Comencem amb
el Pim que és el tret de sortida d’una
nova legislatura. Podria, ser ara que és porten això de sigles sense sentit,
Projecte Integrat del Municipi. Una mena de pla quatriennal per tirar endavant
el municipi que es pot resumir en un pacte més o menys entenedor o ambigu.
Després de dos
mesos de les darreres eleccions municipals al Vendrell ja tenim pacte. Una mena
d’acord entre tres partits que comparteixen alguns idearis i altres no tant;
com el futur de Catalunya. Uns darrerament han anat amb l’Estelada, altres fa
quatre dies que han deixat la Senyera a l’armari i han agafat l’Estelada i
altres estan a l’ombra d’allò que s’anomena Constitució Espanyola. La seva
aposta és una mena de república federal encara per acabar de definir.
Dels 9 partits
que varen concórrer a les eleccions, 8 han obtingut representació municipal.
D’aquests només 3 han fet un pas endavant i gairebé a les acaballes del termini
legal han constituït un govern en
minoria, el qual per dos regidors no arriba a la majoria absoluta per fer un
equip de govern segur i estable com alguns demanaven. Pel mig també està la
cita electoral del 27 de setembre que pot fer trontollar aquesta mínima
estructura per tirar endavant el municipi del Vendrell. Evidentment aquest
pacte que en principi ha de durar 4 anys ha d’estar ben a redós dels moviments
de la política catalana i espanyola amb aquest vaivé entre centralisme i
independència que separa al voltant del 50%
la societat catalana dels qui van a votar.
Estem davant de
tres partits que formaven part de l’antic equip de govern en coalició que va
portar les regnes del Vendrell en els darrers 4 anys. Dos partits han perdut
tres regidors en les darreres municipals i l’altre ha doblat la seva
representació. Ha passat d’un a dos regidors. Si fem un resum del pla d’atac
oficial per als propers anys veurem que es poden resumir en més transparència,
participació ciutadana, noves tecnologies, adequar les fires i mostres del
Vendrell al segle XXI, reduccions en els tributs, es portarà captació forana
perquè vinguin empreses a donar vida al municipi. Apareixen propostes
clàssiques com la revisió del POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal) que data
del 2000 i que algun partit ja ho portava a les passades eleccions del 2011.
També apareix una cosa que de tant en tant es comenta, però jo encara no ho havia vist tan clar i tan concret com
és l’elaboració d’un ( PAM) Pla d’Acció Municipal abans que acabem l’any. Una
de les noves propostes és canviar l’organització de l’administració municipal.
En aquest pacte a tres bandes estan apuntades les estructures superiors. ara
només falta el més difícil fer-ho realitat i començar a treballar i polir a
mesura que es vagi funcionant.
Vist tot això, jo només espero i desitjo que no es facin realitat un
altre cop les sàvies paraules del Pep Marrasé en el darrer debat entre totes
les forces públiques que va tenir lloc el passat mes de maig a la Lira. Ell va
venir a dir, sinó em falla la memòria, que els programes electorals d’alguns
partits al Vendrell es repetien legislatura rere legislatura. En resum el que es prometia un cop al cap de
quatre anys gairebé tornava a servir el mateix perquè no s’havia quedat al
calaix. Esperem que aquesta promesa de la política local no caigui en la trampa
de les darreres legislatures que ell mateix va exposar en aquest intens
debat. Per anar obrint boca, s’haurien d’oferir descomptes a qui pagui
els impostos municipals abans del termini reglamentari. No estaria malament
ampliar a tothom en un o dos terminis més el pagament l’IBI i les escombraries
com a impostos més genèrics. Fer una relectura del nombre i durada castells de
foc que es tiren al municipi. Potser que no en tirem tants i ho destinem a
altres coses que poden ser festives o no festives. Fer que el programa Per què
? de la televisió local la gent pugui fer preguntes en directe o via mail. També
hauria d’estar obert a tots els partits de l’arc polític local i evidentment
els regidors amb cartera. Jo també estic en contra dels càrrecs de confiança i menys al nivell una mica per sota dels 40.000 euros anuals de salari doblant més de la meitat dels companys de treball. El
projecte és anar simplement anar fent,
caminar i equivocar-se. Aprendre i ser transparents, però amb ganes deixar
enrere la política del copiar i enganxar. Som pobres, amb un gran deute, però
hem de deixar una porta oberta a la imaginació i a les noves propostes que no
costen gaire. Esperem que d’aquí quatre
anys el Marrasé no pugui dir el mateix i haguem canviat el nostre tarannà. Ara
ell tindrà la seva part de responsabilitat. Mentrestant anem cap a la
independència, però hi ha molta cosa per fer en aquest llarg camí. Una feina
que ens implica a tots portem la Senyera, l’Estelada o la Constitucional a la
cartera. No cal que parlem dels diners que les administracions públiques donen
directament als partits polítics. Unes quantitats que ja no tenen cap
justificació actualment. De moment només tenim el PIM ( molt bonic i tendre a
tres mans). Ara ens falta al PAM abans de Nadal i el POUM per més endavant.
Potser només farem PIM PIM PIM i aquí s’ha acabat tota la política local per
aquests quatre anys. Publicat a partir del 21 de juliol del 2015 al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eixdiari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada