Som
moltes les persones que amb alguna experiència vital han descobert que només
són un número. Aquesta potser algunes de les conclusions que obtens després
d’algun tràmit l’administració pública. El proper pas és quan descobrim que
després del número nosaltres som el nostre mòbil. Moltes de les persones que
vénen fins a nosaltres des d’altres continent només guarden en les seves
pertinences un mòbil vell gairebé sense saldo o amb el mínim per trucar quan
arribin a terra ferma.
El
mòbil és el nostre futur que ens identifica. Ja no cal que preguntem que podem
fer amb el mòbil sinó que és allò que no podem fer. L’altre dia en el programa
de la televisió catalana “Caçadors de bolets” apareixia una aplicació que et
permetia identificar cada espècie que trobaves pel bosc. Darrere això ja tenim
moltes altres virtuts com saber on estem, si plourà, quants quilòmetres em
recorregut, comprar productes i serveis i moltes altres coses. Aviat podrem
obrir el nostre cotxe i la nostra llar amb una aplicació. Sense oblidar que amb
un petit software podem controlar el menjador de casa mentre estem de vacances
o millor dit buscant feina per Londres.
Si
perds un DNI pots tenir alguna problema per demostrar qui ets, però si perds el
mòbil en pots tenir molts més perquè has de refer moltes de les dades de la
teva vida.
Aviat
els ordinadors ja seran signes del passat i el nostre futur es basa en
pantalles tàctils i telèfons mòbils que substituiran les seves tasques.
Ara per ara quan les despeses pugen i els ingressos baixen són persones
que entre que li tallin l’aigua o li donin de baixa el rebut de telefonia mòbil
opta per la primera possibilitat. Perquè l’aigua la pot aconseguir en una font
pública, però la seva comunicació amb el seu entorn i la seva identitat per la
resta de la societat és torna totalment ocult.
Entre tots ens hem creat el mòbil com a fidel company. Ara tots depenem
d’ell per realitzar la nostra vida diària. Som els seus esclaus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada