Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

diumenge, 8 de desembre del 2013

El Vinetast consolida una nova filosofia del Vendrell

El Vendrell és un poble diferent i motl curiós en la manera de comportar-se socialment. A vegades sembla que estem al segle XXI, però la majoria de cops ens estem donant cops de caps en repetir models del segle XX peti qui peti. Aquest cap de setmana ha estat un dels epicentres per atraure el comerç al Vendrell amb diferents atractius entre el mercat del divendres en ple funcionament, la pista de gel al centre del Vendrell i el born obert divendres al matí. No oblidem les llums de Nadal obertes des del dimecres per la vesprada. El divendres al Vendrell estava molt buit. La cosa es va animar a partir de les 12 del matí. Abans d'aquesta hora hi havia quatre gats movent-se pel centre, però tot just abans del migdia la cosa es va animar una mica, però no gaire perquè aviat s'havia de dinar. Per la tarda hi va haver gent, però tampoc no era res de l'altre món, la veritat. Dissabte va tenir el seu punt clau a última hora del dia. però la resta del dia no hi havia gaire gent. Hi havia botigues noves de marques conegudes que estaven realment buides. Cap al tard es va animar. Jo suposo que la gent va tocar el dos  del Vendrell. La nit va anar a prendre algo al Vinetast. Diumenge normalet amb més gent cap a les 2 del migdia. La pista de gel va tenir força concurrència en aquesta matinada de diumenge.
El Vinetast va gaudir dels seus punts màxims, tal com he dit, el dissabte a darreres hores i el diumenge cap al final del matí. Concluions que no per estar més dies oberts hi haurà més gent. Val més un parell de dies i qui vol ja s'hi atansarà a donar un tomb. EL Vinetast respon a una fira dels productes que nosaltres tenim a casa nostra i que a més són de gran qualitat. Això xoca amb l'esperit de fins fa quatre dies que no ens creiem ni valoràvem el que teníem i poc a poc s'ha anat creant un seguit de complicitats per donar una forta empenta a allò que es fa a casa.A més que ho hem de vendre a la gent de fora i els hi hem de dir: mireu el que tenim. Per què no ho veniu a veure? Aquí és la gràcia de tot plegat perquè aquests dies han vingut gent de fora encuriosits pel que s'ha fet al voltant de la pl. Nova. Persones interessades en els nostres productes. Aquesta gent ha participat en els tallers i els tastos que s'han realitzat a casa nostra. Aquest és l'enoturisme, el km 0 o diga-li com vulguis perquè la gràcia és que la gent vingui. El Vinetast és una filosofia que de moment només podem veure l'aparador i una mica més, però és una manera de vendre una comarca molt diferent a coses com el Turismar i fires i firetes amb gent de fora que es fan a casa nostra aquí i a altres localitats. És una gran tasca la que fa la gent per reunir durant un parell de dies tot el que s'ha pogut veure a la pl. Nova. La gràcia de tot no són les dades perquè el negoci és cobrir despeses i encara gràcies, però es nota el caliu entre els uns i els altres que s'ajuden a fer-ho realitat. No estem davant d'uns pocs i  grans herois que ho fan possible sinó de moltes persones anònimes que des de diferents maneres han posat un any més el Vine...tast en ple funcionament. Persones que estimen el territori. Persones que aporten el seu oli, vi o pastís del que sigui. Persones del Vendrell i comarca que tenen alguna cosa a compartir amb la gent. 
A darreres hores del diumenge vaig preguntar a les noies que ho portaven quants tiquets havien venut. Estaven atabalades i no m'ho van saber dir, però en el sorteig de productes va sortir un set mil set-cents i escaig. La cosa pot anar per aquí. Però el més important és que la gent s'ha implicat i així és com hem d'actuar davant el nou segle. No ens calen omplir rambles, places i carrers amb grans tendals, floretes i mil històries si els protagonistes són les coques de Perafita i les anxoves de l'Escala. Si nosaltres no ens estimem ningú ho farà. Hi havia cares noves i algunes que ho hi eren. Coses de la vida. Vull donar l'enhorabona a totes les persones que ho han fet possible. Esperem que hi hagia una nova edició i altres variants com el vine tastets. Aquesta és l'aposta del Vendrell que ha de fer per tirar endavant. S'han de canviar moltes coses. Aquests ja s'han mogut. Esperem que hi hagi un efecte dominó. 
Conclusions: molta gent aquests dies va anar a comprar a altres localitats perquè al Vendrell tot i que ha millorat encara li falta una oferta com a Vilanova i Vilafranca i falta en algun cas aquest tracte comercial que a vegades en algun establiment local encara es troba a faltar tot i que va millorant. Tot i la campanya algun establiment no va obrir aquests dies i encara continuava el dubte si aquella botiga o l'altra estarien obertes o tancades, però divendres i dissabte si que hi havia molta botiga oberta. La pista de gel és un alicient per molta gent que busca els establiments del CIT per treure uns tiquets i poder esquiar ben baratets. Pel que fa a l'enllumenat de Nadal tot i l'esforç més que lloable de força botiguers queda bastant pobre. A la vida hi ha coses que es fan o no es fan, però tal com està queda pobre la veritat. Això és un tema per parlar hores i hores i tothom no quedaria content. És una cosa de preferències com tantes altres coses a la vida. Sembla que hi hagi una rivalitat al carrer entre els que paguen i els que no l'enllumenat. Esperem que això s'arregli ben aviat i que aquesta filosofia dle Vinetast o del shopping night es vagi imposant. Costa perquè al Vendrell és una ciutat amb mentalitat de poble on hi viu molta gent, però només es veuen els de sempre. Poc a poc i bona lletra ho anirem aconseguint entre els uns i els altres fent pinya com els Nens del Vendrell que han trencat aquestes barreres que encara estan ben vives en altres col·lectius. Per il.lustrar això poso una cara simpàtica i amable de l'Alex que representa un nou tarannà com el Toni, l'Alba, el Pep, el Tomàs, la Laura, el Nando, la Rosa, l'Alfons, el Gerard, l'Antoni, el Pau i tants altres que fan possible que el Vinetast es consolidi i de mica en mica la seva filosofia es vagi extenen com una taca d'oli en una poble que costa molt moure una rajola excepte les de la pl. Vella quan plou.