Autopista gratis entre Tarragona i Sitges i adéu col·lapses

Ara els polítics de la zona s'han fet la foto oficial per demanar la fi del col·lapse de la N-340, però s'ha de reconìexer que no és pas una mesura electoralista, perquè ja fa anys que hi batallen, hi ara la cosa ha agafat embranzida electoralista. La solució és ben senzilla aconseguir que l'AP 7 des de Reus i Tarragona fins a Sitges sigui gratuïta. No calen grans inversions amb noves vies que la gent tampoc utilitzarà tant. Hem d'aprofitar el que tenim i que ens donin aquesta via gratuïta. No costa pas tant. Els mateixos partits que ara es queixen del col·lapse són els que durant anys i panys han manat aquí i allà. Ells o els de més enllà tenen molta culpa que els catalans siguem una tropa de pagar peatges quan a altres comunitats hi van gratis. A veure si aconseguim l'autopista gratis, no cal destruir vilment més jaciments com el de les Guàrdies del Vendrell o deixar uns restes ridícols com alguns de Cunit. Autopista gratis i en un parell de setmanetes tot arreglat. Però en aquest país mana el capital i els polítics encara que facin aquesta pinta reivindicativa altres del seu partit intenten treure el màxim profit als peatges. A més hem estat tan llestos de convertir la C-51 per Cunit i Calafell com una via urbana amb les limitacions que això comporta. Està molt bé la idea, però per on anirem si no volem pagar i fer-nos un fart de fer rotondes?

Samba, una manera de ser negre sense papers i sobreviure

Una peli diferent que fan en alguns cinemes que no té el favor de la crítica, però que és molt interessant com el seu precedent, Intocable. Aquesta és la història de Samba, un senegalès sense papers que s'ha de buscar la vida en els suburbis de París. Molt interessant perquè vas veient una mica la seva realitat i el joc que dóna la situació. Una peli entretinguda per conèixer una realitat que no sempre tenim l'oportunitat de veure en primera persona, però que segur tenim ben propera.

No penso anar a veure la peli més mediàtica de l'any

Són moltes les persones que han anat a veure les sombres de Grey.. Jo no hi penso anar perquè alguns dels meus referents cinematogràfics m'han dit que no val la pena, llavors millor anar a veure una altra cosa. Aquest tipus de pelis mediàtiques bassades en best sellers que llegeixe la gent que no llegeix mai em preocupen i per tant no les vaig a veure. Millor apostar pel Franctirador que és una molt bona proposta que si que realment val la pena. Apa, algú ho havia de dir.

8 anys d'aquest espai de reflexió virtual a la xarxa

Avui dia 27 de febrer fa 8 anys que vaig començar aquest blog. Abans erem uns quants que ens dedicavem a això com la Laia Gomis, la Marta Mercader, la Yolanda González i altres, però poc a poc la gent s'ha passat a altres xarxes com el face o el twitter. Jo el segueixo mantenint amb èpoques més fructiferes que altres tot depèn del moment, les gane si les notícies que hi hagi. A vegades em sorprenc perquè en un dia puc tenir 500 visites, altres moments quan fa dies que no hi poso res, puc arribar a les 30, però si dóno vidilla veig que la gent va passant per aquí. Joc un ferm admirador del Blog de Segur que és premsa alternativa a la que pots trobar arreu i allí pots llegir l'altra cara de la versió oficial. El blog de Calafell també m'agrada. Fins fa un any era un ferm admirador de les 4 Fonts que s'ha diluit i cada membre ha fet el seu camí i està allí mig mort de pena. Hi ha altres blogs com el del Jordi Guarinos molt interessant a nivell global. Tanbé sóc un fidel seguir de la Mariona Isern que apunta formes, esperem que duri en aquesta tasca.

Fer un blog és compartir una reflexió en públic. Evidentment cadascú pensa el que pensa i alguns no estan gaire d'acord amb el que dic. Ho trobo molt bé, però almenys que donin la cara com ho faig jo perquè criticar des de l'anominat diu molt poc d'aquestes persones. Seguirem endavant i enguany que hi ha eleccions hi pot haver caliu. Vinga ens trobem aquí com un calaix de sastre on hi pot cabre de tot. Apa gràcies a tots per arribar fins aquí. Vivim en una comarca i un poble massa avorrit on mai passa res i quan passa t'enteres per altres de fora perquè com aquí no havia de passar res, evidentment no passa res. 

L'Escarlata contra el capità Cabell Blanc

L'Escarlata i el vaixell pirate ja naveguen per aigües braves. Els dolents de la peli van tirant canonades als osats marinets. El primer objectiu ha estat el Chupa Chup que ha caigut en mans del Pirata Cabell Blanc. Però el vaixell continua en peu ajudat pels grumets anònims que fins ara estaven amagats en una cova on els antics amus del reialme tenien segrestats. L'Escarlata va carregant el vaixell amb queviures per arribar vent lluny, però primer ha de fer fora del vaixell els amics de l'antic Capità Buda. A veure que passa en els propers capítols. Ben aviat el capità Barba Blanca sortirà amb el seu vaixell amb nous fixatges, però encara està atracat al port del silenci treballant seriosament la llista de mariners amb silenci i pocs rumors. Seguirem les aventures dels nostres herois contra el Pirata Cabell Blanc. Nous capítols. Noves aventures, ben aviat al quiosc.

Una bona cullerada d'escudella electoral baixpenedesenca

Ara tenim a la porta les eleccions municipals que són les més importants de les que es fan i es desfan com diria algun canós nacionalista. Després estan les autonòmiques que queden com un segon premi i la resta per omplir el calendari, encara que les europees estan de moda tal com estem organitzats serveixen de ben poca cosa, potser menys que la consulta del passat 9 N.

De moment alguns partits han presentat algun candidat, la gran majoria repeteixen perquè en aquest país tan avançat ningú s’atreveix a plegar quan fa vuit anys que es presenta com a candidat a l’alcaldia i molt menys si ha estat en possessió d’aquest càrrec. La política és com la alguna beguda refrescant americana que al final caus en la seva dependència i no saps com sortir-ne, encara no han trobat una mètode infal·lible. Jo proposo que els polítics de pobles grans com el Vendrell o Calafell cobrin una nòmina de 1.000 bruts al mes i tot s’arreglaria. Només es presentaria la gent que realment estima els seus veïns. Però clar perquè aquest manaire no caigués subornada per cap empresari o personatge influent llavors els personatges claus són els interventors i secretaris, però en aquesta comarca transparent i democràtica la majoria són interins i estan posats a dit amb més o menys encert i capacitat. Aquesta és la gràcia de l’administració el poder polític i els funcionaris han de mantenir una mena pacte per tirar el poble endavant, però si per sistema eliminem aquesta peça de seguretat és com si portéssim un cotxe sense control de velocitat. pots prémer tal com puguis l’accelerador mentre no s’estampi en algun revolt.   Llavors es quan toca actuar la justícia, però en aquest país 4 anys no són gaire gran cosa entre recursos i recursos a la justícia. Llavors a la tele veus que surt imputada una alcaldessa que fa més de vuit anys que ja no està al poder. Ja ningú se’n recorda i ves a saber quan se sabrà la veritat de tot plegat.

La cosa es presenta molt complicada, cada dia trobem més partits a casa nostra. Això de pactar amb el PP que tant li agrada a CDC ja no serà suficient per a mantenir el poder. Haurà de fer nous amics dins el PSC i altres sigles emergents derivades i tenir les portes obertes a qui es deixi caure en aquestes amistat interessades que sempre serà benvingut.

Hi ha pobles que igual que abans hi havia carlins i lliberals, després van passar a franquistes i nacionalistes i més tard a PSC CiU ara tornaran a aquesta dualitat amb la possibilitat que hi surti algú més dins el ball de regidors, llavors potser que per un grapat de vots es decideixi per on decantar-se.

Altres localitat hauran de lluitar contra l’oposició. Ara en principi cada formació farà la seva campanya, però a la nit dels resultats es trucaran els uns als altres per fer un tallat i allí començaran el pacte a 4 ó 5 mans, si fa falta. És el de menys. La gràcia de tot plegat és que potser ja no tindran prou força per fer fora a l’antiga oposició que va pujant com l’escuma legislatura rere legislatura. El mèrit no és pas dels dolents que estan a l’altra banda del poder sinó dels mateixos governants que els hi fan propaganda amb les seves sàvies decisions que són interpretades d’una altra manera totalment diferent pel poble que té la raó però que massa cops és tractat com un xic ignorant i incrèdul. El poble sempre té la raó que volen els polítics s’hauria de dir per exposar bé aquesta situació.

En aquestes eleccions hem de lluitar contra nous fenòmens com Podemos que sembla que a mesura que passen els dies es va desinflant i va perdent força. Fa uns mesos hagués tret més d’un regidor però el temps juga en contra del seu favor. Un altre factor a tenir en compte és el fenomen nacionalista que fa un any tenia molta empenta, però va perdent pistonada a mesura que ens apropem a les cites electorals. No és que la gent no sigui nacionalista, però els Mesies que portaven el vaixell que ens hauria de portar a la independència  ja no gaudeixen de la fe i confiança de mesos anteriors entre la massa silenciosa.

L’olla està revolucionada i més que ho estarà en els propers mesos que això passa molt ràpid. Haurem de saber qui posen al de president Consell Comarcal que torno a repetir és un gran error que hi acabi figurant un alcalde de Calafell o el Vendrell. Precisament aquesta entitat no està feta per aquests municipis tan grans sinó ben al contrari. A veure si les formacions de les localitats més petites comencen a demanar el que els pertoca i acaba un batlle o regidor com a president del Consell Comarcal que encara que l’ens tingui poc poder fa patxoca i queda bé a les inauguracions. Seguirem remenant l’escudella a veure si en traiem un bon caldo. Article publicat al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès Diari i a l'Eix Diari a partir del 19 de febrer del 2015

AL Vendrell, política a sacu pacu

Ara hem entrat en el principi de la recta final cap a les eleccions. L'oposició ja ha començat a disparar amb rifle a les persones que interessar desmanegar abans d'arribar al maig. La política del dia a dia continua igual d'avorridota que sempre, però ara els focs artificials, en els quals el Vendrell és un dels reis del Penedès, està en plena marxa. Els uns es dediquen a tirar-ne de tant en tant algu quan ningú s'ho espera i la resta estan allí dient aquí no passa res i tot és normal. Ara només falta saber quants espectadors donaran fe dels focs artificials i quants seguiran tenint fe en els de sempre per secula seculorum. Ho anirem veient. Nous i intensos capítols on els uns aniran a totes i els altres seguiran fent sense capacitat de maniobra dient que això no ha estat res, però ja veurem com acaba tot plegat. La gent ja està cansada del mateix de sempre i cada dia els focs artificials tenen més bona acollida, per això aquí al Vendrell en som uns experts.