Hi ha llocs que no noten la crisi, com per exemple Ikea que sempre està ple. Tampoc fallen els kebat i similars, els xinos que cada dia proliferen més també van trempejant. Per altra banda, el Loewe, el Custo i altres botigues tampoc noten gaire la crisi, però els que la noten són els que estan al mig que no són ni xixa ni limonaa. Cada dia hi ha menys classe mitja i la societat cada dia separa més els rics dels que en prou feines arriben a cap de més.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
diuen que en temps de crisi els articles de luxe van be. I els pintallabis, resulta que les dones preocupades i/o deprimides compren pintallabis, perque és una satisfacció relativament barata.
Publica un comentari a l'entrada