Les noves tendències comercials aposten bàsicament per les ofertes. En les
nostres comarques amb un alt índex d’atur, els nivells baixos de renda familiar
i les moltes tragèdies personals que ha provocat el fi de la bombolla
immobiliària ha convertit que els descomptes, rebaixes i similars siguin
elements primordials alhora d’anar a comprar. L’oferta que tenim a la comarca
és força variada, tenim moltes de les grans marques que de mica en mica s’han
anat instal·lant a casa nostra perquè ja som una comarca important i amb més de
100.000 persones en temporada baixa i el doble en els mesos més concorreguts
ens hem convertit en una contrada predilecta per les grans cadenes.
Tot i que hi ha algun centre que aposta per uns preus més reduïts que la
competència, en general, la diferència és minsa i la gràcia és d’aquell que sap
treure partit de la millor combinació de qualitat preu.
Fins fa quatre dies havíem d’anar a realitzar aquest esport adquisitiu
necessari a altres localitats veïnes com Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del
Penedès i fins i tot Tarragona, però ja ho tenim quasi tot aquí. Evidentment
encara no podem aspirar a un Ikea, però en aquest camp del mobiliari i
bricolatge també tenim una oferta adequada a un nivell que la nostra comarca
pot demanar per les seves condicions.
Aquest procés s’ha produït especialment en la darrera dècada a mesura que
un darrere l’altre, les grans superfícies han anat fent-se el seu lloc a casa
nostra. Aquest fet ha provocat que el comerç de tota la vida hagi patit les
seves conseqüències i s’hagi hagut d’espavilar. Baixar els preus perquè siguin
més competitius o simplement tancar les portes. Altres més intuïtius han buscat
oferir productes més selectes que costa de trobar en aquests amplis espais.
Un dels problemes greus del Vendrell és el preu dels lloguers dels locals
comercials. A Vilafranca es poden trobar preus molt més assequibles que no pas
al Vendrell i és prou evident que el moviment al carrer entre les dues viles
penedesenques mostra unes diferències força clares. Aquest és un dels temes que
s’han d’anar perfilant amb els temps fins que els propietaris siguin prou conscients
de fins on pot arribar el negoci del llogater. Ara alguns es poden permetre el
luxe de tenir un establiment tancat en un lloc comercial, però potser d’aquí un
temps per diferents i variats motius, el seu responsable haurà de buscar una
solució per ingressar alguns diners per aquest espai cèntric. És una fenomen
que fa la seva via i algun dia crec que arribarà, només cal esperar una mica.
Esperem que no gaire sinó continuarem veient en els nostres carrers principals
aquests trists cartells vistosos de es traspassa, es lloga o es ven.
No estem en una comarca sibarita on la gent vingui a gaudir de les
excelsituds de les nostres aigües, ni estem en un lloc on el turisme sigui de 4
estrelles i més sinó que tot i tenir aquestes excepcions a casa nostra, no és el que més abunda a les nostres
contrades. Només cal anar un diumenge al matí a la platja i veure les neveres
que porta la gent al costat de l’ombrel·la.
En aquesta localitat, un dels punts que ha triomfat amb escreix és la via
verda que comunica el Vendrell amb els barris marítims. Per una banda, han
baixat considerablement els abonats al Patronat Municipal d’Esports i la gent
ha decidit doncs estalviar uns calerons i aprofitar aquesta ruta que registra
molts més usuaris que no pas la Rambla del Vendrell, un fet força curiós.
Inclòs en els concerts d’aquesta darrea festa major del Vendrell s’ha vist
una guerra de preus. Alguna barra oferia botelletes d’aigua a 50 cèntims, una
proposta força inusual en aquestes cites quan el més normal és pagar el doble.
L’aparició de locals que oferien mojitos i gin tònics per 2 euros han provocat
que les barres hagin hagut de baixar preus, juntament amb l’oferta del
“botellon”, un exercici cada dia amb més usuaris. Aquesta practica provoca que
en el fons tothom hi perd diners, però alguns s’ho pensen dos cops abans de
posar la nevera dins el cotxe aparcat en una zona cèntrica. Article publicat al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès Diari i a l'EixDiari a partir del dia 6 d'agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada