Demà dia 11 de setembre celebrem la Diada. Un munt d'actes s'escampen per la geografia catalana. Des de botifarrades, a manifestacions, passant per la típica lectura de manifestos. El que hem de fer és que no hi hagi un 11 de setembre sinó que cada dia sigui 11 de setembre. No és qüestió de colors. La família, els amics, la senyera si ry vols es porta dins i encara que un dia la posem al bacló l'hem de portar cada dia dins. En els nostres actes, en la nostra vida com a ciutadans hem d'aconseguir aconseguir una autonomia i fins i tot un federalisme com deu mana. Tenim problemes amb un Estatut que és més inofensiu que les tres Bessones i encara tenim problemes. Aquest ha de ser el nostre camí. Un dia si, però al dia següent també fins que tots aconseguim el nostre objectiu. Uff. Ara m'he passat. Crec que la gent passa bastant de tot això. o No? Però la intenció és bona.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada