Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 12 de setembre del 2008

Sempre pendents de les assegurances

Una de les garanties socials que cada dia amplien el seu camp d’acció són les assegurances. Tothom recorda el rebut de la companyia d’assegurances que garantien els hereus tenir cobertes les despeses de l’enterrament dels nostres progenitors. Més tard va venir el cotxe, la motocicleta i la casa. Ara en tenim un ampli ventall. Des de la que t’aconsellen quan signes una hipoteca perquè en cas que un dels dos membres de la parell es quedi pel camí abans de tornar amb interessos tot el crèdit al banc, l’altra mitja taronja pugui viure sense haver de pagar la meitat del crèdit financer. Tenim multitud d’assegurances en moltes disciplines com els que estan vinculades amb la salut i també aquelles que asseguren una nòmina al mes als conductors professionals per haver-se quedat sense punts en el carnet de conduir. Els sindicats també ofereixen la possibilitat de recuperar el 100% de la teva nòmina si l’empresa et sanciona o t’obra un expedient disciplinari i deixa al carrer.
La societat dels nostres pares i avis tenia una certa cultura de l’estalvi. Sempre ens deien que teníem que tenir un raconet al banc o sota la rajola per si teníem un ensurt a la nostra vida. Els empresaris d’aquest ram en seguida van trobar el negoci en aquesta frase que s’ha repetit de generació en generació.
A la nostra llar, ja tenim una carpeta on hi tenim tot els papers relacionats amb l’assegurança amb els seus fulls informatius i el seu llibret que la majoria de gent no s’ha llegit ni té cap intenció de dedicar una hora del seu oci per esbrinar tota la cobertura. Amb el que li ha dit el comercial i una mica de desídia perquè no saps per on et pot sortir el brau ho tens tot allí preparat perquè algun dia ho puguis necessitar per algun incident que t’hagi passat. Llavors en aquest punt és on entra el valor de la lletra petita que tu tenies en un separador de la teva prestatgeria i que mai t’havies atrevit a llegir. Però ja és massa tard. Alea jacta est. Apurem fins on puguem amb el tenim. Dins aquest camp de la vida assegurada també hi podrem incloure des de el servei telefònic de consultes mèdiques o jurídiques que algunes agències posen a la teva disposició. Realment destinant cada més moltes petites sumes et serveixen com si tinguessis una gran inversió al banc. Llàstima de la lletra petita que posa les coses en el seu lloc.
En el dia d’avui si és que encara existeix la noció d’estalvi l’hem de trobar en les assegurances que ens permeten gaudir d’uns possibles diners per aquelles necessitats imprevistes que ens puguin sorgir. La societat ens està educant perquè tinguem por de tot el que ens rodeja i d’allò que h ha més enllà. De la salut, dels lladres, del nostre cotxe que ens deixarà tirats al mig de la Diagonal, de la rentadora que tindrà una fuita a les 4 de la matinada d’un dissabte i quan arribem a casa trobarem el pis inundat etc, etc.. Només cal recordar l’efectivitat de la darrera campanya electoral del PSOE que va portar el Zapatero a la Moncloa. Ell ens volia vendre que si no el votàvem vindria la dreta rància i ens ho faria passar malament. La gent hi va creure i va sortir victoriós de la cita electoral. És una mica el paper que porten a terme aquestes assegurances que no costen gens de contractar amb un número de compte on abonar les mensualitats. En cas que decideixis donar-te de baixa la cosa ja costa una mica més i s’han de donar fins i tot explicacions. Una cosa que trobo aberrant. Hauria de ser tan fàcil donar-se d’alta com de baixa i ja veieu la diferència. Si tenim la nostra vida assegurada ja tenim molt de guanyat. És una llàstima que a vegades no tenim el servei que necessitaríem o simplement en el moment dels nervis vam trucar al lampista de confiança i no al que proporciona la companyia, per tant, res de res.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 12 de setembre del 2008

5 comentaris:

Estela ha dit...

PARLANT D´ASSEGURANCES AVUI HE DESCOBERT QUE UNA LLIBRETA FUTUR AMB EL MEU FILL EM COBRIA UN SEGURO. Paguem paguem i a vegades ni llegim la lletra petita. una abraçada.

el mèlich ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
el Mèlich ha dit...

Tranquil Miquel que ara amb la crisi sortirem "graduats en lletra menuda" La misèria fa miracles.
Per què et creus que la majoria d'emigrants saben més de lleis que nosaltres?

La meva padrina deia sempre que "la fam espavila" o també "és més viu que ña fam"
salut! Company.
J. Mèlich

garmir ha dit...

Hola:
La por de la humanitat al futur, ha creat negoci.

Bruguers ha dit...

Em sembla fantàstic aquest post. Tinc vàries assegurances i només he fet servir la de la llar un cop per una fuita d'aigua. Després de més de 15 anys pagant una "bona" quota em van fer fora per "haver provocat despeses"
És el gran negoci de la por.
El Mèlich té raó, conec una dona inmigrant sense documentació que em posa al dia de les subvencions i "xollos" tot i que només porta 8 mesos a Castelldefels amb el seu marit i TRES fills. Treballen tots dos i els fills els té escolaritzats a l'escola pública. Com pot ser això si no "existeixen"?