Una de les propostes amb més bona acollida que ha tingut lloc al Vendrell en el darrer quart de segle ha estat la Xatonada Popular. Ha estat na iniciativa que any rere any i amb esforç, dedicació i buscant la complicitat d’altres sectors socials ha arribat a una data molt rellevant. Ja fa dies que aquest cita cultural de principis de febrer està consolidada però aquest fet no estava prou clar quan l’any 1986 es va decidir posar fil a l’agulla per fer-ho realitat. La clau de l’èxit és que al cap d’un temps va sorgir la Ruta del Xató que va recollir en un mateix projecte totes les localitats que impulsen aquest plat penedesenc. En aquests 25 anys aquest plat s’ha anat farcint de nous elements que han afavorit la seva diversitat i la seva solidesa en el calendari anual. Des de la implicació dels més joves que tenen l’oportunitat d’anar a uns cursets especials per saber com s’elabora aquest plat des de les mateixes escoles. Tenim un ambaixador del xató que s’encarrega, durant un any, de promocionar aquesta menja arreu. Una mena de símbol anual escollit entre penedesencs coneguts o restauradors de prestigi com passa en l’actual edició amb la Carme Ruscalleda. La gràcia de tot això és que la gent ha respost. S’han creat unes penyes al voltant del concurs que integren la part més important dels participants al concurs, com els Montserratinus i els Bufats entre d’altres. Aquest fet dóna caliu als concursants que amb aquesta excusa fan vida social al voltant d’una de les seves passions com potser fer un bon xató. Ja no només és el dia de la xatonada, sinó que hi ha altres trobades i altres coincidències que fa que hi hagi una unió.
Uns mestres culinaris que tenen una cita que dura un parell o tres de mesos per anar provant el seu nivell en els diferents concursos que es porten a terme. Un repte que més d’un ha provat com el vendrellenc Domingo Alfaro que ha guanyat en tres convocatòries. Tot un mestre en aquest art. Aquest energia ha fet sorgir xatonades populars allí on el xató era un plat poc conegut, com Albinyana. Gràcies a Grup Albinyanenc Gastronòmic també ha entrat amb força dins aquesta dinàmica.
El xató és conegut i que s’associa al Penedès encara que cada lloc ho fan al seu estil. No té res a veure el que fan a Vilafranca del Penedès amb el que elaboren al Vendrell. Són móns diferents, encara que alguna cosa si que tenen en comú: el nom. En aquest aspecte està tota la seva gràcia. Però hem de tenir en compte que sigui d’on sigui ha de complir unes normes mínimes de qualitat. Hi ha comensals que a vegades guiats pel nom van a un restaurant i demanen aquest plat. Allò que els serveixen no té res a veure amb cap varietat de xató ni les que existeixen ni potser tampoc de les que encara no s’han inventat. Això pot fer mal al plat. Potser entre les coses que s’haurien de fer, encara que és una tasca difícil i no sempre és agradable és dotar d’una etiqueta distintiva als establiments que serveixen un xató amb uns mínims garantits.
El xató és cultura i és un clar signe d’identitat nostra. A banda, hem extret el seu gust i l’hem exportat a altres àmbits com la pastisseria i la xarcuteria amb la botifarra de xató. Són detalls que ens mostren que s’avança explorant noves possibilitats d’aquest regust tan nostrat.
Ens hem d’alegrar d’haver arribat fins aquí perquè el camí, especialment al principi no ha estat fàcil. Ara la maquina de la xatonada ja funciona a ple rendiment. Hi ha una munió de persones i institucions que cada any es posen darrere el projecte per tornar a fer-ho realitat com si fos el primer cop. Hi ha coses que sempre m’ha xocat com això d’Universitat del Xató de Catalunya amb seu al Vendrell. Ens hem saltat tot l’ensenyament primari i secundari, però sempre queda millor posar universitat que no un col·legi o institut. Són petits detalls que amb el temps s’han anat assumint sense més transcendència.
Per acabar aquest petit comentari mirarem al present i al futur. Potser si la situació econòmica fos diferent haguéssim tingut una Xatonada ben diferent per celebrar aquest quart de segle, però aquestes noces de plata pel que sembla seguirà el model de l’anterior amb petits canvis. Esperem que segueixi durant molts anys adaptant-se als nous temps i amb aquest esperit festiu i cultural que la caracteritza. Com a curiositat, enguany també fan 25 anys el Bou de Foc, L’Escola Municipal de Música i els Lax’n’Busto.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 4 de febrer del 2011
Uns mestres culinaris que tenen una cita que dura un parell o tres de mesos per anar provant el seu nivell en els diferents concursos que es porten a terme. Un repte que més d’un ha provat com el vendrellenc Domingo Alfaro que ha guanyat en tres convocatòries. Tot un mestre en aquest art. Aquest energia ha fet sorgir xatonades populars allí on el xató era un plat poc conegut, com Albinyana. Gràcies a Grup Albinyanenc Gastronòmic també ha entrat amb força dins aquesta dinàmica.
El xató és conegut i que s’associa al Penedès encara que cada lloc ho fan al seu estil. No té res a veure el que fan a Vilafranca del Penedès amb el que elaboren al Vendrell. Són móns diferents, encara que alguna cosa si que tenen en comú: el nom. En aquest aspecte està tota la seva gràcia. Però hem de tenir en compte que sigui d’on sigui ha de complir unes normes mínimes de qualitat. Hi ha comensals que a vegades guiats pel nom van a un restaurant i demanen aquest plat. Allò que els serveixen no té res a veure amb cap varietat de xató ni les que existeixen ni potser tampoc de les que encara no s’han inventat. Això pot fer mal al plat. Potser entre les coses que s’haurien de fer, encara que és una tasca difícil i no sempre és agradable és dotar d’una etiqueta distintiva als establiments que serveixen un xató amb uns mínims garantits.
El xató és cultura i és un clar signe d’identitat nostra. A banda, hem extret el seu gust i l’hem exportat a altres àmbits com la pastisseria i la xarcuteria amb la botifarra de xató. Són detalls que ens mostren que s’avança explorant noves possibilitats d’aquest regust tan nostrat.
Ens hem d’alegrar d’haver arribat fins aquí perquè el camí, especialment al principi no ha estat fàcil. Ara la maquina de la xatonada ja funciona a ple rendiment. Hi ha una munió de persones i institucions que cada any es posen darrere el projecte per tornar a fer-ho realitat com si fos el primer cop. Hi ha coses que sempre m’ha xocat com això d’Universitat del Xató de Catalunya amb seu al Vendrell. Ens hem saltat tot l’ensenyament primari i secundari, però sempre queda millor posar universitat que no un col·legi o institut. Són petits detalls que amb el temps s’han anat assumint sense més transcendència.
Per acabar aquest petit comentari mirarem al present i al futur. Potser si la situació econòmica fos diferent haguéssim tingut una Xatonada ben diferent per celebrar aquest quart de segle, però aquestes noces de plata pel que sembla seguirà el model de l’anterior amb petits canvis. Esperem que segueixi durant molts anys adaptant-se als nous temps i amb aquest esperit festiu i cultural que la caracteritza. Com a curiositat, enguany també fan 25 anys el Bou de Foc, L’Escola Municipal de Música i els Lax’n’Busto.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 4 de febrer del 2011
2 comentaris:
No sabia què era això del xató, però ja ho acabe de mirar i estic segura que m'agradaria molt, per tant, si alguna volta hi vaig, ho tastaré segur ;p
aquest és l'any dels que fem 25!
vaig a buscar com és el xató de vilafranca, dubto que sigui tan bo com el d'albinyana
Publica un comentari a l'entrada