divendres, 10 d’agost del 2007

No som més que electrodependents

A mesura que la societat avança cada dia som més dependents dels fruits de la nostra inventiva i creació. Quatre dies sense electricitat a Barcelona genera un caos monumental en les llars privades i en espais públics. Necessitem l’electricitat que circula pels nostres habitatges com la sang que corre per les nostres venes i l’aigua que omple els nostres gots. Hem estat capaços de crear el mòbil. Un instrument ja imprescindible per a moltes persones. Actualment a Catalunya hi ha més telèfons mòbils que persones. Una dada que ens indica que uns quants usuaris en tenen més d’un ja sigui per ús personal o laboral. Dos horaris que a vegades no convé barrejar.
Encara no he vist una senyal que ens informi si en un lloc hi ha cobertura de telèfon mòbil. Si naveguem per internet veurem com algunes companyies ens ofereixen un mapa d’allà fins on podem arribar amb els nostres aparells inalàmbrics si volem estar localitzables. Una de les preguntes que fa molta gent quan es perd uns dies per alguna zona mig deshabitada és si amb aquesta o aquella companyia te cobertura. Alguns no es volen perdre del tot i volen estar localitzables estiguin on estiguin. Altres prefereixen estar al marge de qualsevol possibilitat de localització telefònica . En cas d’urgència, sempre podran fer ús de l’aparell fix de tota la vida.
El microones, la cuina, la nevera, la planxa, el rellotge i la targeta Visa són alguns dels elements que ens acompanyen a tot arreu. Fins no fa gaires anys, els homes es podien permetre el luxe d’anar amb una cartera en una butxaca amb uns quants bitllets i una mica de calderilla mentre lluïen el rellotge a la mà. Avui en dia, si ens hi fixem, cada dia són més els membres del sexe masculí que han incorporat un bolso o rinyonera per encabir totes aquelles eines que ens són imprescindibles o que les hem fet indispensables per a la nostra vida diària. És molt curiós el programa anunciat a la televisió catalana que permet a una família retornar 100 anys enrera. No tenir més remei que recular un segle en la història i fer una vida diària amb les comoditats i aparells de principis del segle XX. Tota una aventura que els més petits els pot resultar més pròpia de les pel·lícules de l’edat mitjana.
La modernitat ens facilita el nostre ritme de vida, però sense donar-nos compte anem caient en el parany d’una societat que cada més te un nou rebut al banc. Ho podrem trobar en còmodes terminis perquè el nostre accés a aquestes noves tecnologies si cada dia més senzill i sense que la butxaca ho noti gaire. Després n’haurem de dependre i ja tindrem un grau menys de llibertat.
Les noves guerres del futur no necessiten ni soldats, ni armes ni bales que apuntin a la nostra caixa toràcica. Amb un parell de transformadors cremats, una avaria en una canonada de distribució d’aigua i una vaga de benzineres estem destinats a plantejar-nos seriosament si realment som lliures. Cada dia depenem d’aquestes empreses que es fusionen, se separen i que tenen vida pròpia. Potser el seu màxim responsable serà algun individu que va passar per la política i que ha trobat en els seus òrgans de decisió un lloc ideal per portar les regnes efectives de l’estat. El Govern ha decidit que els nous nadons vinguin al món amb 2.500 euros sota el braç. Crec que pot tenir més repercussió social les propostes d’algun d’aquests grans directius que poden pressionar el govern perquè fixi un cànon sobre l’electricitat amb qualsevol motiu creïble. Els serveis públics a casa nostra durant uns anys han viscut força de renda. Però arriba el moment com quan fa 10 anys de casat que comença a esgavellar-se, la televisió, la nevera, la cuina i alguna canonada d’aigua ens dóna un ensurt a la nit. Hem d’invertir en infrastructures, perquè la nostra independència no estigui tan subjecte al seu mal estat de conservació. Som lliures i podem anar a la lluna, però si tenim un cable pelat a casa no som capaços ni de fer-nos un vas de llet calent per esmorzar sense sortir de casa. Esperem que tinguem els mitjans per guardar la nostra memòria històrica al llarg del temps perquè tot i les noves tecnologies a la fi i el cap sempre queda el paper i un simple bolígraf.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 10 d'agost al 2007