Després de veure experiències altament positives com la Nit al Mercat, el
Shopping Night, el Vine Tast i el Vine Tastets et vas donant compte que els
vendrellencs anònims han decidit ampliar la seva oferta comercial amb cites
especials fora de les formes oficials. Fins ara aquest tipus d’esdeveniments anàvem
gairebé tots a càrrec de les entitats públiques i amics del partit que venien a
representar la veu popular, però molts s’han acabat convertint en un acte
mediàtic de presumpta participació ciutadana.
La gent cansada de pagar impostos i patint els efectes de la crisis ha
decidit sortir al carrer a fer realitat allò que els passa pel cap. Plantejar
les seves propostes que no tenen res a veure amb les oficials que cada dia
estan més lluny de les que la societat demana i es veuen menys representants de
la vila en aquests esdeveniments públics. Ara estem vivint una doble cultura,
per una banda la Fira de Santa Teresa que va perdent pistonada a mesura que
passen els anys perquè ja no representa el batec d’un poble i per l’altre
costat aquesta cultura alternativa que treu al carrer cites multitudinàries com
el “Shopping night”. Ara per ara conviuen. El proper pas és que la voluntat
popular vagi agafant protagonisme a aquesta herència del segle XX que no hem
volgut actualitzar víctimes d’aquest enganxa i copia que ens marca el nostre
dia a dia.
Aquest fenomen que passa en el comerç també s’està estenent a les festes
majors alternatives. Enguany, amb excuses barates se’ls han tret de sobre, però
fa uns pocs anys tothom recorda el gran èxit que va tenir la primera festa
major alternativa celebrada el 2009 a la zona del carrer Colom. Un triomf que
el proper any es va convertir en ensopegada que va finiquitar l’invent perquè
enguany vulgues tornar a sorgir. Però l’actitud actual del consistori els ha
donat una carta blanca per difondre als quatre vents aquesta negativa
municipal a menys d’un any de les
eleccions municipals claus amb un resultat que aparenta molt complicat.
En el vessant cultural un exemple clar el tenim en la Fira d’Entitats que
se celebra cada any al maig al Vendrell. Ja portem 3 edicions. Després que el
consistori muntes fa més d’una dècada una fira d’entitats local i una de
comarcal alternatives que per qüestions de pressupost i de rivalitats
polítiques se’n van anar en orris. Al final la pròpia gent ha creat la Fira
d’Entitats en la seva mesura justa i quan els protagonistes realment creuen que
és millor. Abans s’aprofitava la infrastructura de la Fira, però gràcies a la
crisis i la mala gestió política ha sorgit
una imatge que si que representa realment el teixit associatiu local amb les
seves carpes i entitats.
En la societat la gent ha de tenir més pes específic, s’ha de començar a
moure. Per això hem de crear protocols no molt rígids per organitzar les
nostres festes. Un exemple clar és la festa major que cada any pateix petits
canvis perquè no té un protocol escrit. Hi ha unes tradicions populars que
tothom respecta, però falta estipular clarament els papers que han de fer els
Portants d’Honor, els Administradors de la festa i altres elements que han
esdevingut pilars bàsics. A partir d’aquí ja es pot treballar, però primer hem
de tenir el marc clar. Evidentment que s’han de portar a terme variacions, però
intentant mantenir el corpus bastant clar per a tothom.
En un poble que ha tingut uns representants socials molts cops massa
polititzats en un costat o altre, ja és hora que el poble surti i pugui dir la
seva independentment del que vagin dient els caps espirituals del partit.
Suposo que això es reafirma ara que som
molta gent i els partits clàssics estan perdent pes específic a mesura que
se’ls hi va veient el llautó. La crisis i la pressió fiscal han fet molta feina
per mobilitzar a la massa fins ara anònima. A partir d’aquí ha de ser la gent
del carrer la que moguda per un impuls natural, solidari i de grup passi a
marcar el pas del dia a dia, tenint el compte que la classe política encara viu
al segle XX i pel que sembla encara no vol arrencar el full del calendari amb
el seu llenguatge heroic i salvador social.
Les coses estan començant a canviar. Un dels elements claus és la crisi que
ha provocat que la gent s’espavili i deixi de viure sota el paraigües del veí. Article publicat a partir del 30 de juliol al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès Diari i a l'Eix Diari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada