divendres, 19 d’octubre de 2007

Les respostes necessàries de la Fira

La Fira de Santa Teresa d’enguany ja ha passat a l’arxiu de les hemeroteques. Rambla, Plaça Nova i plaça de la Sardana entre altres han els estat els protagonistes d’aquest llarg cap de setmana marcat entre el dia 12, dia del Pilar i també jornada dedicada a la Hispanitat i el dia 15 en què se celebra l’onomàstica de les tereses. El fet que aquesta fira porti el nom d’aquesta santa castellana és un fet anecdòtic i per simple coincidència amb el calendari, però en cap moment respon a cap predilecció dels vendrellencs per aquesta santa mística. En la dècada dels anys 10 del segle passat El Vendrell durant uns pocs anys va celebrar una fira que tenia lloc a principis del mes de maig. Per diferenciar els dos certàmens comercials vendrellencs, el de la tardor es va començar a denominar-se fira de Santa Teresa. La santa en qüestió es va quedar. Per aquest amor a la poltrona cristiana sembla que al Vendrell hi hagi dues patrones mentre al pobre Sant Salvador el tenen a l’oposició, políticament parlant. Tot i que tingui l’església arxiprestal de la vila dedicada només ho celebra oficialment el barri marítim que porta el seu nom amb uns actes marcadament dedicats al turisme i al visitants de segones residències.
Una edició de la Fira que és difícil trobar rellevants novetats pel que fa a les seves edicions anteriors. Ja hem passat la via del tren. A partir d’aquí anem repetint més o menys la mateixa proposta comercial que en les edicions anteriors. Enguany, això si que cal que ho destaquem, hem tingut a les nit una oferta música força adient perquè en les darreres edicions aquest fet més aviat era una excepció. La cita de Santa Teresa era això: una fira pura i dura amb els castells, diables i folklore popular i poca cosa més.
La política del copiar i enganxar es pot practicar i de fet és practica en uns nivells excessius. Hem arribat un moment en què un municipi amb més de 35.000 habitants dins una comarca que s’acosta perillosament als 100.000 habitants entre els que només hi dormen i els que hi fan la vida s’hauria de plantejar una fira diferent, amb més personalitat. Si fins ara hem anat tirant d’aquest model, ja és hora que ens plantegem seriosament fer alguna cosa diferent. El Vendrell és un municipi que es mereix una fira a l’estil de Vilafranca i Vilanova amb molta més presència del comerç i indústria local i fins i tot comarcal. Li ha tocat el paper de ser la capital baixpenedesenca a gust o a disgust.
Enguany tot just comencen a sonar els primers compassos del nou govern. Ara és el moment oportú per establir una mena de consens sobre la fira què volem i on la volem. Per això hem de parlar amb les diferents parts implicades per intentar establir un model conjunt d’actuació. El que tècnicament s’anomena assolir un objectiu i arribar fins aquí amb un període més o menys llarg de temps ¿Tenir gairebé un parell de setmanes la Rambla ocupada pels firaires realment interessa al municipi? El comerç del Vendrell realment se’n beneficia de la Fira? ¿ Com repercuteix la Fira en al teixit comercial d’altres zones de la vila com el Tancat? Què volem fira o mercat? ¿Un lloc on puguis comprar un ratllador de verdures i una màquina per fregar el terra o un lloc on puguis veure els darrers avenços en tractaments d’aigua? ¿ Ho hem de posar tot dins la mateixa cassola o ho podem distribuir per espais separats? Una bona mostra comercial ha de respondre a un seguit de preguntes prèvies. A l’igual que la Fira del Vendrell va passar dels animals als tractors i dels carros als cotxes marcada per la mateixa evolució de la societat i pels seus avenços. Ara és el moment de fer un cop de cap. i entre tots dissenyar un altre model que respongui a aquest Vendrell de principis de segle XXI que cada dia te menys en comú que la vila ara fa 20 anys.
Pensem en espais com la Rambla Josep Cañas que també està molt propera a on s’ubiquen actualment les atraccions dels firaires. Siguem capaços de potenciar el comerç local i comarcal i aquelles àrees que són i representen el motor de l’economia local i comarcal: construcció, immobiliàries i altres indústries derivades. Parlem-ne i perquè no els donem un espai separat que pot interessar a moltes persones foranes que vulguin establir-se a casa nostra com a primera o segona residència. A part del pavelló firal que fa uns pocs anys que ha entrat en el mercadeig polític hi ha molts altres assumptes de la fira que mereixen un projecte comú entre els diferents sectors pel bé de tots plegats.
Publicat el 19 d'octubre del 2007 al Diari del Baix Penedès

4 comentaris:

Montse ha dit...

Hola Miquel, veig que ets un defensor de la cultura, i del teu poble, pensa que els Ajuntaments no pensen, que han de renovar-se, si augmenta la població, ells fan i desfan, i només amb diàleg arrivareu a un acord.

Anònim ha dit...

El primer que he pensat a sigut a comentarte que m'havia semblat aquest any la fira... Després m'he enrecordat que ni em vaig molestar a anar a veure-la (diga'm mala vendrellenca, si cal. xD)
Però ja es desperar el que t'hi trobaràs, hi després de llegir el teu post, m'ho has deixa't molt clar.

;)

Anònim ha dit...

Noi, et recordo la teva opinio en un bloc: "Miquel Casellas dijo...
Crec que El Vendrell s'ha de plantejar un seguit de qüestions sobre la Fira. Una d'elles indubtablement el recinte firal. No ho podem deixar sempre per l'any que ve. Ja en som més de 35.000 habitants."

Anònim ha dit...

I et reocrodo el que et van contestar:
Jordi Mercader dijo...
M'agrada molt el comentari integrador d'en Miquel: sóm més de 35.000 habitants. Veig que ell a diferència dels seus amics que voten a favor de les mocions del Partit Xenofov de Catalunya (PxC)també compta els "moros" entre els habitants. Ostres! fantàstic trobar algú de CiU que els consideri persones.

...Ah, i per cert... la de temes que quedaran sobre la taula només per intentar acontentar tothom