Ero al pessebre

Enguany el Nadal ens vindrà amb retallades de tot tipus. La situació actual marcarà que moltes famílies les hauran de viure en realitats ben diferents a les dels darrers anys. Els funcionaris hauran comprovaran en viu i en directe com la paga doble ja ha passat a millor vida i tot que en els anys ens volen fer creure que ressuscitarà. De veritat que no crec en aquest miracle tal com està el panorama europeu vigent. El més preocupant de tot això és que en el nostre pessebre que lluita aferrissadament amb l’arbre de Nadal i el Pare Noel per ocupar el seu protagonisme mediàtic ha vist com perdia tres dels seus elements claus. El bou i la mula ja no formen part d’aquesta representació que ens apropa a la primera fotografia de Jesús ara fa dos mil anys i una mica més. Ells que sempre han estat al peu del canó al costat de la Sagrada Família només es poden conservar a la nostra memòria. El seu silenci els ha traït. L’ero global també els ha afectat. Ara estan tots dos buscant llar en alguna família acollidora que els vulgui cedir algun estable per viure amb uns mínims garantits. Les granges explotadores de la seva espècie ho deixen  com a segona opció.

Avui en dia que el món virtual és més important que el real i que ens movem en una dimensió llunyana de  les coses materials em resulta sorprenent que també desaparegui l’estrella nadalenca. Aquest símbol que serveix de guia als protagonistes del Pessebre també pateix els efectes de les retallades. Ella que representa una mica el vessant màgic d’aquest quadre tradicional també cau del seu lloc. Ara només ens queden els elements bàsics amb el caganer com a més nostrat que s’han anat incorporant amb el temps. ¿Qui serà la propera víctima d’aquesta escabetxina globalitzadora, el riuet, l’estable, els patges?