Mentre un
important sector de la societat catalana està immersa en el món de Carles
Porta, analitzant nous crims o buscant qui va ser el veritable assassí de Sansa
en un poble que deu tenir més turistes que mai tot i que és Tor, però amb
personatges com aquests el millor és fer una escapada al Pirineu i veure en
directe el caliu que allí s’hi respira sense filtres.
El Vendrell viu
una vida paral·lela inspirada en la primavera vendrellenca que et garanteix
durant aquesta estació anual uns quants concerts els caps de setmana en algun
espai del muncipi per començar a donar vida, calor i festa a les nits de cap de
setmana vendrellenques fins que arribem a dalt de tot amb Santa Anna i les
seves nits de traca i mocador. Al Vendrell teníem aquests grups que van tocant
aquí i allà. Generalment són gent de casa
o no tan populars com a la festa major i que també es mereixen el seu
dret a fer concerts en públic i que no siguin sempre els mateixos els qui
s’emporten tots els bolos. Doncs davant aquestes ganes d’augmentar la festa i
com això de celebrar nous membres del Santoral ja no es porta ni tampoc hem
necessitats els seus serveis per sortir de la sequera o evitar el morrut de la
palmera ens hem de buscar altres històries per donar gresca a aquesta setmana.
Doncs la cosa és senzilla de tant en tant ens anem traient celebracions
populars que sembla que s’hagin fet des de que Pau Casals jugava a bitlles a la
plaça del Centro. Fa anys es van treure el dia de l’Embarcada que aplega un gran
part dels balls de cultura popular. Un dia de primavera doncs és el torn de la
seva festa amb cercavila, sopar i concert. Molt bé. Genial. Un altre dia davant
la transcendència històrica i importància dels seus protagonistes ens traiem de la màniga el dia
dels Administradors de festa major i anar fent. Doncs un tastet del que serà la
propera festa major i això ho acabem amb una mica de música.
Clar que passa
aquí, que hi ha col·lectius que encara no s’han integrat dins aquest santoral
de cultura popular del Vendrell, doncs res, mirem el calendari i vingui el dia
del Diable. Seguint el mateix protocol que la resta. Cercavila, colles
convidades, sopar i concert al centre de la vila. Els Nens ja tenen Sant
Zacaries i fa anys que s’han apuntat al
tema però enguany tornen a la festa amb noves propostes d’alt nivell.
Davant aquest
panorama doncs encara tenim pendent altres jornades festives com el dia dels
gegants i nans del Vendrell que deuen esperar als 100 anys dels gegants antics
per tirar el tema endavant. Això ès fa un any i s’acostuma a celebrar en els
proper anys per la gran feina de les
entitats per fer-ho possible perquè és una cosa que s’ho creuen i la gent s’hi
implica de valent en fer com més coses millor amb el menor pressupost.
Amb els animals
de foc podem tenir una festa que els impliqui a tots, però jo crec que seria
més racional d’un amb un perquè cada entitat és una història i que s’ho vagi
tornant i cada any ho faci uns per deixar el relleu a uns altres el proper any.
El Vendrell és
com els Nens del Vendrell que pot anar
al concurs de Castells de Tarragona i tornar campió o per altra banda venir amb
zero punts. Aquesta és la realitat d’un poble que està en els primers llocs de
la província en despesa social per atendre a les persones més necessitades i
per altra banda és una de les que té més festa gratuïta al carrer durant tot
l’any.
Si venim de dia
veiem cues per demanar hora per serveis socials, si venim de nit ens podrem
trobar qualsevol festa al carrer que per menys de 1.000 euros no tens res a
sobre l’escenari.
Aquest és un
Vendrell peculiar que per festa major ha de fer dos pobres castell i encesa del
campanar en comptes de fer una cosa única amb mica de dignitat. Un Vendrell que
va sense rumb ni timoner i mentre hi
hagi modificacions de crèdit no passa res. Si els 5 anys de Cabrot. Una diada
castellera amb els guanyadors del concurs de Tarragona que ens hem tret de sota
la màniga i suma i sigue i visca el Fem Pinya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada