M'ha agradat molt la carta de la Roser Oter aquesta setmana al Diari que venia a ser una rèplica a la de la Camil·la Pérez. Jo crec que és una de les cartes amb més pulcritud i elegància que s'han fet al DIARI en casos similar. Ha sortit per la tangent responent al que li deien, però ho ha fet d'una manera molt lloable i amb finura. Una artista és una artista. Molt bé Roser.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Una gran abraçada des de XILe...
buscant blocs a la xarxa t'hi he trobat...
Les coses bones i dolentes es porten a la sang i no es poden dissimular. Què millor que respondre amb art ?
Publica un comentari a l'entrada