Una festa major del Vendrell amb música i olor a pólvora

Pel que fa a la festa major d'enguany del Vendrell pel que portem fet, la cosa m'ha agradat. És una llàstima que els programes de festa major sempre arriben massa tard, però com acostuma a passar sempre arriben abans del castell de foc, però una mica abans tampoc estarien malament. Vaig anar al pregó del Marc Rodero i tot i tenir una molt bona dicció i molt ben equilibrada el vaig trobar una mica massa llarg on hi havia massa episodis de la vida personal i el Vendrell que està bé en altres moments del calendari anual, però clar allí hi havia molta gent que no té la sort de conèixer a l'home del temps del Vendrell. Al final del pregó hi havia una mena d'examen de vendrellisme pur carregat de tòpics que fa anys que algun polític de la casa gran en fa un  gran us i que el nostre protagonista ha adaptat a una nova generació conservant l'esperit del vendrellisme més pur. Cadascú pensa com pensa i jo em limito a aportar la meva opinió. Em va agradar per original l'acte inaugural de Sínoca en aquelles imatges projectades sobre el Portal del Pardo. Va ser un punt original que va sorprendre als allí presents. Pel que fa el castell de foc, el vaig trobar molt encertat en la nova ubicació i es deixa veure des dels dos vendrells a ambdues bandes de la riera. Va durar uns 8 minuts llargs, però va mantenir uns mínims garantits. L'any passat va ser molt més cutre. No sé si seria el lloc o el pressupost que estava més migrat. 

Pel que fa als concerts del primer dia. Els guanyadors de la versió Track d'igualada eren massa i martell. Molt molt de soroll, però mira entre una cosa no varem aguantar gaires crits dels seus. Tot seguit va venir la Desbandada que va deixar bocabadats a molta gent dels allí presents perquè van fer un gran gran concert amb temes propis i alguna versió, però pels que no els coneixien jo crec que va ser una gran plataforma de difusió d'aquest nou grup que compta amb gent que ja fa anys que es mouen per les festes de la comarca dins altres noms. Va ser brutal. Molt bé. Es van quedar amb la gent. Després els Laxen van seguir amb la festa amb un dels millors concerts que han fet en els darrers mesos. Molta connexió amb la gent. Els hi ha tocat viure dels vells temes que els van fer famosos encara que també en van posar força de nous. Semblava que haguéssim retrocedit 20 anys en el temps, pero amb unes quantes canes més. 

Ahir la pl. Vella es va omplint de mica en mica al llarg del matí per veure els castells. Els diables van a tots una mica. Gràcies per posar-me dins els versots. És tot un honor. Seguiré sent un pesat, de moment. La que va rebre més a part dels Plataformos va ser la Turdiu que va tenir la genial idea de fer una reunió amb les entitats uns dies abans de les festes dels barris per parlar de les roses de sant Jordi del proper any. Clar, si algú no se'n recordava del tema, ella ho va acabar refrescant a tothom. Llàstima que als Nens se'ls hi escapés la cirereta del pastís, però encara queda molta temporada i es poden fer moltes coses. El correfoc molt bé, tot i que anaven molt separat uns dels altres. Suposo que és un tema de seguretat, però hi havia molta molta gent al llarg de tot el recorregut. Bé l'encesa del campanar, em va agradar força. Després molt animat el ball de la Rambla que feia goig de gent ballant en aquesta nova direcció de l'escenari. També força concurrència als Grallioli que tocaven davant del Mercat, molt bé. Pels més joves al Puig amb els 40 Principals, van omplir més que el dia anterior. Evidentment la mitjana d'edat eren els 20 anys, però clar, cada generació tenia el seu lloc. També hi havia gent que fa anys que va fer la mili. Molt ambientat i la música era disco, no era maquinorra, almenys quan vaig anar sobre les 2 a buscar el cotxe. Avui seguim amb el Drogas sobre les 2 de la nit i abans el Track que jo apostaria una important modificació del concurs, però a veure com va tot plegat. Molta gent al carrer. Per les nits costava trobar lloc per sopar a les hores puntes. Molts indígenes gaudint de la festa i també algun turista que ens venia a visitar.