L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
dimarts, 26 de juny del 2007
No ens podem queixar dels concerts
La veritat és que vivim en una comarca agraciada amb això dels concerts gratuïts. Aquí en poc temps han vingut els Lax N Busto, la Cabra Mecànica, Reincidentes, els Tremendos, els Estrenos i sense pagar ni un duro. Està bé que aquest tipus de concert siguin gratuïts i beneficiïn a tothom. Algú sempre pot treure partida dels diners que es recullen a la barra i dedicar-ho per alguna entitat cultural o alguna història d'aquestes. Que aquest invent duri i cada dia vinguin més i millors grups. El públic segurament respondrà com fins ara. Endavant cultura de la música gratis. Es beneficiós per tothom.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hola. Estic d'acord amb tu que s'han de fer concerts gratuïts perquè tothom se'n beneficiï, ja que a la societat que vivim està clar que tothom no es pot permetre pagar la música i la cultura.
Ara bé, que l'Ajuntament (o administració pública, si vols) fianciï la cultura també té un límit. Amb això vull dir que la cultura també ens hem d'acostumar a pagar-la de la butxaca, ja que és així també com es valoren les coses en el fons. Si observem els països europeus que ens envolten, veurem com quasi bé tota la música és pagant, ja que la gent ho valoren realment com un producte cultural i enriquidor, i no els fa pal pagar-la perquè també tenen una cultura musical potser més avançada. Als països mediterranis potser no estem tan acostumats a pagar la cultura.
Per exemple, m'agradaria saber quina afluència tenen els concerts de l'Auditori Pau Casals...
Publica un comentari a l'entrada