Poc a poc podem anar a muntar una mica el pessebre per a les properes eleccions
municipals, per a qualsevol candidat és necessari tenir una bona secretària que
s’encarregui de portar-li l’agenda, mantenir vives les xarxes socials,
gestionar totes les comunicacions amb el candidat quasi perfecte, entre altres
moltes coses que no hi cabrien en aquest petit esbós de la seva biografia preelectoral.
Tot i no ser un personatge mediàtic com el seu cap, si fa bé el seu paper es
converteix en una eina clau en tot els procés electoral.
La persona que avui protagonitza aquest espai és diu Adelaida perquè si
s’hagués dit Anna n’hi hauria una munió entre els seus convilatans, llavors va
decidir optar per un toc diferencia que marques la seva diferència envers els
seus veïns. Li havia fet patxoca dir-se
Adela, però la popular ranxera li havia fet avorrir el nom.
La nostra heroïna ha fet la clàssica i tradicional formació professional de
segon grau en el ram administratiu. Aquí al Baix Penedès és una de les
especialitats professionals amb més estudiants i que després han acabat a llocs
més diversificats del panorama laboral. Alguns han acabat venen pisos al
Vendrell amb vistes al mar i altres s’han decantat per portar la comptabilitat
d’alguna empresa. La persona d’avui doncs a aquesta formació bàsica li ha
afegit tot un reguitzell de cursos i cursets de curta durada que li han permès
gaudir d’una gran carpeta farcida de diplomes, certificats i altres documents
amb el segell d’alguna acadèmia o organisme oficial. Quan ho veus penses: òndia
si aquí davant tinc una persona més formada que algú de la reialesa espanyola.
Res important, fullaraca per omplir les parets del pis de casa. El marc més
rellevant al seu despatx professional acull una fotografia al costat del líder
del partit per a qui treballa, però marcant sempre la seva independència.
La nostra secretària pefecta evidentment no parla cap idioma que no sigui
el seu català heretat directament de Guifré el Pilós a través del Pompeu Fabra
amb la benedicció de la Norma que fa uns anys que ens feia parlar català a
tots. Evidentment té moltes taules per parlar el castellà amb molts mots
manllevats del seu idioma matern, però si no traspassa l’Ebre, se l’entén
perfectament. Si mai agafa l’AVE cap Atocha ja ha de pensar una miqueta abans
de demanar “maduixas amb nata”. Com la majoria dels polítics que tenim a casa
nostra no parlen més idiomes que ella. Sempre ha tingut molt clar que ja n’hi ha prou amb aquesta
solida varietat idiomàtica per fer front a les exigències del seu càrrec.
Evidentment és una noia que segueix les darreres tendències de la moda.
Compra per internet i gairebé diàriament es passeja pels aparadors més “fashion”
de la seva localitat buscant ofertes compulsivament i utilitzant la targeta de
crèdit quan els complements salarials no li permeten arribar als seus objectius
bàsics i que la fan tan feliç.
Mentre no perd cap segon estudiant cap idioma forani la nostra fidel
secretària anirà al gimnàs per estar en forma i poder comentar amb totes les
companyes de la classe quines noves tendències de la moda s’estan imposant en
la nostra societat. Si li sobra temps discutirà en petit comité què és millor per als nens: futbol o flauta travessera?.
Són tendències que no té gaire clares i que gràcies al bon rotllo que troba
cada migdia al jacuzzi ho pot aclarir amb les seves amigues del “gym”. El seu
home ja fa dies que no ni té res a dir en aquest camp, ni en molts altres
tampoc.
L’Adelaida no gaudeix de cap càrrec
de cap entitat local ni comarcal. Ella ja té prou feina amb la canalla i les
obligacions professionals, però si és una gran usuària del carnet d’alguna
entitat esportiva i cultural de la localitat que li permeten fer vida social i
estar en forma.
A l’Adelaida li esperen dies de molta feina i molta tensió, però ella està
prou ben preparada per fer front a tot aquest cúmul de circumstàncies ja
previstes. Ha contractat pacs per servir patates xips i olivetes en cada una de
les trobades polítiques del seu líder amb els presumptes votants. Cada cinc pac
d’olives una botifarrada a meitat de preu. També té controlada la megafonia i reservats els locals per
realitzar els principals actes de campanya. Després de tot això ella espera
acabar de directora d’alguna empresa municipal. Només demana cobrar mig milió
de pessetes al mes per compensar la seva ingent tasca d’aquests parell o tres
de mesos que sembla que no s’acabin mai. Molta sort a la nostra protagonista.
La podreu veure tombar al voltant del líder amb un parell o tres d’smartphones
a les butxaques per tenir actualitzats
el seu centenar de seguidors incondicionals a les xarxes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada