Festa i més festa al Vendrell

 

 

 

 

Mentre un important sector de la societat catalana està immersa en el món de Carles Porta, analitzant nous crims o buscant qui va ser el veritable assassí de Sansa en un poble que deu tenir més turistes que mai tot i que és Tor, però amb personatges com aquests el millor és fer una escapada al Pirineu i veure en directe el caliu que allí s’hi respira sense filtres.

El Vendrell viu una vida paral·lela inspirada en la primavera vendrellenca que et garanteix durant aquesta estació anual uns quants concerts els caps de setmana en algun espai del muncipi per començar a donar vida, calor i festa a les nits de cap de setmana vendrellenques fins que arribem a dalt de tot amb Santa Anna i les seves nits de traca i mocador. Al Vendrell teníem aquests grups que van tocant aquí i allà. Generalment són gent de casa  o no tan populars com a la festa major i que també es mereixen el seu dret a fer concerts en públic i que no siguin sempre els mateixos els qui s’emporten tots els bolos. Doncs davant aquestes ganes d’augmentar la festa i com això de celebrar nous membres del Santoral ja no es porta ni tampoc hem necessitats els seus serveis per sortir de la sequera o evitar el morrut de la palmera ens hem de buscar altres històries per donar gresca a aquesta setmana. Doncs la cosa és senzilla de tant en tant ens anem traient celebracions populars que sembla que s’hagin fet des de que Pau Casals jugava a bitlles a la plaça del Centro. Fa anys es van treure el dia de l’Embarcada que aplega un gran part dels balls de cultura popular. Un dia de primavera doncs és el torn de la seva festa amb cercavila, sopar i concert. Molt bé. Genial. Un altre dia davant la transcendència històrica i importància dels seus  protagonistes ens traiem de la màniga el dia dels Administradors de festa major i anar fent. Doncs un tastet del que serà la propera festa major i això ho acabem amb una mica de música.

Clar que passa aquí, que hi ha col·lectius que encara no s’han integrat dins aquest santoral de cultura popular del Vendrell, doncs res, mirem el calendari i vingui el dia del Diable. Seguint el mateix protocol que la resta. Cercavila, colles convidades, sopar i concert al centre de la vila. Els Nens ja tenen Sant Zacaries  i fa anys que s’han apuntat al tema però enguany tornen a la festa amb noves propostes d’alt nivell.

Davant aquest panorama doncs encara tenim pendent altres jornades festives com el dia dels gegants i nans del Vendrell que deuen esperar als 100 anys dels gegants antics per tirar el tema endavant. Això ès fa un any i s’acostuma a celebrar en els proper  anys per la gran feina de les entitats per fer-ho possible perquè és una cosa que s’ho creuen i la gent s’hi implica de valent en fer com més coses millor amb el menor pressupost.

Amb els animals de foc podem tenir una festa que els impliqui a tots, però jo crec que seria més racional d’un amb un perquè cada entitat és una història i que s’ho vagi tornant i cada any ho faci uns per deixar el relleu a uns altres el proper any.

El Vendrell és com els  Nens del Vendrell que pot anar al concurs de Castells de Tarragona i tornar campió o per altra banda venir amb zero punts. Aquesta és la realitat d’un poble que està en els primers llocs de la província en despesa social per atendre a les persones més necessitades i per altra banda és una de les que té més festa gratuïta al carrer durant tot l’any.

Si venim de dia veiem cues per demanar hora per serveis socials, si venim de nit ens podrem trobar qualsevol festa al carrer que per menys de 1.000 euros no tens res a sobre l’escenari.

Aquest és un Vendrell peculiar que per festa major ha de fer dos pobres castell i encesa del campanar en comptes de fer una cosa única amb mica de dignitat. Un Vendrell que va sense rumb ni  timoner i mentre hi hagi modificacions de crèdit no passa res. Si els 5 anys de Cabrot. Una diada castellera amb els guanyadors del concurs de Tarragona que ens hem tret de sota la màniga i suma i sigue i visca el Fem Pinya.

Vicco a Elx va cobrar 12.200 euros

 Només dir que l'eurovisiva Vicco a Elx va cobrar 12.200 euros l'estiu passat. Seria bo saber quan cobra al Vendrell, però no li veig gaire diferència, per un concert de mitja hora i poca cosa més amb tot el que suposa lloguer de música, escenari, policia seguretat etc. Entre una cosa i l'alta 17.000 euros por lo bajini.

Jo crec que amb aquests diners es podien fer moltes altres coses més profitoses per la vila. Hi ha que saber administrar els diners. Jo els destinaria als bons del comerç per salvar el Vendrell que fa pena els dissabtes a la tarda i amb aquests concerts no fas ni una cosa ni una altra. Mitja hora de  de felicitat a uns joves engrescats i ja està. 

El problema és que molta gent no sap ni que ve a tocar ni que toca ni que toca ni on toca ni que val l'entrada. 

Modificacions de crèdit triomfen en un ple avorrit

 El ple d'ahir va ser soso i avorrit. Només destacar els modificacions de crèdit per pagar les hores extres e la polìcia, uns 200.000 euros i també per altres coses però també perd el parc del Botafoc uns 70.000 euros que era la meiatat del pressupost. O sigui que una farigola, un pi i una torreta és el que ens quedarà amb un gran pantalla del Vendrell optismista. Volem columbaris pel cementiri que ja canta el tema i una escala per arribar a la sisena fila. No u s perdeu, 350.000 per la gespa del C:E Vendrell que se suposa que és una entitat privada. 

Elogi als Planetas, Segundo Premio

 

Segundo Premio ens explca els primers anys de la vida dels Planetas, uns personatges entre el cel i la terra i entre la serenor i la vida abastracta. Molt interessant aquesta versió cinematogràfica plagada de les seves cançons i altres grups propers. Vaig llegir la vida del seu bateria i ja apareix aquest món, però a la peli reflectica encara que mes suau que el llibre que hi ha escenes més contundents. Aquest ha estat un grup de culte de l'Indie Español. Si no us agrada el grup no cal que perdeu el temps. 

Misteris del Vendrell. Andreu Nin versus Baix Penedes 3 a 1

 No fa gaires dies Mossèn Canet ens deia que l'Institut Andreu Nin del Vendrell amb el temps es dedicaria només als cicles i deixaria de donar batixellerat que s'encarregaria l'Institut Baix Penedès. Passen uns mesos i resulta que a l'Institut Baix Penedès només li donen un línia de Batxillerat i a l'Andreu Nin tres línies. No entenc res. Pregunto als entesos i em diuen que l'Andreu Nin s'ha currat més a les famílies. Jo no entenc res. Què faran al Baix Penedès amb el lloc lliure? Ja hi cabran a l'Andreu Nin tanta gent? El Baix Penedès només es dedicarà a fer Eso amb una sola línia de bat?
 

A pels premis de la festa de la bicicleta

 Avui he vist la 80 edició de la festa de la bicicleta en el seu tram inicial. No tenia res a veure amb altres anys. Només hi havia tres carrosses entre elles els Pastorets. hi havia com altres anys gent de Santa Oliva que ja eren com si fossin de la casa.  Un nombre considerable de bicicletes eren cotxes de canalla petita perquè corresponien a una escola bressol i clar això de pedalar tan aviat no es comença. Alguns com l'Angel Guimerà i el Garriga s'ho pres amb ganes i han posat força gent, però jo crec que millor que aquesta festa es guardes al museu i es fes alguna cosa més actual que tingues més atracció de la gent. Tot dura fins que dura i no es pot fer etern fins que mori de pur tedi. Alguns anaven a pel premi de la carrossa i molts han repetit premis perquè amb pocs participants tots guanyen més premis. Per deliberar van estar una hora entre tanta concurrència. Patètics.

On està la majoria del Vendrell?

 

 

 

En aquest Vendrell on cada dia sembla que hi hagi menys gent l’altre dia la Carmina Bartra va deixar anar en la part de precs i preguntes del darrer ple on està la gent del Vendrell? Aquesta és una pregunta clau perquè hi ha moments com els dissabtes per la tarda que el Vendrell sembla una ciutat fantasma a no sé que  hi hagi algun fet peculiar.

Això no passa la resta de dies perquè entre els alumnes i els pares amunt i avall la cosa sembla que s’animi i mira hi ha un cert moviment. Diumenge sort en tenim de les sardanes a la Rambla que sinó també estaríem en un a situació de desert amb petits oasis focalitzats en alguns punts de la localitat.

El Vendrell és un poble en viu una intensa endogàmia amb unes poques persones molt actives o la resta el primer que es pregunta quan es festa major que jo m’agafo vacances. Aquest és un petit exemple.

El Vendrell ha duplicat, triplicat  i més la població en els darrers anys, però si tu mires qui remena les cireres, doncs els descendents d’aquests de tota la vida amb algun fitxatge puntual, però la resta viuen feliçment aliens al que passa a la vila. Al final passa el mateix que Albinyana que falta gent, però és que el Vendrell hi ha molta més població, però la gent es troba amb una ciutat tancada i encara sort de l’Embarcada, dels Nens, i Diables que són portetes on la gent hi pot entrar però no pas amb el volum real de creixement que viu el municipi. Està el tema esportiu que viu al marge dels actes es fan a plaça Vella i cada esport coneix els seus protagonistes. Sembla que vas als llocs et trobes les mateixes persones ara i fa quinze anys amb  petites incorporacions.  No cal que parlem de la gent dels barris marítims i altres urbanitzacions, que alguns no saben ni on està l’ajuntament del Vendrell.

L’ajuntament del Vendrell viu en la seva torre d’Ivori amb els tres protagonistes de la pel·lícula i els seus fidels actors secundaris. Tot el fum que emet cada dia arriba menys lluny de la societat perquè ha estat capaç en saturar els seus oients i molts ja han canviat de freqüència fa dies. Ells es pensen que tot el que  engeguen arriba arreu. Si algun acte és virialitza sinó pels protagonistes. Fa un parell d’anys tothom sap que va venir Camela al Vendrell però la gent hi  va anar pel grup, no cal fer gaire difusió d’aquests tipus de propostes. Ara pocs saben per quin motiu van venir al Vendrell que era el tema que interessava al consistori. Molta gent no tenen ni idea del que fan al Vendrell

El Vendrell que treballa pel Vendrell són 4 encara que avui siguin optimistes,demà del PP i a la propera de la Cup. Aquests partits cada dia es van repartint càrrecs perquè tot segueixi igual i entri el mínim d’aires fresc. Posem noms dels carrers parcs i carrers als nostres amics i col·legues i sistemàticament es viu d’esquena als nous barris del Vendrell, a banda dels barris que té la seva lògica també acostuma a passar per la festa major i fires.  Aquest és el Vendrell del 4 que voten i que participen convertint una ciutat en un poble petit on hi falta gent que participi. De moment no cal que et demanin el DNI per anar al plenari del Vendrell.