Una de les pelis espanyoles xorres que fan al cinema és diu Primos i parla d'això de tres tius que intenten refer les seves vides. En realitat la trama és insignificant, la gràcia de tot plegat és com es tracta el dia a dia i les decissions més tontes plenes de contrastos. No és res de l'altre món, però si que passes una estona entretinguda sense més ni més. Una mena de Verano Azul, però des d'una visió més moderna.
Sempre endavant
Sempre la mirada amuny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada