Prefereixo el 16 de juny

Estem en n dia emboirat, sense gaire sol, i més aviat frescot de finals de març. En el calendari assenyala que estem a 27 de març; dos mesos justos abans de les properes eleccions municipals. A la tarda, quan arribo a casa em trobo a un racó de la porta amb la memòria de gestió de l’Ajuntament del Vendrell d’aquesta legislatura. El resultat de quatre anys en què que el PSC junt amb el PP han portat les regnes del poder municipal tot i que en les darreres setmanes els dos regidors del PPC s’han passat a una mena de grup mixt sense adscripció a cap formació política. Aquestes són les eleccions més esperades per la majoria de ciutadans perquè són les que tenen més a prop i en principi les que els afecten més en tots els sentits. Jo sóc dels que no esperen el dia 27 de maig sinó que em decanto clarament per la data del 16 de juny, dissabte en què molt possiblement es constituiran els nous plenaris municipals. Moment en què els pactes i tractes de les setmanes prèvies anteriors donaran la majoria que, en principi, donarà el poder al que tingui més vots per a una nova legislatura. En una època en que predomina l’abstenció com ha demostrat les darrers cites electorals de l’Estatut i les Eleccions al Parlament de Catalunya en què la participació comarcal no ha assolit ni el 50% aconsellable. Un temps en què les formacions clàssiques no passen pel millor moment en favor d’altres partits i formacions que en els darrers anys han agafat el seu protagonisme i des de la minoria han menat la dansa de la resta de plenari i de molts ciutadans afectats. Una època en què, com ha passat en aquesta legislatura i l’anterior a la Generalitat, no sempre mana la persona que té més vots sinó el candidat que obté més sufragis dels representants polítics que han estat escollits per la sobirania popular. Si clar aquesta és la democràcia que hem volgut al no tenir establert una segona volta com a França on els ciutadans si que poden escollir directament el seu president.
Dos municipis, Bonastre i Masllorenç, poden ser els únics municipis on el bipartidisme pot aparèixer a l’hora de dipositar el vot, però crec que aquesta dualitat juntament amb el creixement de la comarca i les ànsies dels partits per créixer en el territori té una clara tendència a desaparèixer.
El pactisme serà el gran esport i en aquestes tres setmanes entre les eleccions i la formació del consistori pot passar de tot, fins i tot el més inesperat. És llavors quan totes les formacions volen aprofitar el màxim els vots obtinguts i intentar entrar agafar alguna cartera aconseguint un bocí del pastís del poder. Cunit, Sant Jaume dels Domenys, Santa Oliva, Montmell, Bonastre, Masllorenç són alguns dels municipis que es pot produir la majoria absoluta, però a la resta, excepte algun fenomen gairebé sobrenatural, és molt difícil que una llista obtinguin la majoria de regidors i pugui fer i desfer sense comptar amb ningú. Alguns el preu del poder estarà per pactar amb aquests partits nous que han sorgit recentment amb unes idees, a priori, molt clares i que tothom sap, en un principi, quin preu calcen. El preu d’alguna alcaldia passarà per un pacte d’aquest tipus. Un preu que hauran de pagar si volen remenar les cireres durant quatres anys o el temps que duri l’invent. Si aquí és fes un pacte CIU-PSC en la majoria, per no dir totes, les localitats aconseguirien el poder, però sembla que sigui com barrejar whisky i conyac en un got. Aquesta manca de bones relacions entre les principals formacions polítiques dóna força al multipatidisme i a les combinacions de molts colors i dóna ales als més petits. Per tot això espero el dia 16 de juny mentre intento agafar la televisió del Vendrell que amb el canvi de sintonia no l’aconsegueixo atrapar.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 5 d'abril del 2007