Us vaig a presentar la candidata quasi perfecta que si es presentés a les
eleccions municipals guanyaria de carrer, segurament, però llavors seria molt
avorrit per manca de rivalitat. Les seves possibilitats d’emportar-se la
majoria de regidors seria tan clar que la campanya electoral seria de pur
tràmit.
La primera qualitat és que ella és dona. Principi bàsic perquè en la
majoria d’ajuntaments de les nostres contrades qui presumptament porta la vara
d’alcalde és un home, encara que a l’hora de la veritat en molts casos manen
més les dones o la família del batlle que no pas el titular del poder. Aquí ja
tenim un element prou poderós per aconseguir un percentatge més que elevat dels
vots entre les femines del municipi per donar suport al seu bàndol en la
suposada guerra de sexes.
L’altre punt a tenir en compte és que la nostra protagonista és rossa.
Evidentment en una cultura on les morenes predominen aquest color pot atraure
un bon grapat de persones que veuen en la candidata un referent destacat sobre
la resta que queda en l’anonimat del color tipic català que tothom identifica
amb la pubilla de Montserrat. Aquest petit, però important detall, en aquest
cas, fruit del seu estilista de tota la vida, però això no importa. No crec que
la imputin per enganyar al seu corpus de votants. Encara que tal com van les
coses podria haver d’anar a declarar per manipulació de la imatge física o
alguna altra burrada similar que darrerament l’oposició està molt creativa i
manté molt bon rotllo amb la fiscalia. Aquesta mossa ja ronda els 60 anys amb
IVA, per tant acumula una gran experiència a les seves espatlles que pot
utilitzar per tirar endavant el carro de la candidatura. És una edat ideal al
Baix Penedès per dedicar-se a la política perquè en alguns partits fins que no
s’ajubilen alguns caps han de passar com a mínim 30 anys. La candidata quasi
perfecta que no s’ha dedicat mai a aquest món d’arreglar els problemes dels
altres amb els diners de tots ha decidit encetar la seva etapa per tenir una
bona jubilació. Tal com estan les pensions actuals amb el que pot cobrar de la
vellesa no arribaria ni als mil euros. Evidentment que li interessa arreglar la
seva localitat, però la pensió és el que l’ha fet acabar decidir definitivament
a donar aquest important pas. Altres també ho han fet i continuen dins per
aquest simple motiu mai confessat. L'Anna Garcia no vol enganyar a ningú i ho
reconeix públicament, encara que no vol que ningú l’hi esguerri el seu projecte
fent un mal ús d’aquest tema pecuniari. Entre l’ajuntament de la seva
localitat, el consell comarcal i la diputació no vol estar per sota dels
100.000 euros anuals i el que pugui anar caient. Si no passa del consistori,
doncs mira mala sort, però el seu objectiu el té molt clar.
Per saber si l'Anna guanyarà o no, no necessitem ni fer enquestes amb
resultats manipulats, ni fer botifarrades amb parlaments que aplaudeixen els de
sempre i fan més nosa que altra cosa pels qui esperen el pa i la xixa en un
plat de plàstic amb un tovalló de paper.
La ferma candidata es passeja tranquil·lament pels carrers del poble i
tothom se li acosta i li demana consell i evidentment li dóna suport. Un suport
sincer perquè ella sempre ha estat amb el poble i sempre ha compartit taula amb
els descatalogats per ocupar els llocs privilegiats d’una societat. Mai ha
tingut cap mena de ganes d’ocupar la presidència d’alguna entitat que organitzi
rodes de premsa per sortir a la tele movent el serrell ros del seu cabell per
deixar veure la seva carona feliç amb unes ulleres de plàstic la mar de
bufones. Discretament ha estat, és i serà sent cap d’alguna entitat de la vila,
però treballant en silenci, discretament, fent molt bona feina perquè tothom
estigui content i on cadascú ocupi el seu lloc sense que hi hagi cap tipus de
discriminació segons els cognoms que portes.
Aquesta és la candidata oficial perquè coneix el poble com ningú. Ha hagut
de fer llargues cues a l’hospital del Vendrell perquè amb el seu pobre sou no
és pot pagar una mútua. Coneix perfectament el transport urbà perquè fins fa
quatre dies no s’ha pogut treure el carnet de conduir. Coneix les voreres i els
fanals plantats al mig perquè ha hagut de passejar gent gran amb cadira de
rodes pel municipi. Sap perfectament on s’acumula la merda en el seu barri
sense que ningú mogui un dit per treure-la. No li parlis de sobirania, ni de
sostenibilitat, ni d’estructures d’estat perquè mai ha cregut en tot això que
per ella no va enlloc. Li pots preguntar a quin forn fan les millors coques
enramades o en quina parada del mercat venen les paelles més bones i barates.
Aquesta seria la candidata perfecta si es volgues presentar, però de moment
prefereix seguir la seva vida discreta en un municipi amb massa crits per tot
arreu i que està en un atzucac que no avança enlloc. La llista l’hagues
elaborada amb gent competent sense cap imposició, ni compromisos polítics per donar
un bon sou a gent sense ofici ni benefici. És una llàstima que no doni el pas,
però ho deixo aquí pels als qui els agrada remenar la història local i comarcal. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Eix Diari i Baix Penedès Diari a partir del 5 de març del 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada