonera per encabir totes aquelles eines que ens són imprescindibles o que les hem fet indispensables per a la nostra vida diària. És molt curiós el programa anunciat a la televisió catalana que permet a una família retornar 100 anys enrera. No tenir més remei que recular un segle en la història i fer una vida diària amb les comoditats i aparells de principis del segle XX. Tota una aventura que els més petits els pot resultar més pròpia de les pel·lícules de l’edat mitjana.
La modernitat ens facilita el nostre ritme de vida, però sense donar-nos compte anem caient en el parany d’una societat que cada més te un nou rebut al banc. Ho podrem trobar en còmodes terminis perquè el nostre accés a aquestes noves tecnologies si cada dia més senzill i sense que la butxaca ho noti gaire. Després n’haurem de dependre i ja tindrem un grau menys de llibertat.
Les noves guerres del futur no necessiten ni soldats, ni armes ni bales que apuntin a la nostra caixa toràcica. Amb un parell de transformadors cremats, una avaria en una canonada de distribució d’aigua i una vaga de benzineres estem destinats a plantejar-nos seriosament si realment som lliures. Cada dia depenem d’aquestes empreses que es fusionen, se separen i que tenen vida pròpia. Potser el seu màxim responsable serà algun individu que va passar per la política i que ha trobat en els seus òrgans de decisió un lloc ideal per portar les regnes efectives de l’estat. El Govern ha decidit que els nous nadons vinguin al món amb 2.500 euros sota el braç. Crec que pot tenir més repercussió social les propostes d’algun d’aquests grans directius que poden pressionar el govern perquè fixi un cànon sobre l’electricitat amb qualsevol motiu creïble. Els serveis públics a casa nostra durant uns anys han viscut força de renda. Però arriba el moment com quan fa 10 anys de casat que comença a esgavellar-se, la televisió, la nevera, la cuina i alguna canonada d’aigua ens dóna un ensurt a la nit. Hem d’invertir en infrastructures, perquè la nostra independència no estigui tan subjecte al seu mal estat de conservació. Som lliures i podem anar a la lluna, però si tenim un cable pelat a casa no som capaços ni de fer-nos un vas de llet calent per esmorzar sense sortir de casa. Esperem que tinguem els mitjans per guardar la nostra memòria històrica al llarg del temps perquè tot i les noves tecnologies a la fi i el cap sempre queda el paper i un simple bolígraf.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 10 d'agost al 2007

La Sindriada de Llorenç

LLorenç del Penedès es vesteix de festa aquest cap de setmana. Demà dijous al vespre és el torn de la sindriada i dels castells dels afeccionats locals. No us ho perdeu. Després de sopar perquè a Llorenç encara que hi posin hores funciona per una mena de cronologia popular que tothom coneix i que sempre funciona. Després de sopar, sobre les 11 de la nit al carrer Francesc Macià Castells força curiosos i de força qualitat per la preparació que porten i els assajos que fan. Tot seguit sindria fresca alli mateix que va molt bé per combatre la calor en el dia que diuen que és el més caluros de l'any. Ja ho sabeu demà a la nit a Llorenç. Després hi ha festa per a qui es vulgui quedar.

Concert multitudinari dels Pets a Vilanova

El concert d'aquest dissabte dels Pets ha estat multitudinari. Hi havia un munt de gent corejan les velles cançons, però les peces del nou disc no ha tingut molta bona acollida. Jo no el tinc ni l'he baixat d'internet ni el penso comprar. Els Pets són molt bons en directe, però el seu darrer treball potser és més propi d'auditoris en plan tranquil, però sembla que sigui una cosa molt més tranquil·la. De totes maneres encara són capaços de reunir molta gent davant l'escenari i fer-ho passar pipa. Això si amb les peces velles.

Cantada d'haveneres a Calafell

Vam anar ahir divendres al primer dia de la quarta cantada d'haveneres de Calafell i la veritat és que hi havia molta gent. Una part de les cadires estaven lliures, però tot i això hi havia força concurrència. Suposo que avui pel simple fet de ser dissabte hi haurà més oients. La veritat és que és va fer una mica llarg. En comptes de quatre grups jo hi posaria tres grups i encara que cantessin una peça més per formació. Els millors de la nit van ser al meu entendre L'Empordanet i els meus fluixos els Pirates amb un dels seus membres que tenia una veu que sobressortia sobre la resta i a vegades era fins i tot molest.
Fer pagar un euro per ron i mocador era una cosa que es podia estalviar. En aquest país o és tenen o no és tenen diners, però muntar tot això gratis i fer pagar un euro queda una mica ridícul. O anem de rics i tot gratis o comencem a pagar fins l'entrada i tot. No crec que encara que sigui gratuït la gent és passes perquè quan vaig anar a buscar-lo ja no hi havia gaire ron i quan aquest es va acabar la gent no en va poder consumir més. La idea d'aquesta cantada és molt bona i espero que continuí. Molt bé el Jordi Sánchez que va parlar molt poca estona i no es va fer gens pesat, però a la mitja part va marxar molta gent perquè amb aquella música i l'airet mariner la somnolència ja començava a dominar l'ambient. Que hi hagi més sort avui.

Alguna cosa més que una simple festa major

La present edició de la festa major del Vendrell ja ha passat a formar part dels anals de la història. Un capítol més ha quedat tancat per donar pas a les celebracions d’alguns dels seus nuclis més emblemàtics com són Sant Vicenç de Calders, Sant Salvador i Coma-ruga i el Francàs. La propera cita després de complir tota l’agenda de festes majors l’hem de buscar al setembre amb la commemoració de la Diada. Esperem que enguany, amb el canvi de govern municipal, aquesta deixi la Vil·la Casals i torni al nucli antic com s’acostumava a fer. La darrera edició celebrada en aquest espai dedicat al gran mestre Casals no va gaudir de gaire bona acollida a part de la polèmica amb els dos regidors del PP de l’anterior legislatura. Tot això ja és aigua passada, però aprofito la temàtica a mode d’introducció per comentar alguns aspectes d’aquesta festa major. El nom de les principals formacions musicals convidades ja feia mesos que corrien en boca de tothom. L’anterior equip de govern abans que alguna filtració fes anar en orris la revelació del secret dels caps de cartell de la cita estiuenca ja es van encarregar de dir ben alt i clar qui serien els principals responsables de posar la banda sonora a aquesta festa major. Aquesta notícia, fora de temps, a moltes persones preparant la Setmana Santa i la Festa Major ni tan sols s’albirava en l’horitzó del calendari.
Una de les coses que jo em plantejaria seriosament, arran d’alguns fets que es van repetint any rera any, és començar a denominar-la escuetament Festa Major sense fer cap referència a la patrona de la vila. Vista l’escena de l’entrada a l’església de la cercavila matinal del dia passat 26 val més que realment exposem les nostres posicions més sinceres sobre la taula fins a esbrinar quin nivell de rellevància gaudeix la nostra patrona entre els seus vilatans i representants civils amb motiu d’aquesta cita festiva. Davant la reiteració dels fets, l’anomenem Festa Major i prou. Amb el pas del temps es van imposant els nous costums i ja són moltes les persones que ho assimilen directament amb festa deixant a un cantó l’adjectiu Major que també és víctima de la pèrdua paulatina del suport popular. D’aquí uns pocs anys ja li vindrà el seu torn, val més que de moment continuï acompanyant al substantiu “festa”. És el mateix fenomen que ha passat amb la festa dels Barris. Fa uns pocs anys eren coneguts com les Festes del Pa Beneit i se celebraven a la vuitada de Corpus. Cada dia són menys els que s’enrecorden dels seus evidents vincles amb la tradició cristiana.
Un altre fet a destacar és el poc nombre de persones que van penjar una bandera del Vendrell al balcó. Un diari de difusió provincial en una de les seves edicions va donar una bandera de la vila que va captivar a molts lectors que aviat van acabar amb la tirada d’aquell dia. Aquesta iniciativa esporàdica i fruit d’una empresa privada hauria de ser recuperada per l’ajuntament i donar o vendre a un preu simbòlic una bandera del Vendrell que les persones podrien penjar en el seu balcó. Aquest és un signe inequívoc de festa que dóna més alegria al municipi amb un cost residual.
M’han apuntat perquè no feia un comentari dels Versots dels Diables. Jo sóc dels qui pensen que es podria dir el mateix o similar, però d’una manera més subtil fent servir altres camins que la immensa majoria de manifestacions populars han utilitzat al llarg dels segles. Dir les coses tal com raja, no crec que sigui la millor manera, al meu entendre, de comentar certs fets, esdeveniments, postures o simplement llegendes urbanes. El més adequat per aquests casos és potenciar la imaginació popular. Jo sempre he estat més partidari de l’erotisme que de la pornografia. Sobre els continguts, al Vendrell hi viuen 33.000 habitants i a vegades sembla que només en visquin una cinquantena i alguns d’ells tinguin assignats la majoria dels minuts dels comentaris populars. La llenya una mica més repartida. No és bo fer tantes estelles del mateix tronc que al final no hi queda res de fusta per aprofitar a les posteriors fogueres.
Vull felicitar als membres de l’Embarcada per la tasca que fan en favor de la cultura popular i a tots els que han viscut la festa major com a protagonistes o des de la barra o amuntegant cadires. Queda per resoldre trobar un millor lloc per als concerts multitudinaris com el de dissabte amb més de 4.000 persones a la Plaça de la Sardana.

Publicat el Diari dl Baix Penedès del 3 d'agost de 2007