Una vetllada molt especial va tenir lloc ahir a la nit al carrer Quintanes d'Albinyana. Jo sóc fill d'un dels extrems d'aquest carrer i des de fa uns 30 anys se celebra un sopar al carrer amb més o menys assistència. Jo per diferents motius només havia anat un cop a la cita social. Però enguany no m'ho volia perdre el temps passa i les coses canvien. Ja fa dies que moltes persones del carrer treballen seriosament per fer realitat aquesta cita anual i la veritat és que va sortir rodona. Primer varen organitzar jocs per la canalla i sobre les 10 va començar el sopar. Erem unes 90 persones i el menys important és el menjar tot i que estava molt encertat. La gràcia va ser recordar personatges, vivències i anècdotes d'aquest que és un dels principals del municipi. Perones que fa més de 20 anys que no havia vist i altres que no coneixia de res tot i que viuen en aquest carrer on vaig viure la meva infància i adolescència i una mica més. Allí estàvem els que ja no vivim, els que viuen allí i altres persones que s'hi van afegir per fer més gran la festa. És va fer un petit homenatge al Pepito i la Maria que han estat sempre com la casa d'acollida per als més menuts. Era una família que vivia a Barna i venia a passar els caps de setmana i sempre tenia i té les portes obertes a tothom. Van passar molts records pel cap i més encara mercés al llibret molt currat i al recull de fotos passades per la pantalla improvitzada. Moltes gràcies per tornar a recordar un temps i un lloc que en poc temps ha canviat molt. L'any que ve hi tornarem. Moltes gràcies a tots els que estaveu allí. Ens veiem.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada