Ja res és normal. Ara cada cop que plou sembla que ens haguem tots d'ofegar. Si et menges una pasta que t'hagis d'engreixar un munt. Si vas a Barcelona en hora punta que passis hores i hores atrapat en algun peatge. Si compres alguna cosa que és el principi d'altre coses que combinen: un bolso marron necessita unes sabates marrons i viceversa amb un complement del mateix color. Si ens visiten els turistes hem d'estar fins a dalt. Ja no hi ha termes mitjos. Estem a les puntes. Si prens una mica el sol que t'hagi d'agafar càncer de pell. Cada dia som més americans, la normalitat són les puntes
1 comentari:
Anar d'extrem a extrem, mentres ens anem aturant pel camí, a comprar el pa, a prendre un cafè amb la veina que se li ha pedut el gat, a somiar davant d'un aparador de sabates, a respondre un wsp, tancant els ulls al creuar-te amb una olor familiar... I tantes coses més! Per arribar de pol a pol s'ha de fer un camí, però a vegades no ens hi fixem!
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada