De mica en mica en vaig donant compte que alguns blocaires ja no actualitzen els seus blocs ni fan comentaris. Suposo que els que queden, que encara som molts, som els que ho fem perquè ens agrada i seguirem endavant, però altres han preferit altres tecnologies o deixar-ho estar. Això passa en tot. Esperem que tot i no haver-ni tants com abans hi hagi caliu i molta vida en aquests espais alternatius i personals. Entre tots ho hem de fer possible
Sempre endavant
Sempre la mirada amuny
9 comentaris:
Sí Miquel, som de la fogarada, com deia la padrina.
Els que ja tenim moltes canes per fer volar hem viscut moltes modes i fenomens socials.
Recorda la febre dels Bingos, la del porno, que la gent anava fins a Perpinyà a veure l'Emmanuelle i ara el tenim al televisor de casa, el gran Casino de Barcelona. Ara hi ha la febre del gos, del mòbil, i en internàutica el Facebook o el Hi o..., recursos de la massa que no sap escriure i necessita signes i icones prefabricades. El bloc no ha entrat encara en crisi perquè, a part d'una eina molt lliure, de comunicació, és també una vàlvula d'escapament personal.
Salut company i ànims!
J. Mèlich
Hola miquel, tens raó però en el meu cas ara estic de vacances i fins l'octubre no tornaré a actualitzar.
Pot ser tens raó,no ho sé, fa poc que he descobert aquest mitja d’expressió i encara que la Sintaxi no s'ha ajusti i l’escriptura em traeixi, crec que com diu en Mèlich és una teràpia, et sents lliure i és molt més enriquidor que el facebok, el twenty o d’altres semblants que tot és jijiji-jajaja!!!!
Perdoneu la meva incultura i no us trenqueu de riure quan us adoneu que he confos el Twenty per Twitter.
És possible... En el meu cas, el meu bloc només és una eina, com be diu el Mèlich, d'escapament personal en la que hi aboco pensaments o enraonaments que m'ocasionen aquest efecte. Tot i això, penso continuar fent-lo servir encara que no sigui amb la mateixa fluïdesa de setmanes enrere.
Salutacions!
Com diu en Pipo, el bloc per a molts és un mitjà d'escapament personal, un lloc ón plasmar idees que et venen al cap en un moment que necessites fer-ho.En molts casos (com ara el meu ), el fet de tindre el temps ocupat entre la feina, la casa, les criatures i altres coses del dia a dia, fa que busquis la comunicació més ràpida, com pot ser el Facebook, i deixis el bloc per quan tinguis ocasió de escriure-hi acuradament.
L'únic que no m'agrada és la gent que respon anonimament. Trobo bastant covard donar opinions gratuïtes o respostes utilitzant aquest mnètode. He vist a molts blocs que hi ha pel mon que molta gent és anònima o respon sense signar. No sé, pot ser que vegi les coses d'una altra manera però ho trobo com quan parles amb segons quins operadors telèfònics que en lloc de ser atès per una persona amb nom i cognom t'atén una màquina.
Miquel, una pregunta: ¿Recuerdas, algún período de tu vida, en la que el panorama este tan vacío, y falto de cualquier estímulo como éste?.
En el Youtube, me topé con un video de Extremoduro de 1990 donde salía el Rober con una túnica cantando "Jesuscristo García", el bajista llevaba un tricornio. Aunque existan Okupas, antisistemas y megaprogres, esta el tema más aborregado y controlado por el poder que nunca. Yo no recuerdo un período así. Eso incluye "El internet".
Y el día que el rollo despierte será porque lo mandan los que han perdido la mamadeta.
Tens raó, Miquel. Personalment també utilitzo el blog per a plasmar les meves inquietuts i compartir certes coses. Tot i que si el dia tingués 30 hores, ajudaria molt a estar al dia jejeje
Publica un comentari a l'entrada