Alguns municipis
de la comarca utilitzen aquest slogan per donar a entendre que durant tot l’any
gaudeixen d’una àmplia oferta turística encara que pobres nosaltres sembla que
només el veiem a l’estiu, però en els mesos més freds presumptament també funciona
encara que molts mortals no estem preparats per veure-ho clar.
A l’estiu podem
anar a gaudir de les nostres platges iodades. En el mes de novembre i gener
doncs pujar a la muntanya i conèixer aquells racons que la natura ens amaga.
Moltes persones
realment gaudeixen d’aquest lema tan nostrat però des d’una manera ben diferent
a la que ens volen vendre des de les administracions públiques.
En una zona amb
moltes segones residències hi ha molts veïns que només ens visiten algun cap de
setmana i un parell o tres de setmanes a l’any. La resta tenen l’habitatge
tancat esperant tornar i trobar-ho tal com ho varen deixar la darrera vegada.
Els veïns més moderns el lloguen i amb el que aconsegueixen poden pagar l’IBI,
les escombraries i l’alarma que vetlli.
Sort en tenim
d’aquests visitants ocasionals que realment si que fan Baix Penedès tot l’any
perquè els hi toca pagar els impostos i taxes pertinents per pocs dies que en
gaudeixen durant el seu període anual. Si la majoria de segones residències es
convertissin en primera, hauríem de multiplicar els impostos considerablement
per poder donar cobertura durant tot l’any a tota aquesta munió de veïns
puntuals que ara passen un parell o
tres de setmanes l’any. Seria inviable tal com estem actualment.
Aquests són els
que arriben a l’agost, busquen els contenidors oportuns per dipositar les
escombraries i troben que estan molt lluny per anar-hi a sovint. Llavors es fan
un planing setmanal per poder contribuir al manteniment del nostre planeta i de
la galàxia mundial.
Aquestes persones
a vegades es troben en moments molt puntuals que la corrent elèctrica els marxa
quan estan en funcionament tots els aires condicionats, televisors i altres
aparells posant a prova la resistència de la xarxa elèctrica local. Poden ser
uns segons, uns minuts i a vegades una miqueta més, tot depèn de les circumstàncies.
Els nostres
protagonistes són els que com viuen en una zona llunyana del cor de la ciutat
encara no coneixen ni l’escombriaire ni similar durant la seva curta estada en
la segona residència. Coneixen perfectament el camió de les escombraries que
dia a dia passa a recollir-les un parell o tres de carrers més avall de la seva
estimada propietat.
Evidentment
aquests propietaris i veïns ocasionals es queixen del soroll de la música del
càmping del costat o del bar que tenen a tocar que no para fins a altes hores
de la nit. Ells que havien comprat aquest racó de la calma en ple més de
novembre quan tota la comarca està tranquil·la i sense gaires estridències.
Ja fa uns dies
que estan mirant immobiliàries per poder vendre aquest apartament, però quan
els hi donen el resultat de la taxació veuen que ni tant sols arriben a la
meitat dels que els hi va costar aquest caprici d’un moment en què tot anava
sobre rodes.
A casa molts cops
discuteixen que han de fer amb aquest immoble que els costa uns 1.900 euros a
l’any només d’impostos per només tres setmanes i algun cap de setmana que en
poden gaudir. Els propietaris de pisos més elevats estan estudiant la
possibilitat de posar ascensor a l’edifici. Això els pot suposar una nova i
important derrama en la comunitat, tot just quan acaben de liquidar la que es
va adjudicar per fer un manteniment a l’edifici. A veure que passarà. Ells se
senten atrapats en aquest pis que els hi suposa una forta despesa, però que si decideixen
vendre no podran pagar la meitat de la hipoteca que encara tenen pendent amb
l’entitat bancària.
Quan arriben a la
nostra comarca i comencen a veure l’eslogan aquest de “Tot l’any” en els
diferents municipis tenen molt clar que ells durant tot l’any si que paguen tot
els seus impostos i només en poden gaudir una petita part d’aquests diners i
amb unes condicions a vegades no gens afortunades. Per la situació estan condemnats a seguir atrapats en l’esperit
d’aquesta idea genial durant uns anys més per no sortir malmesos de l’aventura
quan les coses semblaven que anirien d’una altra manera. Article publicat a Eix Diari, Diari Baix Penedès i Baix Penedès Diari a partir del 28 de juliol del 2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada