Vendrell és un municipi molt curiós amb unes característiques que el fan
peculiar. A part de gaudir dels nivells més preocupants en atur, renda familiar
i formació també tenim un seguit de trets que acaben de rematar aquestes dades
més mediàtiques.
Segurament estem en un dels municipis que gaudim de més entitats de
diferent caire. L’afirmació, a priori, és molt positiva. La peculiaritat és que en realitat moltes corresponen a
colles d’amics que han fundat la seva associació sense cap voluntat d’unir-la
amb una altra similar per així aconseguir més poder i representativitat. Hoidem
mirar des d’una òptica esportiva. Si en el món de l’hoquei patins, el bàsquet i
el handbol estem assolint nivells molt elevats pel que fa a a l’esport rei, el
futbol, estem baix de tot. A l’alçada de municipis com Bellvei que superem amb
escreix en nombre d’habitants. Clar, el nostre gran mèrit és tenir dos equips de futbol en la mateixa
categoria. Això ens honora. La tàctica intel·ligent seria agrupar esforços
entre totes les parts corresponents, però aquesta no és pas la nostra política.
Tenim dos bufons camps de futbol de gespa artificial que hem de rendibilitzar.
En l’aspecte cultural, sort en tenim que l’Embarcada ha aconseguit ficar en
el mateix sac un gran nombre d’elements del folklore popular. La majoria han
sorgit de dins l’entitat. No oblidem un dels protagonistes de la festa
vendrellenca. Els animals de foc que estan tots mínimament coordinats sota un
mateix paraigües. Hi ha un projecte seriós que vol aplegar totes les entitats
sota un mateix sostre per fomentar la col·laboració i suport entre elles. El
seu nom és el Teler. El seu objectiu és costerut perquè ha de fer mans i mànigues per aconseguir la
seva fita. Sort en té de la crisis que ha abocat a alguna entitat a tenir en
compte aquest tipus d’associacions globalitzadores per trobar solució als seus
problemes.
Aquests darrers grups a part dels animals de foc també necessiten
carretilles i altres elements amb pólvora per al seu funcionament. La resta no
suposen gaire despesa i poden actuar perfectament amb un cost mínim. El
problema el podem tenir en diades com la Festa Major i la Fira quan tots passen
a formar part de la cercavila popular central de la diada. Això no s’acaba mai.
Evidentment tots són importants i ningú és capaç de deixar-ne uns quants fora
d’aquest privilegi o buscar una solució alternativa. A la Festa Major, tot i
que els Versots dels Diables duren força estona i només s’hi exhibeixen els Nens en els castells, el problema és
menor. A la Fira del Vendrell es quan
es produeix tota aquest cúmul d’entitats locals de tots colors que fan que
l’esdeveniment s’allargui unes poques hores provocant que i la plaça Vella no s’omplin
de gent fins a darrera hora amb els Versots i els castells. La resta de la
cercavila hi ha ben poca gent.
Altres municipis ho separen en dos dies, llavors tots poden tenir el seu
protagonisme i no cal anar a toc de
xiulet per no molestar a la resta. Seria una manera perquè tots puguin gaudir
més dels seus elements de cultura popular i també el públic present. En totes
dues festes locals vendrellenques hi ha altres moments on es mostren aquests
balls i entitats folklòriques i culturals pel centre del municipi. El que s’ha
de fer és un protocol de festes per decidir a grans trets com s’organitzen les
línies bàsiques d’aquestes cites al calendari. S’ha de començar per aquí. En
aquest programa anual intentar organitzar tot el potencial que tenim al
Vendrell per donar a tothom les mateixes oportunitats tenint en compte els seus
trets. Personalment la Banda Musical de Santa Anna i les Majoretes que es van
estrenar-se per la passada Fira em semblen molt bé, però jo no les acabo de
situar dins la cercavila de Festa Major o de Fira. Si ho mirem bé, segurament
podem trobar altres moments on s’hi escaurien millor. Només és qüestió de
parlar-ho entre les diferents parts i fer una redistribució dins el calendari.
No tinc res en contra dins aquests dos grups musicals, ni molt menys, però dins
el conjunt dels elements que hi participen al meu entendre és el que sembla que
estigui un xic més lluny que la resta. És la meva humil opinió sense més
transcendència. Hem de tenir en compte que l’any passat es va estrenar l’Àguila
del Vendrell i el proper any ja apunten amb el Lleó i el Lleonet que volen
crear els amics de l’Orgue. Jo no acabo de veure una tradició clara el paper
d’aquestes bèsties pacífiques al Vendrell, però sempre és millor sumar que
restar. Davant d’aquesta proposta
“animal” dins la cercavila de Santa
Anna, potser que comencem a tenir les
coses clares perquè el tema no quedarà aquí, segurament. En comptes que la gent
s’uneixi a les entitats ja existents, el tarannà vendrellenc aconsella crear-ne
una de nova. Aquest fenomen es veu en el conjunt de la societat vendrellenca
fins el punt de crear aquest microcosmos que tenim avui en dia amb moltes
colles i algunes amb poca gent dins. Al final hi hem de posar fil a l’agulla. Article publicat al Diari del Baix Penedès, al BaixPenedès Diari i a l'EixDiari a partir del 16 d'octubre del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada