Ara a la tardor és temps de fira. El més idoni és que féssim un intent d’actualització
del nostre model de fires comercials, però ja veig que els responsables polítics no són capaços de trencar el motlle
que fa anys que ha quedat en desús, llavors, hem d’apostar per aquest afany
privatitzador que s’imposa a casa nostra i on va caient tot de mica en mica en
mans de grans o petites empreses. El proper que hem de fer és agafar la gestió
de les nostres fires i posar-la en un concurs públic perquè les gestioni
capital privat. No ens podem prendre de tenir el luxe de seguir perdent molts
més diners en aquest tipus d’iniciatives que ja fa anys que han quedat en desús
i més en una comarca com el Baix Penedès que mostra uns trets especials. Per
una banda, la nostra oferta comercial no gaudeix de molta empenta perquè no és
gaire forta per acabar-ho de reblar en
els darrers anys ha patit greument els efectes de la crisi global. Un altre
factor que hem de tenir en compte és que és minso el nombre d’empreses de la
comarca que participen en aquestes cites. Segurament que per un motiu o un
altre no hi troben rendibilitat en la seva presència. Aquest és un tema que
s’hauria de tenir en compte però
avesats al copiar i enganxar expositors de la darrera edició no hem
tingut temps de canviar el model.
Avui en dia igual que tenim empreses que per un tres i no res et fan
recular 500 anys la història del teu poble o et porten pirates, bandolers o
rapsodes on tu vulguis a un preu testimonial hem d’aprofitar aquests nous
projectes per omplir de gent els nostres carrers i places. Si seguim el model
tradicional, hem de tenir molt clar que amb la venda de ganivets, peladors de
patates, sofàs amb massatges, paelles, matalassos no gaudirem del nombre de
visitants que desitjaríem per a les nostres previsions comercials. Llavors
aprofitem aquestes nous emprenedors i entre el formatge de Morella, les coques
de Perafita i els embotits del Pirineu
aconseguirem superar amb escreix les nostres fires més reeixides. Si els
venedors i les paradetes es posen quatre draps amb una mica de gust per
ambientar-ho tenim el negoci rodó.
Cada dia va més gent que compra per internet i sinó va amb el seu cotxe a
donar un tomb als llocs que mes li poden interessar. Abans no hi havia les
comoditats que tenim ara. Fins que no es cobrava el vi, el gra i les ametlles
no es podia comprar gaire cosa fora del necessari. Avui en dia amb la Visa i el
crèdit bancari ens hem carregat un parell o tres de segles de tradicions
ancestrals.
Les úniques fires que poden arribar a tenir sentit són les especialitzades
sobre temes concrets. A Montblanc en fan una de “playsmobils” molt popular
arreu de Catalunya. La fira de l’avet d’Espinelves, la de la mel del Perelló i moltes més que es van realitzant
en el territori català.
L’any passat de la fira del Vendrell va presentar una bona acollida la part
dedicada a la gastronomia a la zona del Puig, però la Rambla estava bastant
ensopida amb el de sempre i la ceràmica. Un altre element que tot i no és per
tirar coets sempre aporta força és l’apartat de vehicles. Qui més qui menys
sempre té un bon motiu per mirar com està el mercat automobilístic. Aquest
sector tot i les noves tendències sempre ha gaudit de bona acollida.
Si vols fer una fira de ceràmica s’ha de fer bé amb més venedors i altres
sectors relacionats amb aquest aspecte. Ja no es valen els “tutifrutis” per
omplir. S’ha de donar un caire més global i no pas unes quantes parades allí
venen les peces realitzades amb aquesta material i alguna cosa més de
bijuteria.
El tot s’hi val ja no es porta, ara hem d’anar a la part concreta. Això si
és vol fer una cosa amb cara i ulls. Si estem frisosos de seguir amb la política d’omplir per omplir,
doncs endavant i no passa res.
Davant el fet que no es vol canviar de model aporto aquests apunts que són
alguns pels quals crec que les fires
també haurien de tenir una gestió
privada. Els funcionaris que estan destinats a aquesta àrea, ara que el
govern central ha limitat la contractació de nou personal al servei de les
administracions públiques es podrien aprofitar per cobrir altres llocs i
reforçar departaments que necessiten més efectius com benestar social i
recaptació.
Fer una fira
de derivats del vi està molt bé, però és un model massa estès a casa nostra i
la gent ja està una mica farta i per altra banda, tenim moltes cites amb
aquesta temàtica. Però en el món de la gastronomia o temàtica especialitzada és
on es poden convocar més visitants perquè es poden generar propostes molt
temptadores i amb no gaire pressupost. El fracàs és el millor camí per
aprendre. És un tema d’imaginació. Hem de treballar el nostre model de fires,
però de moment i fins que no arribi la privatització o un canvi radical,
enguany a la Fira del Vendrell hi hauríem de posar el Mostraví o incloure una
mostra de vins. Al darrer Turismar ja vàrem poder veure la pobre acollida de la
fira de cerveses artesanes. Si som un país de vi, doncs apostem pel Mostraví. Algun
altre dia de l’any ja hi tindrem temps per posar-hi les cerveses o la sidra si
ens fa falta. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Al Baix Penedès diari i a l'EixDiari a partir del 24 de setembre del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada