En els darrers dos dinars del mig any fester que organitza l’Associació de Moros i Cristians de Lleida he pogut sentir en boca de l’actual alcalde de Lleida, Àngel Ros, una proposta arriscada que llançava públicament al president d’aquesta entitat cultural, Jaume Aluja. La idea del paer consistia en organitzar una festa de l’aigua a la capital de Ponent com a homenatge a l’herència del passat islàmic en aquest bocí del territori català.
Al Himyari, un autor àrab del segle XIV ja ens descriu al seu diccionari geogràfic universal: “La ciutat de Lleida és fèrtil malgrat la sequedat (dels seus voltans) poseeix nombrosos jardins i abundosos fruits, i està especialitzada en el (conreu del) lli”.Un historiador àrab del segle XI, Al Bakri, en la seva obra “Dels itineraris i els regnes” afirma “hi ha mineral d’or al riu de Lleida, i se’n recull en quantitat”. L’aigua és un bé escàs i amb el canvi climàtic la seva vàlua ha augmentat notablement. Un dels punts claus per entendre la història de Lleida des dels temps més reculats és l’aigua. El riu Segre n’és la font principal, d’ell sorgeixen multitud de canalitzacions que reparteixen aquesta font de vida i riquesa arreu del territori. Sempre he trobat molt encertat unir la tradició actual de Moros i Cristians amb una festa al voltant de l’aigua com se celebra anualment a Almacelles encara que hauria de tenir un tarannà propi. Segurament seria una festa que podria incloure molts aspectes diferents amb un punt en comú, l’aigua, oberta a diferents entitats i col·lectius de la ciutat. Trobar or ja serà una qüestió més difícil, però potser d’aquí uns anys l’aigua serà tan preuada com l’or..
Publicat a la Mañana el 7 d'abril del 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada