L'altre dia vaig anar a veure la Teresa Forcades a la Lira que parlava de la nostra realitat. Em va agradar molt i sobretot va ensenyar la nova lectura de mots com igualtat, democràcia, capitalisme. Ens va ensenyar que tot aquests termes amb el temps s'han anat actualitzant en vers els interessos d'uns pocs i en perjudici de la majoria. La seva gràcia va ser el llenguatge planer i entenedor perquè tothom l'entengués i arribes a tothom. A vegades els polítics engeguen el ventilador i parlen parlen parlen i no saben pas que diuen o segurament no diuen res. Aquesta monja benedictina ho va explicar planerament amb tot luxe de detalls i amb molta informació i seguretat. Tot un plaer. Potser ara no farà gaire gran cosa, però tal com es va passar de la dictura a la partidocràcia ara ens toca passar a la democràcia plena.
Quan has tocat el cel, i sents a prop l'infern, camines sense fe, sense destí, sense sabiesa. Fugint del que no entens, fugint d'aquest present, pensar en aquells anhels, és l'unica forma que tens, de continuar... Tornarem a ser grans, hi tornarem, quan sortim d'aquesta tempesta, que amaguem rere rostre indiferent, però cou i ens fa sentir que hi tornarem... Trencar aquest desencert, convences d'un mateix, tornem a les arrels, dels somnis que ens van veure néixer. (Lax'n'Busto)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari