La meva heroïna d’avui no pertany al món de la ficció, ni ha protagonitzat cap gesta digna de figurar en cap titular de la premsa comarcal ni en el seu vessant virtual. Ella és una noia de 16 anys que després de cursar amb poques ganes l’ESO va entrar en un d’aquests meravelloses subvencions que et preparen pel futur. Fa un any i escaig que va començar el seu programa formatiu a la comarca. Classes teòriques de 8 a 3 de la tarda. A partir d’aquí. temps lliure per estudiar o invertir en oci personal o compartit.
La nostra protagonista d’avui no es troba gaire optimista. Durant aquesta etapa d’estudiant ha rebut uns 700 euros al mes atorgats per la Unió Europea i amb això anava tirant. Però la somiada història s’ha acabat. Les històries de cavallers que salten per sobre pas de l’atur donen pas a la incertesa i a les previsions no gens favorables. En el millor dels casos, pot acabar fent pràctiques en alguna empresa. En aquests cas acostumen a donar-se dues situacions que en el fons són similars. En la primera, aquesta persona a canvi de res o de molt poca cosa assolirà uns mínims de responsabilitat. Després del seu contracte temporal tornarà a la bossa de l’atur una altra cop i la història es repetirà amb una altra heroïna. L’altra opció, és que arribi a aquesta empresa per feines complementàries també amb una minsa percepció econòmica. Sense oblidar que sempre tindrà el pas barrat per aspirar a alguna cosa més seriosa i amb més futur. El problema és que hi ha empreses que s’aprofiten d’aquesta mà d’obra barata o fins i tot gratuïta emparant-se en la seva formació i futur laboral. Hi ha que reconèixer en honor a la veritat, que algunes si que aprofiten aquests recursos humans i amb el temps passen a consolidar el seu lloc de treball.
La gran aposta no és preparar a gent perquè aprengui una nova professió. El que passa en la realitat és que s’estan destruint diàriament llocs de treball. Tenim bons professionals de moltes especialitats que estan a l’atur perquè la seva empresa ha tancat portes. El mercat laboral està ben assortit en moltes especialitats. Sempre hi ha alguna cosa que presenta mancances, però són coses molt especialitzades com poden ser les plaques solars i coses molt puntuals.
No ens podem permetre el luxe de preparar gent que després han d’anar molt segurament al carrer o simplement rodar dins la bossa d’aturats amb un futur ben negre. Sempre hi ha persones que es salven d’aquesta situació i es converteixen en l’excepció de la tònica general quan haurien de ser el comportament comú.
Hem de fer es crear empreses, que també és fa, però s’haurien de facilitar molt més les coses perquè la gent pogués provar sort en la nostra economia. Una part es podria fer reduint els nivells recaptadors que vetllen les noves aventures comercials. Almenys deixar una treva fins que la cosa rutlli una mica.
Potenciar les noves empreses és el nostre camí que hem de seguir preferiblement. Donar sortida a totes les persones que estan a l’atur en propostes noves que ajudin a reactivar el nostre mercat laboral que ja està plenament en moments molt crítics amb molts sectors ressentits.
Què una persona pugui anar tirant amb 800 euros nets durant un any i escaig és mig termini una gran pèrdua per tots plegats. A més tenint en compte que aquesta persona després s’haurà de buscar la vida en altres sectors perquè el seu està més que saturat. Pa per avui i gana per demà. S’han de buscar solucions reals amb visió de futur per tirar la nostra realitat endavant al temps que millorem els nostres indicadors econòmics. Ja veig que la meva heroïna d’avui haurà de protagonitzar noves aventures perquè en aquesta tampoc trobarà un final no per ser una heroïna sinó simplement per guanyar-se les garrofes cada dia.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 21 de maig del 2010
La nostra protagonista d’avui no es troba gaire optimista. Durant aquesta etapa d’estudiant ha rebut uns 700 euros al mes atorgats per la Unió Europea i amb això anava tirant. Però la somiada història s’ha acabat. Les històries de cavallers que salten per sobre pas de l’atur donen pas a la incertesa i a les previsions no gens favorables. En el millor dels casos, pot acabar fent pràctiques en alguna empresa. En aquests cas acostumen a donar-se dues situacions que en el fons són similars. En la primera, aquesta persona a canvi de res o de molt poca cosa assolirà uns mínims de responsabilitat. Després del seu contracte temporal tornarà a la bossa de l’atur una altra cop i la història es repetirà amb una altra heroïna. L’altra opció, és que arribi a aquesta empresa per feines complementàries també amb una minsa percepció econòmica. Sense oblidar que sempre tindrà el pas barrat per aspirar a alguna cosa més seriosa i amb més futur. El problema és que hi ha empreses que s’aprofiten d’aquesta mà d’obra barata o fins i tot gratuïta emparant-se en la seva formació i futur laboral. Hi ha que reconèixer en honor a la veritat, que algunes si que aprofiten aquests recursos humans i amb el temps passen a consolidar el seu lloc de treball.
La gran aposta no és preparar a gent perquè aprengui una nova professió. El que passa en la realitat és que s’estan destruint diàriament llocs de treball. Tenim bons professionals de moltes especialitats que estan a l’atur perquè la seva empresa ha tancat portes. El mercat laboral està ben assortit en moltes especialitats. Sempre hi ha alguna cosa que presenta mancances, però són coses molt especialitzades com poden ser les plaques solars i coses molt puntuals.
No ens podem permetre el luxe de preparar gent que després han d’anar molt segurament al carrer o simplement rodar dins la bossa d’aturats amb un futur ben negre. Sempre hi ha persones que es salven d’aquesta situació i es converteixen en l’excepció de la tònica general quan haurien de ser el comportament comú.
Hem de fer es crear empreses, que també és fa, però s’haurien de facilitar molt més les coses perquè la gent pogués provar sort en la nostra economia. Una part es podria fer reduint els nivells recaptadors que vetllen les noves aventures comercials. Almenys deixar una treva fins que la cosa rutlli una mica.
Potenciar les noves empreses és el nostre camí que hem de seguir preferiblement. Donar sortida a totes les persones que estan a l’atur en propostes noves que ajudin a reactivar el nostre mercat laboral que ja està plenament en moments molt crítics amb molts sectors ressentits.
Què una persona pugui anar tirant amb 800 euros nets durant un any i escaig és mig termini una gran pèrdua per tots plegats. A més tenint en compte que aquesta persona després s’haurà de buscar la vida en altres sectors perquè el seu està més que saturat. Pa per avui i gana per demà. S’han de buscar solucions reals amb visió de futur per tirar la nostra realitat endavant al temps que millorem els nostres indicadors econòmics. Ja veig que la meva heroïna d’avui haurà de protagonitzar noves aventures perquè en aquesta tampoc trobarà un final no per ser una heroïna sinó simplement per guanyar-se les garrofes cada dia.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 21 de maig del 2010
3 comentaris:
Pensa que molt possiblement tothom vol treballar en el mateix i no vol treballar també en el mateix, estic fart d'escoltar als que diuen que volen treballar però només de.. o amb les condicions de...
Es un buble infinit... es un desastre de país que encara no ha après a gestionar-se ni desprès de crisis com la del 87 o del 93. Creus que quan la crisi del 09 figuri als llibres d'història... haurem canviat, ja no cometrem els mateixos errors o pel contrari tornarem al bucle infinit i caurem a la crisi del 2023¿?
No hi ha rés pitjor que voler estudiar, i no poder. Voler crear una empresa i no poder, tenir ganes de treballar... i no poder. Però ja que el món és boig i no cauen oportunitats del cel, cal agafar-se al primer tren que trobem encara que no ens agradi.
Cada año salen médicos y ATS al extranjero (Inglaterra y Portugal mayormente),,,, Se calcula que un médico que sale a ejercer al extranjero le cuesta al erario público (Dinero de todos nosotros) 200.000,00 euros.
Salen por motivos diversos, pero una sociedad que invierte en formación para que salgan fuera (Argentinos, Indios, Españoles) indica que algo no termina de funcionar bien..............
Publica un comentari a l'entrada