Acabem un any marcat per la innombrable. Ara amb l’arribada del Nadal i els resultats de les eleccions catalanes sembla que tinguem una mica d’esperança virtual i el dolor s’hagi calmat amb un analgèsic. Hi ha una mínima il·lusió encara que els pares noël ja no són de carn i ossos sinó que tenim robots made in Xina que fan la delícia dels més petits acostumats a una vida mecànica més que humana.
Hem viscut un any ple electoral en clau Generalitat i preelectoral en clau Municipals que són la mare dels ous, en especial per alguns partits que sembla que hagin passat el control de qualitat i hagi quedat en serveis mínims. Per alguns és el moment de treure pit i salvar encara el que es pugui. Per altres aprofitar el bon temps i intentar treure el màxim rèdit electoral. Tot això a partir d’ara i fins el 22 de maig, encara que suposo que respectaran la treva nadalenca.
Un any que encara vivim el rèdit de les grans inauguracions d’aquesta legislatura com la Lira que s’ha vist reduïda a la meitat de capacitat, però amb una gran millora en la visibilitat i audició. També tenim les noves instal·lacions de l’Escola de Música Pau Casals del Vendrell. Ja s’ha acabat les estretors de l’antic edifici del carrer Isidre Ribas que fa dècades que havia quedat obsolet. Ara tenim unes instal·lacions noves al centre del Vendrell amb un Auditori genial. Només falta que algun dia aconsegueixi l’estatus de conservatori. Llavors ja tindrem el tema mig tancat. Perquè les possibilitats d’ampliació de la nova infrastructura queden un xic limitades per la seva ubicació.
Calafell per la seva part ja porta un any i mig de les noves instal·lacions esportives al costat del Pavelló Joan Ortoll. Un centre esportiu que ha agafat prou empenta i ha evitat molts desplaçaments per anar al Vendrell o altres llocs. La piscina és poc fonda i la seva sortida a l’exterior són coses que no acabo d’entendre, però el més important és que funcioni. Durant aquest any, hem tingut més capítols del casos Romero i Parera, però sembla ser que la cosa es va aclarint. Segurament en viurem de nous en els propers mesos fins a elaborar les llistes locals per a concórrer a les properes municipals. També la cosa ha estat molt animada amb el tema de l’elaboració del nou POUM que ha tingut capítols molt animats. Ara sembla que la tempesta vagi amainant.
Cunit amb el cas de la mediadora local i el iman i altres judicis també ens ha fet sortir a les principals planes de l’actualitat en un tema com la integració social que també ha servit temes mediàtics la prohibició del burca dins els edificis públics del Vendrell. En tot un any només he vist un cop a una usuària d’aquesta peça de roba. No sé si a la pobre se li haurà acudit entrar a l’Ajuntament sense identificar-se amb el perill que li posessin una dura sanció per la seva gosadia.
El tema central de l’estiu han estat les zones de tolerància que Calafell i el Vendrell havien dissenyat en un consens amb les parts per permetre el top manta a les platges, però al final el invent se’n va anar en orris. Ja veurem com sorgeix aquest tema ben aviat, els venedors ja es preparen per la nova temporada mentre la policia els vetlla des del passeig. Nous capítols assegurats.
Els nous lladres ara es dediquen a robar cable elèctric i derivat. Són tot un perill per a les noves zones urbanitzades del Baix Penedès que s’han quedat penjades per efecte de la crisi. Al Vendrell tenim el Botafoc que encara espera el seu primer veí. De moment, la cosa està parada i no sé sap quan tornarà a funcionar una mica. Si són mals moments per la construcció per altra banda, veiem com nous negocis regentats per xinesos o kebabs es van reafermant en la seva presència a la nostra comarca. Per fi, potser veurem com un Mercadona arriba al Vendrell o al costat de l’actual mercat de Calafell. A veure qui és el primer que s’emporta el gat a l’aigua. No cal que ningú s’esbaralli. Ja estem acostumats a esperar, però al igual que la nova estació del ITV possiblement algun dia no gaire llunyà es farà realitat. Només cal esperar mentre estem amb el nostre ordinador portàtil en un plaça pública parlant amb algú a l’altra banda del món gaudint del WI-fi públic gratuït. El més important és que ja tenim orgue totalment reformat al Vendrell. Si algú hi vol aportar alguna cosa ja sabeu on heu d’anar, encara queden molts tubs per apadrinar. La vida continua encara que el IVA i el Euribor facin que sigui cada dia més cara. Sigui com sigui molt bon any a tothom.
Article publicat el 31 de desembre del 2010 al Diari del Baix Penedès
Hem viscut un any ple electoral en clau Generalitat i preelectoral en clau Municipals que són la mare dels ous, en especial per alguns partits que sembla que hagin passat el control de qualitat i hagi quedat en serveis mínims. Per alguns és el moment de treure pit i salvar encara el que es pugui. Per altres aprofitar el bon temps i intentar treure el màxim rèdit electoral. Tot això a partir d’ara i fins el 22 de maig, encara que suposo que respectaran la treva nadalenca.
Un any que encara vivim el rèdit de les grans inauguracions d’aquesta legislatura com la Lira que s’ha vist reduïda a la meitat de capacitat, però amb una gran millora en la visibilitat i audició. També tenim les noves instal·lacions de l’Escola de Música Pau Casals del Vendrell. Ja s’ha acabat les estretors de l’antic edifici del carrer Isidre Ribas que fa dècades que havia quedat obsolet. Ara tenim unes instal·lacions noves al centre del Vendrell amb un Auditori genial. Només falta que algun dia aconsegueixi l’estatus de conservatori. Llavors ja tindrem el tema mig tancat. Perquè les possibilitats d’ampliació de la nova infrastructura queden un xic limitades per la seva ubicació.
Calafell per la seva part ja porta un any i mig de les noves instal·lacions esportives al costat del Pavelló Joan Ortoll. Un centre esportiu que ha agafat prou empenta i ha evitat molts desplaçaments per anar al Vendrell o altres llocs. La piscina és poc fonda i la seva sortida a l’exterior són coses que no acabo d’entendre, però el més important és que funcioni. Durant aquest any, hem tingut més capítols del casos Romero i Parera, però sembla ser que la cosa es va aclarint. Segurament en viurem de nous en els propers mesos fins a elaborar les llistes locals per a concórrer a les properes municipals. També la cosa ha estat molt animada amb el tema de l’elaboració del nou POUM que ha tingut capítols molt animats. Ara sembla que la tempesta vagi amainant.
Cunit amb el cas de la mediadora local i el iman i altres judicis també ens ha fet sortir a les principals planes de l’actualitat en un tema com la integració social que també ha servit temes mediàtics la prohibició del burca dins els edificis públics del Vendrell. En tot un any només he vist un cop a una usuària d’aquesta peça de roba. No sé si a la pobre se li haurà acudit entrar a l’Ajuntament sense identificar-se amb el perill que li posessin una dura sanció per la seva gosadia.
El tema central de l’estiu han estat les zones de tolerància que Calafell i el Vendrell havien dissenyat en un consens amb les parts per permetre el top manta a les platges, però al final el invent se’n va anar en orris. Ja veurem com sorgeix aquest tema ben aviat, els venedors ja es preparen per la nova temporada mentre la policia els vetlla des del passeig. Nous capítols assegurats.
Els nous lladres ara es dediquen a robar cable elèctric i derivat. Són tot un perill per a les noves zones urbanitzades del Baix Penedès que s’han quedat penjades per efecte de la crisi. Al Vendrell tenim el Botafoc que encara espera el seu primer veí. De moment, la cosa està parada i no sé sap quan tornarà a funcionar una mica. Si són mals moments per la construcció per altra banda, veiem com nous negocis regentats per xinesos o kebabs es van reafermant en la seva presència a la nostra comarca. Per fi, potser veurem com un Mercadona arriba al Vendrell o al costat de l’actual mercat de Calafell. A veure qui és el primer que s’emporta el gat a l’aigua. No cal que ningú s’esbaralli. Ja estem acostumats a esperar, però al igual que la nova estació del ITV possiblement algun dia no gaire llunyà es farà realitat. Només cal esperar mentre estem amb el nostre ordinador portàtil en un plaça pública parlant amb algú a l’altra banda del món gaudint del WI-fi públic gratuït. El més important és que ja tenim orgue totalment reformat al Vendrell. Si algú hi vol aportar alguna cosa ja sabeu on heu d’anar, encara queden molts tubs per apadrinar. La vida continua encara que el IVA i el Euribor facin que sigui cada dia més cara. Sigui com sigui molt bon any a tothom.
Article publicat el 31 de desembre del 2010 al Diari del Baix Penedès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada