Alguns cops quantitat i qualitat van units de la mà. Moltes altres vegades
estan separats per una distància abismal. Nosaltres estem acostumats a valorar
els nostres actes públics molts cops sobre la quantitat més que no pas la
qualitat. Només ens cal pensar en els visitants d’una fira, els assistents a un
acte o l’ocupació turística dels nostres hotels i càmpings. Ens mostren unes
dades que et pots creure o no, però allí estan. A vegades es poden aconseguir
les xifres d’una manera objectiva, per exemple pel que fa als hotels, però el
nombre de persones que es passegen per una fira instal·lada en un via pública
ja és una cosa molt més complicada. Llavors es fa servir la fórmula matemàtica
de la multiplicació dels presents per una xifra inconcreta i tots contents,
fins que arriba a uns nivells tan irreals que alerten dels excessos aplicats.
La nostra cultura s’acostuma a valorar per la quantitat. Si mirem a les
platges a l’estiu veiem un munt de persones prenent el sol o tombant pel
passeig tranquil·lament. Clar ara ens falta saber si tots aquests turistes
aporten poca o molta riquesa a les nostres contrades. Ahir parlant amb un
cambrer d’un conegut restaurant del passeig marítim de Coma-ruga, em comentava
que aquest any el juliol i l’agost han estat fluixos per la situació global que
vivim amb l’afegitó de la climatologia que ha estat molt adversa. En especial en els caps de setmana que es
quan es registra unes dades més altes de visitants. Ell tot content va dir que
la temporada encara s’ha pogut salvar gràcies al mes de setembre que tot i
haver menys gent aquests han aportat més diners als calaixos dels comerciants.
És una opinió d’una persona a peu de platja que pot coincidir o no amb els seus
semblants.
Tothom sap que en els mesos d’agost es quan tenim la zona més animada, però
també es quan es veuen més neveres rígides a la platja. La nostra gràcia i el
nostre futur està en l’especialització. No necessitem molta gent sinó que la
que vingui realment deixi un bon grapat de diners a casa nostra. Evidentment fa
uns 20 anys això ho teníem molt bé amb els alemanys i veïns que veien a casa nostra
a gaudir del nostre clima. Això ho hem perdut bastant i ara busquen espais més
tranquils sense tanta aglomeració de gent. Fa un parell d’anys semblava que el
turisme rus apuntava en aquesta direcció, però enguany amb el descens de la
cotització del ruble i la crisis d’Ucraïna hem vist una clara davallada.
Potenciar el turisme amb una ampli ventall de tríptics i fires de bijuteria
a peu de platja no és el millor camí. Ara ens toca ser capaços de donar una
imatge global amb un producte que englobi mar i muntanya. Hem d’oferir sol i
platja i patates braves, però també vinyes, barraques i xató. S’ha fet alguna
proposta seriosa amb aquest tema, però encara queda molt camí per recórrer.
Primer de tot deixar-nos de fer capelletes entre entitats públiques, privades i
associacions vàries i treballar sota un mateix paraigües que sigui vàlid per
tothom amb un cert marge de maniobra entre els seus membres.
Ara de tant en tant muntem trobades reunions on hi participen totes
aquestes capelletes i hi diuen la seva a veure qui fa més. Ens hem de deixar de
rivalitats futils i fer tots pinya entre tots. Primer de tot ens hem de definir
amb un nom. De moment, tenim Costa Daurada, Penedès Marítim, Vegueria, BCN
World. Primer ens hem de trobar i situar allí on estem més a gust i treballar
conjuntament. La nostra feina ha d’arribar ben lluny amb una clara entitat i
definició.
No ens val ja portar gent i com serem més riurem. Ara hem de captar gent de
tot tipus, però intentar buscar turistes que ens aporti diners i que gaudeixi
de moltes de les nostres propostes. Muntar concerts de grups senzills a la
platja i botifarrades està bé per omplir el programa d’actes, però evidentment
no ens aporta grans beneficis a ningú. La imatge que donem no és la millor.
Clarament ni Turismar, ni la Fira del Vendrell ens acaba d’identificar. La
primera ni de bon tros. No vull dir que anem d’estrelles Michelin, però captar
nous visitants amb propostes nostres més temptadores que ens aportin gent amb
més poder adquisitiu, perquè la resta ja ens vindrà. Ara el que oferim és tren
fins al costat de la platja, gandula de casa, nevereta i tornar a casa a un
preu mòdic. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Al Baix Penedès Diari i a l'Eix Diari a partir del 22 d'octubre del 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada