30 anys d’aniversari dels principals culpables del teatre amateur al Vendrell

Una Lira amb tres quartes parts llargues d’aforament acollia la celebració dels 30 anys del GTIV “Grup de Teatre Inestable del Vendrell”, un col·lectiu cultural polifacètic que igual que et munta una obra de teatre seriosa com “Maria Rosa” de Guimerà és capaç de donar vida i color a moments puntuals de la societat, com la inauguració d’ una festa major actual presumptament ubicada en ple franquisme, i com no, recrear als personatges de la festa del Vi de Sant Vicenç en això tan popular actualment com són els mercats i fires històrics. Aquest és un col·lectiu d’amics i amants del teatre, la música, la festa, la literatura que de tant en tant anaven fent un muntatge, al seu ritme, sense presses, ni seguint un calendari precís. Sobre la marxa aquesta vintena llarga d’artistes i tècnics marcaven en seu ritme en les seves creacions. No hi havia cadència, ni cita obligada, tot anava fluint com la vida. Fa uns anys que són el cor i l’ànima del Ball de Malcasats que es representa el darrer dia de Festa Major del Vendrell ininterrompudament des de la seva recuperació el 2001. Una cita que inexcusable, però la resta flueix. L’any passat varen estrenar Cal Dir-ho una versió nostrada d Eugène Labiche, Alfred Duru i Jean-Luarent Cochet. En els propers anys suposo que tornaran a una nova proposta i altres que et pots trobar puntualment. Són persones molt actives que són sinònim d’alguna recreació i teatre al Vendrell i comarca amb una versalitat que pot donar molt de si. A grans trets sempre han tingut molt bons vincles amb els Pastorets del Vendrell que ja porten mes de mig segle sobre els escenaris.

En el muntatge del diumenge passat era un tastet d’algunes de les seves obres més reconegudes com “Les noces de Fígaro” o “Fe de rates” que va ser la seva primera proposta artística.  No hi podien faltar ni les recreacions de la Festa del vi de Sant Vicenç, ni una aproximació al Ball de Malcasats, tot això ben amanit i sense que la durada total superi amb escreix l’hora i mitja que és un temps més que raonable sense aixecar-se de la cadira.

Tot l’elenc i membres dels Inestables són una gran família i s’encarreguen de posar la nota d’humor i gràcia a un bon grapat d’esdeveniments que tenen lloc al Vendrell i també han actuat puntualment en altres punts del territori Tots ells són persones que tenen taules i porten a terme aquell paper on es troben més a gust, perquè ells són capaços d’adaptar els textos que protagonitzen al seu tarannà amb gràcia i bon gust. Tenen tres dècades d’experiència i alguns més han passat per aquest elenc, però la majoria que ha entrat no ha sortit i poden aparèixer en algun del seus muntatges seriosos o puntuals. Moltes felicitats per aquests primers 30 anys i heu de seguir sent durant molts anys aquesta colla d’activistes culturals capaços de compartir un bon grapat de sentiments i sensacions amb un sol somriure.

Un Nadal cada dia menys nostrat

  

El Nadal ja ens visita un altre cop amb els carrers embellits i l’optimisme de petits i grans que esperen que algun personatge màgic li faci arribar algun obsequi. És el temps en què les targetes de crèdit treuen fum perquè amb els salaris que tenim actualment la cosa no dóna gaire de si i s’ha de recórrer al món virtual. Quan arribi el gener ja tornarem a la dura realitat i a tornar a equilibri l’economia familiar.

Ara que el Black Friday i el Cyber Monday sembla que ens acompanyin de tota la vida juntament amb el Pare Noel, només que els personatges de tota la vida estiguin passant a un segon terme. El Caga tió és una de les tradicions que es mantenint amb força a casa nostra, el que no entenc com és encara que alguns municipis insisteixen en portar entre nosaltres personatges Disney per entretenir la quitxalla. Hem de ser capaços en aquesta proposta general de crear estructures d’estat de cercar personatges nostrats que formin part del nostre món de fantasia. El timbaler del Bruc, el Gegant del pi, la Castanyera, Serrallonga. El món anglosaxó ens ha imposat de mica en mica la seva llengua i molts elements de la nostra cultura. En canvi nosaltres encara estem treballant amb el xupa xupa i el pa amb tomàquet. Ens queda molt per fer per fer-nos un lloc en la nostra societat globalitzadora. Està molt bé que tinguem lleis per regular el que faci falta, però si la nostra cultura no s’imposa en la societat a través dels diferents camins de la cultura, acabarem tots absorbits per la cultura que ens ve de fora amb el Manga inclòs. No és pot lluitar contra aquests fenòmens mundials, però hem de seguir mantenint una petita trinxera d’aquells elements més nostrats per tenir uns elements mínims d’identitat pròpia.

Àpats de Nadal per quedar bé

En aquestes setmanes abans de Nadal és quan se celebren més àpats grupals amb diferents, col·lectius, entitats o amics que et pots trobar al Whatsapp. Des de companys de classe d’anglès, dibuix o ceràmica, fins a departaments d’empreses públiques i privades i el que faci falta, però aquest esperit consumista que ens mostra el camí aconsella fer algun tipus de trobada al voltant d’una taula abans del canvi d’any.

Els més agosarats prefereixen anar de sopar i després fins que el cos aguanti en alguna discoteca o bar depèn de la resistència i la paciència de cadascú. Els més formals i educats acostumen a optar per un dinar a una hora prudencial amb una petita o llarga sobretaula segons l’animació i empatia dels comensals.

Llavors per si es vol donar una mica d’alegria i color a tot plegat toca fer algun tipus de joc o regal com l’amic invisible que aquest dies és quan agafa més rellevància al llarg de l’any. Depèn de moltes raons i dels límits imposats als assistents la cosa pot derivar a un regal realment útil o simplement alguna cosa sense solta ni volta per arrencar un somriure.

Això és una mena d’assaig general de tot plegat d’unes festes que es perllongaran fins el primer cap de setmana de gener,  per després deixar-nos al principi de les portes del desert que comença al gener i no saps mai quan acaba, potser alguns ja ho tindran resolt per Carnaval i altres ho hauran de perllongar fins després de Setmana Santa.

Hi ha àpats de Nadal que hi vas perquè hi ha bon rotllo i la veritat és que t’ho passes bé. En tots els col·lectius a l’igual que el gall i el que no sap mai que fer sempre hi ha personatges tan importants com l’especialista amb acudits amb accent andalús i el que sempre li passen coses surrealistes que no té inconvenient en compartir a taula amb altres persones.

Depèn d’on vagi  a consumar la menjada comunitària pots saber en quina divisió jugues. Alguns que són de classe alta sempre busquen el lloc més sibarita on potser després has d’anar a un bar a menjar un entrepà de pernil per domesticar el cuc que portes dins. Aquí sempre si has d’anar perquè el que interessa és l’aparença i s’ha de quedar bé. Després ja ho acabaràs arreglant amb el banc o algú tindrà menys regals, però s’ha de començar amb bon peu.

Després estan els que busquen un menú de bar de persones dedicades al món de la construcció i no són precisament arquitectes. En aquest punt pots demanar vi de la casa i per un preu mòdic pots acabar molt més content que amb un altra proposta amb el doble o triple de pressupost.

Els de menys recursos, doncs ho tenen molt fàcil perquè cadascú porta una cosa de casa i també la veritat és que si hi ha bona harmonia la cosa pot acabar molt bé. Corres el perill que en aquestes trobades, cadascú expliqui la recepta de cada cosa que ha portat i si ho apuntes tot a l’arribar a casa tens feina en ordenar els apunts d’aquesta cita de baix cost.

Aquests dies de Nadal és quan encara sembla que està viva la paga doble, que és un dels elements com els acomodadors de cinema en vies d’extinció.  Aquest element, per als afortunats que encara la tinguin, és una gran ajuda per fer front a tot aquest mes i una mica més en què el Nadal i el seu esperit s’apropia de les nostres targetes de dèbit primer i després les de crèdit.

Aquestes són les històries puntuals que moltes persones tenen ja marcades en el seu calendari del google des d’unes setmanes abans. A vegades hi ha coincidències en aquest programa de a taula, però sempre tenen alguna excusa per escollir on millor et sents. Algunes propostes d’aquest tipus d’àpat per correu acaben sense resposta per part de cap dels convidats. Llavors alguna cosa passa. Aquest és una alarma col·lectiva que s’ha de corregir per altres vies.

Una cortina de fum darrera el "Procés"

Estem en un moment de crispació social molt important en l’àmbit públic. Durant els darrers anys hem anat vivint amb el narcòtic del Procés perquè s’ha demostrat que tot aquest moviment independentista que va sorgir del poble i que els nostres polítics es varen apropiar ha donat un resultat molt preocupant. Un govern repartit entre les presons i l’exili. Un moviment social que ha fet que les presons catalanes figurin dins els llocs d’interès de Catalunya. Aquests centres penitenciaris que fins ara es miraven de reüll per molta gent són el punt de trobada de moltes persones que demanem la llibertat dels presos polítics. En aquest apartat estem esperant nous capítols que poden arribar després de les sentències dels presos polítics a veure com reacciona la gent i els seus representants davant d’uns dictàmens que poden generar un ampli rebuig social veient com va tot el procés.

Mentre vivíem amb intensitat aquests dies, mesos i anys immersos en tota la ingent informació, programes, debats, tertúlies i el que faci falta per tenir informat o entretingut al personal, els sectors públics seguien igual o pitjor en serveis i pressupost amb importants retallades de professionals  perquè durant un temps tota la culpa la tenia més enllà de l’Ebre i nosaltres havíem estat simples víctimes. Tot aquesta campanya ens venia que la república catalana havia de ser la solució per tot i després d’aquí  tots feliços i contents en aquest somni independentista que ens han imposat per aire, terra i mar.

El problema de tot plegat que ara quan la gent comença a baixar del núvol s’ha donat compte que estem pitjor que abans, per una banda hem anat patint les retallades en el sector públic i el Govern no ha estat a l’alçada d’aquest Procés fent una declaració d’independència forçada per la situació que va durar uns instants. Es varen trobar davant d’un precipici. No varen saber actuar perquè aquest gegant del Procés que havien fet per entretenir al personal amb unes estructures d’Estat que no existien s’ho van haver de menjar amb patates.

La situació que tenim a Catalunya és dolenta i molta culpa la tenen a Madrid, però aquí també hem fet una gestió molt patètica i també tenim alguna petita responsabilitat. Només cal posar el cas del Vendrell que hem estat capaços de duplicar el pressupost anual en deute que estarem pagant fins la meitat de la propera dècada. Hem deixat una vila sense inversions i si hi ha algun cèntim en aquest capítol l’haurem de tornar a una empresa concessionària que no pots treure l’aigua clara en cap moment.

Ara que volen vendre una imatge optimista encara tenim el mateix deute que pressupost municipal i amb aquest panorama encara ens volen vendre un Vendrell optimista.

¿Realment valia la pena comprar un edifici en ruïnes com el Brisamar per 1,2 milions d’euros que estarem anys a poder rendibilitzar mentre es va degradant més i més? Valia la pena comprar un solar per 3,3 milions d’euros a la Palfuriana? On estan la resta d’inversions que ens va portar a ser també líders en aquest rànquing? Ara tenim els Plans Feder per Coma-ruga, però ja ens anirem a la propera legislatura amb uns canvis importants en alguns elements urbans d’aquesta zona, però deixarem intactes els problemes endèmics de Coma-ruga com les seves inundacions pluvials.

Està molt bé tot aquest tema del Procés i espero sincerament que algun dia puguem decidir quin és el futur per al nostre país sense que es reparteixin bastonades arreu. A hores d’ara és ridícul i vergonyós tenir un president d’una vegueria sense pressupost, ni personal que va pels ajuntaments a fer-se la foto per saber que existeix, però res més.  És mediàtic i poca cosa més obrir delegacions de la Generalitat arreu del món, però és més important atendre els serveis bàsics i més en un món on les xarxes socials i els mitjans de comunicació et porten on vulguis ben aviat. Tots plegats ens ho hem de fer mirar. El més trist que uns  són víctimes d’aquest joc perillós per portar el país a una situació sense marxa enrere i amb un futur incert i les butxaques buides

Els treballadors públics reclamen més seguretat a la feina.

Els representants dels treballadors de l'Ajuntament del Vendrell també va participar en aquesta aturada per demanar més seguretat en els centres de treball després d'alguns episodis lamentables que s'han viscut en els darrers anys. Durant l'acte es va llegir aquest manifest per part de la representació sindical.
Des de CCOO i UGT, volem condemnar l’agressió patida durant l’exercici de la seva activitat laboral, per una treballadora d’una empresa del Tercer Sector Social, contractada pel Consorci de Benestar Social del Gironès - Salt.
Manifestem la nostra solidaritat vers ella, la seva família i amics, així com a la resta de professionals de serveis socials que dia a dia estan duent a terme el seu treball amb la màxima implicació i professionalitat.
Tanmateix, volem posar de manifest la precarietat existent en el sector. Massa sovint, se’ls atribueix responsabilitats que no els corresponen en bé de l’èxit de politiques poc efectives, improvisades i a la manca de recursos per poder donar la resposta social adequada. Cada cop són més habituals i gairebé s’han normalitzat les desqualificacions, els insults, les intimidacions i les agressions vers les nostres companyes i companys.
Per aquests motius considerem que és del tot necessària la presa de consciència i el suport dels poders públics, dels agents socials i de la ciutadania, per reforçar el Sistema Públic , on el major actiu del qual són les persones que es dediquen a garantir els drets socials de tota la ciutadania.
Per tot això, us convoquem a les concentracions unitàries de 15 minuts, que tindran lloc el proper divendres dia 30 de novembre a les 12:30 hores, davant dels centres de Serveis Socials dels Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions i centres de Treball de Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya

Super López, l'heroi tipical Spanish

Avui he anat a veure Super López, però era una cosa que m'ha costat decidir fins el darrer moment perquè m'havien parlat molt malament. La veritat és que és típica i tòpica made in spain freaky, però tot i això té la seva gràcia . Un superman a la espanyola és una cosa que sempre pot donar molt de si si està ben portat. Aquí dóna bastant el nivell que cal esperar en aquestes propostes de sobretaula d'un diumenge després de dinar. Us

Tanquem una nova etapa amb Gossos

Gossos amb el concert d'ahir al Kursal tanca una etapa de 25 anys de música a casa nostra. Jo els vaig descobrir en directe fa uns 10 anys quan varen venir al Vendrell a la plaça Pep Jai que em van semblar genials  partir d'aquell moment amb la Mònica, la Gemma, La Mar, el Manel, La Montse i altres hem anat seguint aquest grup sempre que podíem perquè nosaltres teniem molt clar que els primers eren els Laxen Busto, però fa dos anys quan els Laxen va fer la seva paradeta dels 30 anys amb la Maria i el Víctor els hem seguit arreu. Cada concert és únic i no és repetira. Hem gaudit de concerts de Festa Major d'auditori, de discoteca de local de iaios, allí hem estat gaudint de la seva música i com no de les seves persones. A vegades erem quatre gats, però en altres cops la pista estava curulla de gent. Són molts moments que queden en els records i algun en fotografia o vídeo. Han estat dos anys molt intensos, plens de moltes coses que no oblidarem mai. A l'igual que van parar els Laxen varem tancar una nova etapa, ara és el torn dels Gossos. Nosaltres ara, de moment anirem seguint els Obeses que també tenen un directe brutal i altres propostes que varen sorgir. Gràcies a tothom perquè Gossos ens ha aportat moltes bones històries records i un tros de la nostra vida. Una abraçada a tots els que ho heu fet possible.