Una de les notícies que va sorgir a la llum pública la setmana passada
tractava de medi ambient i el lloc era Cunit. A més, hi participava una entitat
comarcal amb una clara personalitat i trajectòria. Si barregem tots aquests
ingredients podem trobar la solució a aquest petit enigma. La premsa ens ho
titulava com que el Geven s’encarregava de conservar la zona dunar de la platja
de Cunit. Una bona estratègia per involucrar les entitats en les tasques
públiques.
Altres localitats com el Vendrell també gaudeixen d’espais similars que
podria aprofitar aquesta entesa per aplicar-ho a la seva localitat.
Realment no traiem prou partit al que tenim. La crisis ens ha posat una
mica en el camí adequat que segueix aquesta filosofia que n’és un bon exemple
el municipi baixpenedesenc, però encara ens queda assumir realment el
significat d’aquesta manera de
treballar que aprofita els recursos del territori.
Un exemple clar el trobem en les fires i firetes que es porten a terme a
casa nostra. Els comerciants haurien de tenir un pes real en l’organització
d’aquests esdeveniments. Una mica el que ha passat amb el Vine tast i el
Shopping night al Vendrell. Cada dia els polítics estan més lluny de la
realitat del nostre país, una de les alternatives que fomenta la societat i
tots hi treuen partit és que la gent col·labori en allò que més coneix. Si els comerciants de la no van a les
nostres fires és perquè potser les troben massa cares i poc rendibles. Potser
què fem un pensament i les fem més econòmiques o busquem alternatives més
sostenibles. En el tema festiu és molt normal que la gent jove involucrada amb
entitats locals participi en el disseny de les festes més importants del poble,
però clar el problema està quan a l’entrar dins la comissió organitzadora es
troben que han de seguir uns compromisos i uns precedents que ningú és capaç de
moure un mil·límetre. La seva capacitat d’acció esdevé ben minsa.
Tenim uns mitjans de comunicació en moltes localitats de la comarca que
estan infrautilitzats. És una tasca
lenta, però s’ha de fer perquè sinó al final si sempre acaben surtin els
mateixos, la resta de la societat no segueix la petita pantalla local. Com més
gent hi participi més espectadors poden apostar per aquella cadena local. Què
les càmeres arribin a un ampli ventall de la societat i deixin de caure en la
rutina de sempre.
Aquest és la política que s’anomena participació ciutadana en el seu estat
pur menys manipulat. Fer estudis i estadístiques amb uns resultats amb molts de
gràfics a tots colors és una cosa que està bé per guanyar eleccions, però no
pas per arreglar la situació d’un municipi. S’ha de convidar a participar
aquestes entitats que formen el teixit social, però que les seves conclusions
siguin aplicables i no es quedin pas en un calaix abandonat.
Renovar totes aquestes entitats és un altre esport que s’ha de fer. Això
que faci anys i panys que gaudeixen del mateix president no és un bon senyal. S’ha
de donar l’oportunitat a altres persones que potser no tindran la seva dilatada
experiència, però ens hem de permetre el risc que ho puguin fer millor. Aquesta
ha estat una de les claus del gran boom dels Nens del Vendrell perquè no saps mai
qui poden posar de cap de colla ni de president. És una sorpresa, tothom a
priori té els mateix números per sortir. Aquesta és la gràcia. En altres són
els de sempre que es van tornant. Un altre element a tenir en compte és que les
entitats similars es puguin fusionar per donar més empenta a la seva
tasca. No cal tenir tres o quatre
associacions cosines germanes que tenen papers molt semblants. Sembla que es
profereixi morir al peu del canó amb el pin de president de l’entitat ben alt
encara que al costat teu no hi hagi
ningú. Hem de ser pragmàtics i mirar pel bé de la societat i no pas per
sostenir símbols que el pas de la història ha anat posant al seu lloc.
Aprofitem
els recursos com ha fet Cunit i que la gent participi en les coses que tenim
d’una forma real i clara i no pas com a putxinel·lis d’una cosa que ja està
dada i beneïda pels poders fàctics que mouen els fils del poder. Potser algun
dia ho aconseguirem, de mica en mica, tot torna a la normalitat, encara que el
camí sigui massa llarg.Article publicat a l'Eix Diari al Diari del Baix Penedès i al Baix Penedès Diari a partir del 16 de juliol del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada