Anem a Coma-gura o la platja del Vendrell?

El passat concert del Lax “N” Busto amb motiu de la Fira de Turismar va posar a prova el nivell de difusió i interrelació que presenten tres topònims que estan totalment vinculats amb el Vendrell, però que a moltes persones especialment forans els costa trobar aquesta interconnexió a que obliga la seva ubicació sobre el territori. Navegant pel fòrum del grup de rock de casa nostra liderat pel Rovirosa, el Rovira i el Piñol entre d’altres, els participants es plantejaven qüestions geogràfiques que per nosaltres poden resultar un xic banals i de resposta fàcil i evident. Si som capaços de situar-nos fora dels nostres límits territorials, potser ho veurem amb una òptica diferent. Hem de tenir en compte que potser els culpables d’aquest confusió som nosaltres, que no hem sabut vendre un producte unitari, mentre ens hem dedicat a fer promoció de marques turístiques diferents quan en realitat estem exposant el mateix territori.
Una de les preguntes que apareix en aquest fòrum i que val la pena recuperar per què estic segur que no és la única persona que algun cop s’ho ha plantejat. La qüestió bàsica era esbrinar si aquest esperat concert tindria lloc a Coma-ruga o a la platja del Vendrell? Realment la gent de fora es deu pensar que el Vendrell que és prou cèlebre per diferents motius més o menys envejables com Pau Casals, peatge, inundacions i alguna formació política que trepitja del que és políticament correcte no pugui gaudir de platja. Per una altre banda, estem promocionant Coma-ruga, Sant Salvador i el Francàs. Molta gent que no te la sort de conèixer la vila de prop es pregunta si tenim platja o hem d’anar a algun d’aquests tres destins turístics per banyar-nos. Potser fins i tot algú es pot arribar a pensar que hem d’anar a un altre municipi perquè no és del tot segur que el Vendrell tingui platja pròpia.
L’assumpte encara és complica una mica més quan moltes persones que descobreixen que la millor manera d’accedir en tren al concert és baixar a l’estació de Sant Vicenç de Calders. Ara que ja ens començàvem a situar apareix una estació que porta un nom totalment nou i que no coincideix amb els dos anteriors. Si el concert és al Vendrell com és que no ens plantem directament a l’estació ( o la zona que es coneix amb aquest nom) d’aquest municipi i anem a peu al concert. Doncs el que aconsellen els coneixedors del territori és deixar el tren a Sant Vicenç de Calders i anar a peu fins a la platja. Ja no estem ni al Vendrell ni a Coma-ruga. Hem introduït un tercer topònim que per moltes raons defineix la nostra parada de trens més internacional, però si no coneixes el territori sembla que estiguis en tres municipis diferents quan ni tan t’has moguts del mateix: El Vendrell resulta que inclou en el seu terme també Coma-ruga i Sant Vicenç de Calders. A aquesta deducció bàsica hi arribes una mica més tard.
Està molt bé que tothom pugui conservar i utilitzar la seva identitat. Però hem de tenir una sèrie de conceptes clars a l’hora d’exportar la nostra imatge i totes les qualitats que ofereix el municipi a les persones que les vulguin conèixer. A vegades sembla que juguem al joc de fet i amagar quan utilitzem tres topònims que per més d’una persona no tenen res a veure el primer cop que ressonen a les oïdes. Tampoc em resultaria estrany que aquest divendres passat algun incondicional del Pemi Rovirosa quedes penjat a l’estació de tren del Vendrell després de fer canvi a Sant Vicenç per venir al Vendrell perquè li havien dit que l’actuació seria en aquesta vila. Sort dels autobusos que per primer cop a la història del Vendrell et permetran anar de revetlla a la platja. S’han organitzat per anar a la Romeria de Mayo a Tomoví. Alguns concerts que se celebren a l’Auditori Pau Casals també han tingut aquest honor. Ara és el torn de les revetlles. Espero que aquesta iniciativa continuí per les cites importants com les festes majors i altres esdeveniments que obliguen a molta gent a desplaçar-se d’algun dels més de 50 urbanitzacions i barris del Vendrell fins al centre per participar en algun dels seus actes o a l’inrevés com és aquest cas. El preu que s’ha de pagar sempre sortirà molt més econòmic que un petit ensurt amb el trànsit i ofereix una bona dosi de tranquil·litat per als parents. Esperem que mentre no es resolgui aquest tripijocs de paraules amb el Vendrell, Coma-ruga i Sant Vicenç de Calders, hi hagi autobusos nocturns per anar a aquest tipus d’actes públic.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 29 de juny de 2007

No ens podem queixar dels concerts

La veritat és que vivim en una comarca agraciada amb això dels concerts gratuïts. Aquí en poc temps han vingut els Lax N Busto, la Cabra Mecànica, Reincidentes, els Tremendos, els Estrenos i sense pagar ni un duro. Està bé que aquest tipus de concert siguin gratuïts i beneficiïn a tothom. Algú sempre pot treure partida dels diners que es recullen a la barra i dedicar-ho per alguna entitat cultural o alguna història d'aquestes. Que aquest invent duri i cada dia vinguin més i millors grups. El públic segurament respondrà com fins ara. Endavant cultura de la música gratis. Es beneficiós per tothom.

Els Laxen a Coma-ruga, un concert per recordar

La nova formació dels Lax "N" Busto es va estrenar ahir a la nit a la platja de Coma-ruga davant un nombrós públic que no va parar d'animar a aquesta nova formació que va oferir quasi tots els èxits del seu darrer CD i va repassar els seus himnes de tota la vida. Tot i que al principi va haver-hi algun problema amb la taula el concert va estar molt animat i fins al final el nombrós públic que allí estàvem s'ho va passar pipa. El dia 20 de juliol estaran gratis a Santa Margarita i els Monjos i al final d'agost aTorredembarra. Aconsello que no us ho perdeu perquè realment encara que ja porten més de 20 anys sobre l'escenari saben connectar des de la primera nota amb el públic. Ahir es podien veure els primers admiradors que encara hem anat seguint tota la seva evolució i els nous que s'han anat afegint amb el temps. Era un concert de pares i fills que no va decebre a ningú. A la barra hi havia massa gent, però van anar capejant el temporal. Jo preferiria que els refrescs se servissin amb envasos individuals i no anar tirant de les ampolles de dos litres. La veritat és que no queda gaire bé.
Divendres que ve un altre concert presuntament inolvidable a la platja de Calafell amb la Cabra Mecànica. Mentrestant avui dissabte tenim una cita amb els Tremendos que són els mateixos que The Companys però amb versions i els Buhos. Crec que pot estar molt bé i alli a la platgeta és un marc incomparable. Ens veiem. No us ho perdeu.

El preu dels pactes polítics

Per algunes formacions polítiques l’arribada al poder els suposa un greu problema en les relacions amb els seus militants de base i votants.. Com aplicar a la realitat uns postulats idealistes que queden molt bé quan no s’han de traduir en millores concretes i tangibles. En aquesta fase hi ha molts motius que conviden als protagonistes de la nostra història a entrar en una període de desencís. Com a mesura compensatòria amb aquesta base que qüestiona les decisions dels seus líders, alguns candidats entren a formar part dels professionals de la política quan les circumstàncies els converteixen en peces claus per obtenir un govern sòlid.. Els primers proclamant als quatre vents que s’han de mantenir els postulats ferms per arribar a aconseguir els principis ideològics i programàtics de la formació. Els altres prefereixen tapar-se les orelles i capejar el temporal mentre lliguen alguna mena de pacte que els permeti garantir-se una part del saborós pastís del poder.
Un dels partits més afectats per aquesta situació és ERC que amb el seu pacte per l’Entesa al Govern de la Generalitat de Catalunya ha perdut vots a casa nostra excepte el cas especial de la Bisbal del Penedès que mereix un capítol a banda. Aquest és el preu que el seu electorat li ha fet pagar per entrar amb calçador en la coalició que actualment governa Catalunya conjuntament amb el PSC i ICV. Molts votants de base no veuen amb bons ulls que un partit tan identificat amb les arrels catalanes s’entengui amb aquest variant catalana del PSOE capitanejat pel José Montilla que va demostrant de mica en mica que no gaudeix del tarannà ni del carisma del seu predecessor al Palau de la Generalitat, Pascual Maragall.
Estic plenament d’acord en la teoria que afirma que els electors en les municipals acostumen a donar el vot a les persones i no els partits. Però al Vendrell a l’igual que en altres municipis de la comarca, apareix algun cas curiós que no podem passar per alt. Sempre que s’ha presentat el PP amb candidats diferents en les darrers quatre legislatures ha obtingut el mateix nombre de regidors.
L’oposició et dóna ales, et permet fer focs artificials, organitzar moviments de protesta arriscats, presentar mocions idealistes, però quan s’entra en la tasca de govern s’han de posar els peus a terra i aplicar una política coherent que intenti aunar ideologia i programa amb realitat i compromisos adquirits. Tenint en compte el pressupost municipal, la distribució demogràfica del municipi, els principals problemes que es generen en el seu àmbit, etc.
Potser si que la millor manera de demostrar el poc nivell d’un músic pretensiós és fer-lo sortir a cantar sol davant l’escenari amb la sala plena de gom a gom i sense condicions pactades. Potser aquest serà el darrer cop que actuï davant de la gent per la vergonya que pot arribar a patir. La propera vegada s’ho pensaran dos cops. Hem de deixar que els altres mags i il·lusionistes de la política tinguin també la seva oportunitat perquè puguin demostrar al seu públic quin és el secret del seu art i del seu programa electoral. Si tenen vergonya o una mínima decència, sortiran per la porta del darrera i mai més no gosaran a exhibir-se en els mitjans de comunicació proclamant les seves virtuts si aconsegueixen el poder. Buscaran una nova activitat a la que dedicar-se més adaptada a les seves circumstàncies.
També hem de tenir en compte de no enganyar al respectable. Si nosaltres sempre ens hem venut com a autèntics trompetistes no acabem tocant el violí entonant una melodia trista i monòtona. Molt possiblement en la propera ocasió el nostre públic fidel optarà per comprar l’entrada per un altre espectacle.
Els pactes de govern són bons i molts cops necessaris. No a qualsevol preu i deixant qüestionats els principis bàsics de la formació només per voler sortir a la petita pantalla tot dient que ha estat un pacte pel bé del municipi on tothom hi surt guanyant. En la propera cita amb les urnes, els seus votants els donaran l’esquena i hauran de marxar amb la cua entre cames.

Publicat el 22 de juny al Diari del Baix Penedès

Ves de festa amb Bus al Vendrell

Una de les bones idees que s'ha incorporat al Turismar és que pots anar a les revetlles amb autobús. Si si per primer cop a la història del Vendrell podrem anar de festa a les platges amb autobús. Fins ara s'havia fet alguna cosa amb l'Auditori Pau Casals, però els que ens agrada uns altres estils musicals també tenim dret a que ens portin per un mòdic preu. Apa a cuidar-se i podeu beure perquè us portaran a casa sense haver de patir per trobar els Mossos en alguna rotonda fent la seva feina amb el peto verd.

Les pizzes de la Teresita

Una de les aventatges de viure al Vendrell i prop de l'avinguda del Baix Penedès és que hi ha una xarcuteria de tracte veïnal i simpatic que ofereixen uns bons productes. Encara que en altres llocs els pugui trobar jo sempre opto per anar a comprar carn a la Teresita. Us aconsello que proveu les seves pizzes artesanals. Les podeu demanar del que volgueu i sino la tenen en pocs minuts us la serviran. Realment val la pena. Jo sóc un aficionat i encara que tinc molt proper el telepizza ho tinc molt clar on he d'anar a comprar pizzes artesanals. Costen 3 euros per unitat i una per persona és massa grossa, però per dues persones queda una mica petita. No us ho perdeu. Ja veureu com em donareu la raó.

Albinyana, 1000 anys d'història escrita

El 1010 Albinyana va entrar en la història escrita de mans del Cartulari de Sant Cugat. D'aquí tres anys tindrem l'honor de celebrar aquesta important data. Esperem celebrar-ho per tot el més alt. El municipi s'ho mereix. Ja s'hauria de començar a treballar en el tema, encara que fos que la gent anés prenent consciència sobre aquesta important data històrica.