La present edició de la festa major del Vendrell ja ha passat a formar part dels anals de la història. Un capítol més ha quedat tancat per donar pas a les celebracions d’alguns dels seus nuclis més emblemàtics com són Sant Vicenç de Calders, Sant Salvador i Coma-ruga i el Francàs. La propera cita després de complir tota l’agenda de festes majors l’hem de buscar al setembre amb la commemoració de la Diada. Esperem que enguany, amb el canvi de govern municipal, aquesta deixi la Vil·la Casals i torni al nucli antic com s’acostumava a fer. La darrera edició celebrada en aquest espai dedicat al gran mestre Casals no va gaudir de gaire bona acollida a part de la polèmica amb els dos regidors del PP de l’anterior legislatura. Tot això ja és aigua passada, però aprofito la temàtica a mode d’introducció per comentar alguns aspectes d’aquesta festa major. El nom de les principals formacions musicals convidades ja feia mesos que corrien en boca de tothom. L’anterior equip de govern abans que alguna filtració fes anar en orris la revelació del secret dels caps de cartell de la cita estiuenca ja es van encarregar de dir ben alt i clar qui serien els principals responsables de posar la banda sonora a aquesta festa major. Aquesta notícia, fora de temps, a moltes persones preparant la Setmana Santa i la Festa Major ni tan sols s’albirava en l’horitzó del calendari.
Una de les coses que jo em plantejaria seriosament, arran d’alguns fets que es van repetint any rera any, és començar a denominar-la escuetament Festa Major sense fer cap referència a la patrona de la vila. Vista l’escena de l’entrada a l’església de la cercavila matinal del dia passat 26 val més que realment exposem les nostres posicions més sinceres sobre la taula fins a esbrinar quin nivell de rellevància gaudeix la nostra patrona entre els seus vilatans i representants civils amb motiu d’aquesta cita festiva. Davant la reiteració dels fets, l’anomenem Festa Major i prou. Amb el pas del temps es van imposant els nous costums i ja són moltes les persones que ho assimilen directament amb festa deixant a un cantó l’adjectiu Major que també és víctima de la pèrdua paulatina del suport popular. D’aquí uns pocs anys ja li vindrà el seu torn, val més que de moment continuï acompanyant al substantiu “festa”. És el mateix fenomen que ha passat amb la festa dels Barris. Fa uns pocs anys eren coneguts com les Festes del Pa Beneit i se celebraven a la vuitada de Corpus. Cada dia són menys els que s’enrecorden dels seus evidents vincles amb la tradició cristiana.
Un altre fet a destacar és el poc nombre de persones que van penjar una bandera del Vendrell al balcó. Un diari de difusió provincial en una de les seves edicions va donar una bandera de la vila que va captivar a molts lectors que aviat van acabar amb la tirada d’aquell dia. Aquesta iniciativa esporàdica i fruit d’una empresa privada hauria de ser recuperada per l’ajuntament i donar o vendre a un preu simbòlic una bandera del Vendrell que les persones podrien penjar en el seu balcó. Aquest és un signe inequívoc de festa que dóna més alegria al municipi amb un cost residual.
M’han apuntat perquè no feia un comentari dels Versots dels Diables. Jo sóc dels qui pensen que es podria dir el mateix o similar, però d’una manera més subtil fent servir altres camins que la immensa majoria de manifestacions populars han utilitzat al llarg dels segles. Dir les coses tal com raja, no crec que sigui la millor manera, al meu entendre, de comentar certs fets, esdeveniments, postures o simplement llegendes urbanes. El més adequat per aquests casos és potenciar la imaginació popular. Jo sempre he estat més partidari de l’erotisme que de la pornografia. Sobre els continguts, al Vendrell hi viuen 33.000 habitants i a vegades sembla que només en visquin una cinquantena i alguns d’ells tinguin assignats la majoria dels minuts dels comentaris populars. La llenya una mica més repartida. No és bo fer tantes estelles del mateix tronc que al final no hi queda res de fusta per aprofitar a les posteriors fogueres.
Vull felicitar als membres de l’Embarcada per la tasca que fan en favor de la cultura popular i a tots els que han viscut la festa major com a protagonistes o des de la barra o amuntegant cadires. Queda per resoldre trobar un millor lloc per als concerts multitudinaris com el de dissabte amb més de 4.000 persones a la Plaça de la Sardana.
Publicat el Diari dl Baix Penedès del 3 d'agost de 2007
Una de les coses que jo em plantejaria seriosament, arran d’alguns fets que es van repetint any rera any, és començar a denominar-la escuetament Festa Major sense fer cap referència a la patrona de la vila. Vista l’escena de l’entrada a l’església de la cercavila matinal del dia passat 26 val més que realment exposem les nostres posicions més sinceres sobre la taula fins a esbrinar quin nivell de rellevància gaudeix la nostra patrona entre els seus vilatans i representants civils amb motiu d’aquesta cita festiva. Davant la reiteració dels fets, l’anomenem Festa Major i prou. Amb el pas del temps es van imposant els nous costums i ja són moltes les persones que ho assimilen directament amb festa deixant a un cantó l’adjectiu Major que també és víctima de la pèrdua paulatina del suport popular. D’aquí uns pocs anys ja li vindrà el seu torn, val més que de moment continuï acompanyant al substantiu “festa”. És el mateix fenomen que ha passat amb la festa dels Barris. Fa uns pocs anys eren coneguts com les Festes del Pa Beneit i se celebraven a la vuitada de Corpus. Cada dia són menys els que s’enrecorden dels seus evidents vincles amb la tradició cristiana.
Un altre fet a destacar és el poc nombre de persones que van penjar una bandera del Vendrell al balcó. Un diari de difusió provincial en una de les seves edicions va donar una bandera de la vila que va captivar a molts lectors que aviat van acabar amb la tirada d’aquell dia. Aquesta iniciativa esporàdica i fruit d’una empresa privada hauria de ser recuperada per l’ajuntament i donar o vendre a un preu simbòlic una bandera del Vendrell que les persones podrien penjar en el seu balcó. Aquest és un signe inequívoc de festa que dóna més alegria al municipi amb un cost residual.
M’han apuntat perquè no feia un comentari dels Versots dels Diables. Jo sóc dels qui pensen que es podria dir el mateix o similar, però d’una manera més subtil fent servir altres camins que la immensa majoria de manifestacions populars han utilitzat al llarg dels segles. Dir les coses tal com raja, no crec que sigui la millor manera, al meu entendre, de comentar certs fets, esdeveniments, postures o simplement llegendes urbanes. El més adequat per aquests casos és potenciar la imaginació popular. Jo sempre he estat més partidari de l’erotisme que de la pornografia. Sobre els continguts, al Vendrell hi viuen 33.000 habitants i a vegades sembla que només en visquin una cinquantena i alguns d’ells tinguin assignats la majoria dels minuts dels comentaris populars. La llenya una mica més repartida. No és bo fer tantes estelles del mateix tronc que al final no hi queda res de fusta per aprofitar a les posteriors fogueres.
Vull felicitar als membres de l’Embarcada per la tasca que fan en favor de la cultura popular i a tots els que han viscut la festa major com a protagonistes o des de la barra o amuntegant cadires. Queda per resoldre trobar un millor lloc per als concerts multitudinaris com el de dissabte amb més de 4.000 persones a la Plaça de la Sardana.
Publicat el Diari dl Baix Penedès del 3 d'agost de 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada