En els darrers anys estem evolucionant frenèticament a velocitats de
vertigen. Tot allò que es podia veiure en un parell de segles, ara en un any
pot succeir. No fa gaires anys estàvem acostumats a llegir setmanaris. Avui en dia, ja no ens importa gairebé gens
el que va passar abans d’ahir. El twitter ens posa al moment del que passa al
món.
En les nostres èpoques teníem la mala costum d’hipotecar-nos de per vida.
Nosaltres que vàrem comprar el nostre habitatge quan el boom de la bombolla
immobiliària encara es mantenia vigent
amb força. Si les coses no es torcen
gaire podrem acabar de pagar la hipoteca més o menys coincidint amb la nostra
jubilació.
Fa quatre dies veiem com un fenomen curiós i sorprenent això d’ocupar pisos
buits a les grans capitals. Era un tema que era noticiable. A les imatges
sortien persones vestides d’una forma peculiar i concreta, possible hereva de
la tradició “hippie”. Ara ja és una
acte força normal en totes les tribus urbanes que a cap periodista se li acut
treure a grans titulars. El que si que podem veure de tant en tant en aquest
format són les queixes dels veïns sobre el comportament d’aquests inquilins de
cost zero.
En aquest país no són tots els que estan a la garjola els qui en un moment
de la seva vida s’han fet seus il·legalment béns d’altres, altres entitats o
persones físiques també han fet butxaca escurant els altres. Gràcies a les
notícies coneixem el nom d’alguns d’aquests, però segurament molts altres
encara estan per descobrir. Evidentment força d’aquests tenen secretària i
vesteixen com a senyors, però en el fons et poden treure els calers com la
persona més “penjada” que et puguis trobar a la cara. L’única diferència és que
uns ho fan amb elegància i glamour i altres no es poden permetre aquests luxes.
Per tant, igual de males o bones persones són aquells qui quan anaves al
banc et feien firmar sense previ avís un producte gens clar que fins al cap de
20 anys del seu venciment no podries treure un cèntim del seu capital com els
qui ocupen habitatges buits propietat d’entitats bancàries que han estat
rescatades per l’Estat.
El Vendrell amb més de 1.000 pisos buits, potser ara no tants amb
l’ocupació il·legal que registra, és un lloc idoni per portar a terme aquesta
practica. No hi ha feina, tenim una mitjana baixa de renda familiar i moltes persones són nouvingudes al
municipi. Doncs en aquest panorama, la solució la trobem en l’ocupació. Sembla
que els qui ho practiquen cada nit hagin de pensar si a les sis del matí els hi
vindrà la policia a desallotjar, però amb els nivells d’ocupació que estem
registrant no crec que s’atreveixin. No saben ni per on començar i la llei els
empara.
Al nostre mercat segur que hi ha petites empreses totalment clandestines
que et busquen els pisos que es poden ocupar i segurament també et faciliten
una clau de l’escala i de la porta de l’habitatge. També es fan càrrec dels
subministrament d’aigua i llum per mitjans alternatius. A partir d’aquí
segurament inclouen una mena assegurança per garantir les connexions bàsiques
en cas que les empreses detectin el frau i actuïn sobre les presumptes
irregularitats.
Evidentment aquests nous propietaris accidentals tenen la partida guanyada.
Si truques als Mossos perquè fan soroll o molesten els veïns, encara que els
agents gosin venir, què poden fer? Si han entrat amb tota impunitat en un pis
aliè, la resta de sancions que els hi poden venir no tenen cap importància. Per
altra banda, encara que els identifiquin els portin a la comissaria, què els hi
faran? Res. Un més a la llista.
Tal com està nostra societat avui en dia és molt més rendible ocupar un
habitatge buit que no pas anar a un supermercat i captar furtivament alguna
llauna de tonyina per esmorzar.
Evidentment cada dia hi ha més gent que troba més il·lògic pagar 40 anys
una hipoteca que anar vivint aprofitant la bonhomia de les grans empreses i de
la legislació vigent que et permet aquest regal social que entre tots acabem
pagant. Evidentment quan passi un parell o tres d’incidents en aquests tipus
d’habitatges per les males connexions de gas i electricitat principalment, al
Vendrell ja tenim un precedent, potser les coses canviaran una mica. Però, de
moment som solidaris i aprofitem la nova versió al·legal de la societat del
benestar que ens acull a les seves mans. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Al Baix Penedès Diari i a l'Eix Diari a partir del 25 de juny del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada