Una gran enhorabona per la jove Gemma Ventura

De la Gemma podria escriure un llibre perquè fa molts anys que la conec del Vendrell. Recement l'havia portat a la ràdio un parell o tres d'edicions i sempre he mantingut molt bona relació amb ella, encara que no ens veissim gaire el nostre tracte era força cordial com d'amic de l'adolescència. 

La Gemma sempre ha estat peculiar perquè és una persona que sense tenir res en especial, a simple vista, ja destaca pels seus rinxols, pel seu somriure encomanadís, per la seva carona de no haver trencat mai cap plat, per la seva manera de pensar, de veure el món. Una persona que fa una anys ha sabut trobar en la literatura i al costat de l'Eva Piquer un lloc en el dia a dia de la literatura catalana i ha tingut l'oprtunitat d'entrevistar a moltes persones de diferents àmbits que li han donat un bagatge cultural bestial. Ella quan fa una entrevista s'ho prepara, estudia, s'ho mira i remira. Ella s'ho curra per intentar ser diferent i no caure en tòpics com molts. La Gemma és de lo més potent que tenim a casa nostra en literatura i creació. És periodista i és mestre, però èlla és més que res humana i és de les poques persones que escolten a la gent. Una descendent del rock català on ha tingut els seus grups de música i ha recollit aquesta creativitat d'alguns dels seus membre com en Gerard Quintana entre d'altres. Una noia que ha begut de les fons. Una noia despistada perquè ella sabia que el paraigues no era el més important que portava sobre i cuidava allò més interessant. Moltes felicitats per aquest Josep Pla i que tinc moltes ganes de llegir. Ens veiem entre el vent i el mar on el silenci basteixes la teva creacio. 

Muta de Yasmina Cánovas, la cara b B del món

 Aquest és el primer llibre de la trilogia, Muta, Vive i Renace on en en una mena de crònica periodísitica, una mica a l'Indiana Jones modern va voltant pels països emergents ajudant a les lluites a les dones, Iran, Sierra Leona, Costa Rica. 

Un llibre que sortiran molts països i personatges que no acostumen a aparèixer en les cròniques periodístiques habituals de casa nostra i que et  permeten premer el pols a allò que s'esta coent en aquests països on mai se sap res, però aquest llibre demostra que la seva gent i en especial les seves dones també estan mobilitzades per un món millor. Un llibre que et porta a molts llocs amb molts personatges que estan en una mena de xarxa mundial que vetlla pel bé de la humanitat. Una aliança dels països pobres pels seus drets i buscar un cop de mà dels països més desenvolupats. Un gran moviment com les "Noies Mutants" són les que ha de canviar el món per ser més just i on la dona tingui el paper real que li pertoqui i no com ara. Un llibre viu que ens porta a canviar moltes per un món millor amb amor, cervell i utilitzant tots els recursos sense odis ni revenges. Un llibre per conèixer la part del món que tenim més amagada a les nostres vides. Molt interessant. Un món molt dur, però també carregat d'escenes molt humanes. 

A todo tren 2, les terceres mai van ser gens bones

 

 Crec que aquesta és la tercera part de A todo tren. Una peli de la factoria Santiago Segura per fer peles quan toca. La primera i la segona encara passaven perquè hi participaven Leo Harlem i Santiago Segura perquè aquesta amb Paz Vega i Paz Padilla està per sota mínims. Una peli que sinó has vist les altres dues és dolenta i si les has vist un truño. No crec que la facin gaires dies, però ni pel sofà es recomenable. 

La felicitat a l’abast de la mà en un llibre "Sueños Cumplidos"

 

 

Després dels Nadals el riu torna al seu curs i és hora de seguir amb la rutina o de fer-ne de noves per seguir arrencant dies del calendari. Mentre feu aquest esport marcat per l’any solar, us aconsello que llegiu un llibre de Mariana Milán Bueno, noia del Baix Penedès que porta per nom “Sueños Cumplidos”. No és d’aquests llibres farcit de paraules boniques i clarividents que quan l’acabes et preguntes, doncs no sé ni de què anava. No és un llibre per guardar en un lloc vistós de la prestatgeria. No és un llibre per regalar a qui saps que no el llegirà. Aquest és un llibre on els àngels parlen, els somnis es fan realitat i pots veure que els muralles que un té davant seu van caient a mesura que vas passant les pàgines. Un llibre que et pots llegir en un anar i venir de Barcelona en tren en un viatge a Madrid o en una tarda de gener que fa massa fred per anar a fer fotos per penjar a l’instagram.

Un llibre gaudir en còmodes dosis l’experiència d’una noia que explica en el fons la seva vida en fases que va superant, però amb altres personatges que molts cops no te’l trobes a obrir la porta dels carrer. És com un caramel que et poses a la boca i tot i la seva poca difusió ja va per una segona edició ben merescuda perquè és molt tendre i ens ajudarà a posar unes ales a la nostra ment que ens permetrà anar molt lluny fins on vulguem a base de superar proves vitals que aniran donant vida a la nostra protagonista. La podreu trobar aquí al Baix Penedès sense anar més lluny i en altres llibreries de la província de Tarragona. Ja veureu que és com un batec d’amor i il·lusió que us unirà amb ell a través de la lectura fins al final.

Les noves formes de fires del territori

 

Un dels temes que fa anys que es parla és el futur de la Fira del Vendrell que té lloc al voltant de Santa Teresa a mitjan del mes d’octubre. Fa unes dècades aquesta mostra ha quedat totalment obsoleta i no representa ni el nostre municipi ni res que se li assembli. És una fira amb una minsa participació baixpenedesenca.

Fa unes setmanes vaig anar a la Fira del Gall de Vilafranca, una mostra amb més de 300 anys d’història que s’ha sabut adequar a les necessitats de cada any.

Primer de tot, hem de buscar un element aglutinador que doni sentit a la fira, doncs que millor que la fira del Gall en un lloc on encara hi persones que es dediquen a la cria d’aquest animal tan característic de la nostra taula i en especial, a l’hivern.

Ja tenim l’eix. Ara toca anar a buscar els diferents elements que podem anar bastint sobre l’eix al voltant de la vida del gall. Hem de trobar un lloc per poder entendre les seves varietats, des de el més clàssic dels nostres avis i besavis fins a les varietats més modernes que es poden portar actualment a taula, fruit d’alguna mutació biològica que fa que millori algunes de les seves condicions naturals.

A banda d’això podem buscar tipus de pinso que aquest animal si el volem com un plat fort que ens aguanti bo durant una bona temporada i lo puguem treure les millors condicions.

Després a part d’això és el torn dels restaurants que t’han de permetre consumir el seu acompanyament que li doni el millor sabor. Plats de primer, segon i també un postre al seu nivell.

Per encabir tot això s’han de buscar altres elements del territori per donar més volum a la mostra. En aquest cas, per lògica ha de ser el vi que és el gran protagonista del territori. Es busquen uns quants cellers disposats a fer maridatges, cates i similars per donar excusa perfecte al vi .

Perquè vingui més gent de fora, convides a algunes entitats d’altres municipis perquè hi participin d’alguna manera.

A més pots donar cabuda a venedors artesans i de productes casolans de la zona per fer més rica i més variada la proposta . Aquests afegiran altres elements a la festa com pastissos de formatge, ratafia, embotits. Això gràcies és que siguin km 0 per donar sentit a tot plegat.

Altres peces que no hi poden faltar com són la situació d’aquest mercat en una zona no llunyana d’un nucli important de població per afavorir la seva situació, sense necessitat que molta gent agafi el seu vehicle.

No parlem que si volem que vingui gent de fora hi ha d’haver una zona d’estacionament amb unes mínimes condicions perquè la gent pugui deixar el seu vehicle.

No estaria tampoc malament que s’hi pugui accedir amb tren o amb autobús d’estacions properes per aquestes persones que són partidàries del transport públic per moure’s en el territori.

A banda d’això tenim una climatologia bona  sense que el fred intens ni la pluja ni el vent facin acte de presència. Aquí tens una fira rodona amb molts molts visitants amb productes de la terra on tothom surt content.

Aquest és el model de fira que ens convé. No cal fer fires perquè si amb una mica de tot i res per omplir espais  a qualsevol preu. Aquí al costat de casa ho fan molt bé. Tampoc ens cal una fira de Nadal de Cubelles on hi ha massa gent i és agobiant, però si com la del gall.

No volem trens gratis

No volem trens gratis sinó trens que funcionin i ens permetin una mínima confiança en els seus horaris. Sinó com passa en molts casos has d’anar a l’estació a veure quan passarà la propera circulació. Evidentment aquesta és l’eina política clau per una banda per dir que aquí som molt bona gent i tot ho tenim gratis sense haver de pagar res i per altra banda, la justificació perfecta per no destinar ni un cèntim més a aquest pilar d’estat com és la Renfe i l’Adif.

La gent està disposada a pagar, bé la majoria, sempre hi haurà alguns que se saltaran les barreres i no passarà res. La gent està d’acord a tenir un servei a un preu raonable, però que si tu tens una cosa gratuïta, però va com va al final i en cas de desplaçar-te amb la necessitat d’arribar abans d’una hora potser agafes un altre mitja de transport o simplement el cotxe. Al final tots hi perdem perquè la inseguretat és un risc que alguns no poden o no volen córrer.

Fa un parell anys que tots tenim algunes de les autopistes més transitades d’aquest país gratuïtes. Això ha provocat que s’hagin saturat i molts cops resulta més ràpid agafar una via convencional i deixar les vies ràpides que estan massa congestionades. Potser per acabar d’arreglar tot això que algunes autopistes com la Pau Casals que té uns preus de luxe passi a unes tarifes normals o entri també dins la gratuïtat que domina el mapa de carreteres de casa nostra. L’entrada d’aquestes noves vies podria permetre que tot funcionés d’una manera més normal i raonable.

No necessitem ni beques menjadors, ni beques d’autobús simplement el que s’ha de fer es que tothom tingui un salari digne i que es gestioni com treure el màxim rendiment als seus diners. Feina per tothom i ben pagada. Aquest és el millor remei per a tothom perquè la gran majoria de gent es pot guanyar les garrofes d’una manera o d’una altra. Pels qui per malaltia o altre no pot accedir a mercat de treball doncs que puguin cobrar una paga normal que li permeti arriba a cap de mes amb una mínima dignitat i que no li calguin altres ingressos públics per arribar a cap de mes.

No necessitem un país on una part dels ingressos es destinin a serveis socials i a seguretat. Llavors aquí el que tenim és un greu problema perquè el que realment tenim és una vila precària que no es capaç de donar sortida laboral a la majoria de la població per això es produeixen aquests desajustos.

Pagant uns bons salaris a la gent i tothom es pot espavilar per posar el seu granet de sorra a la riquesa. Ara si els pocs que treballen necessiten ajuts socials per arribar a cap de mes perquè la seva nòmina és ben senzilla, doncs aquí tenim un greu problema deixant a l’estat un greu problema de creixement econòmic que no li permet destinar aquests diners a inversions que podrien permetre tirar l’economia de la contrada.

El que no pots permetre que amb el Salarí Mínim Interprofessional no et pots permetre ni pagar el lloguer d’un pis de moltes ciutats catalanes. Això si que és una autèntica mala passada per totes aquelles persones que han de dependre d’aquests salari o de l’atur que també et posa ben aviat fora de circulació.

No volem trens gratis que circulin per unes xarxes sense manteniment i quan et despistis pots acabar en urgències d’algun hospital per un nou esvorant provocat pel temporal marítim.

Cada dia som més pobres i ja no tenim recursos per fer la revolució amb les vagues i similar que això comporta per fer caure un regim. La nostra força més valuosa ara per ara són les xarxes socials que arriben a més llocs.

Molt bon Nadal a tothom

 Molt bon Nadal a tothom, petits i grans, homes, dones lgtbiq, i a tots aquells que creguin en un món millor és possible