Per algunes formacions polítiques l’arribada al poder els suposa un greu problema en les relacions amb els seus militants de base i votants.. Com aplicar a la realitat uns postulats idealistes que queden molt bé quan no s’han de traduir en millores concretes i tangibles. En aquesta fase hi ha molts motius que conviden als protagonistes de la nostra història a entrar en una període de desencís. Com a mesura compensatòria amb aquesta base que qüestiona les decisions dels seus líders, alguns candidats entren a formar part dels professionals de la política quan les circumstàncies els converteixen en peces claus per obtenir un govern sòlid.. Els primers proclamant als quatre vents que s’han de mantenir els postulats ferms per arribar a aconseguir els principis ideològics i programàtics de la formació. Els altres prefereixen tapar-se les orelles i capejar el temporal mentre lliguen alguna mena de pacte que els permeti garantir-se una part del saborós pastís del poder.
Un dels partits més afectats per aquesta situació és ERC que amb el seu pacte per l’Entesa al Govern de la Generalitat de Catalunya ha perdut vots a casa nostra excepte el cas especial de la Bisbal del Penedès que mereix un capítol a banda. Aquest és el preu que el seu electorat li ha fet pagar per entrar amb calçador en la coalició que actualment governa Catalunya conjuntament amb el PSC i ICV. Molts votants de base no veuen amb bons ulls que un partit tan identificat amb les arrels catalanes s’entengui amb aquest variant catalana del PSOE capitanejat pel José Montilla que va demostrant de mica en mica que no gaudeix del tarannà ni del carisma del seu predecessor al Palau de la Generalitat, Pascual Maragall.
Estic plenament d’acord en la teoria que afirma que els electors en les municipals acostumen a donar el vot a les persones i no els partits. Però al Vendrell a l’igual que en altres municipis de la comarca, apareix algun cas curiós que no podem passar per alt. Sempre que s’ha presentat el PP amb candidats diferents en les darrers quatre legislatures ha obtingut el mateix nombre de regidors.
L’oposició et dóna ales, et permet fer focs artificials, organitzar moviments de protesta arriscats, presentar mocions idealistes, però quan s’entra en la tasca de govern s’han de posar els peus a terra i aplicar una política coherent que intenti aunar ideologia i programa amb realitat i compromisos adquirits. Tenint en compte el pressupost municipal, la distribució demogràfica del municipi, els principals problemes que es generen en el seu àmbit, etc.
Potser si que la millor manera de demostrar el poc nivell d’un músic pretensiós és fer-lo sortir a cantar sol davant l’escenari amb la sala plena de gom a gom i sense condicions pactades. Potser aquest serà el darrer cop que actuï davant de la gent per la vergonya que pot arribar a patir. La propera vegada s’ho pensaran dos cops. Hem de deixar que els altres mags i il·lusionistes de la política tinguin també la seva oportunitat perquè puguin demostrar al seu públic quin és el secret del seu art i del seu programa electoral. Si tenen vergonya o una mínima decència, sortiran per la porta del darrera i mai més no gosaran a exhibir-se en els mitjans de comunicació proclamant les seves virtuts si aconsegueixen el poder. Buscaran una nova activitat a la que dedicar-se més adaptada a les seves circumstàncies.
També hem de tenir en compte de no enganyar al respectable. Si nosaltres sempre ens hem venut com a autèntics trompetistes no acabem tocant el violí entonant una melodia trista i monòtona. Molt possiblement en la propera ocasió el nostre públic fidel optarà per comprar l’entrada per un altre espectacle.
Els pactes de govern són bons i molts cops necessaris. No a qualsevol preu i deixant qüestionats els principis bàsics de la formació només per voler sortir a la petita pantalla tot dient que ha estat un pacte pel bé del municipi on tothom hi surt guanyant. En la propera cita amb les urnes, els seus votants els donaran l’esquena i hauran de marxar amb la cua entre cames.
Publicat el 22 de juny al Diari del Baix Penedès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada