Juliol, agost i
setembre, 9, 10 11 i tornada al cole. Torna la nostra rutina de cada any fins
d’aquí 9 mesos amb un parell de parades significatives que sempre van bé per
carregar les piles com mana la tradició, Nadal i Setmana Santa.
La gran novetat
d’enguany és que tal i com ens varen prometre els professors fa un parell
d’anys ja ens han posat un grapadet de
coordinadors. Tots els nens que ho volien es podien apuntar, al final
alguna plaça ha quedat deserta, altra s’ha adjudicat per passiva. La gràcia de
tot això és que tot i aquesta mena de selecció per buscar els més llestos que
s’ha fet amb grans professionals d’altres pobles la majoria dels alumnes ja
sabíem qui escollirien. Ja fa anys que ens coneixem. Som uns cracks però no ens
ho volen valorar. Vàrem fer apostes amb caramels, l’hem encertat al 100% amb el
resultat final i sense haver d’estar mig any esperant a veure que passa. Jo crec que millor que ho haguessin fet a
dit com marca la tradició i no cal tantes tonteries i il·lusions frustrades,
només tenim 3 anys però no tenim un pèl de tontos. Canviar de mentalitat és una
de les coses que costa més en el nostre centre educatiu. Quan hi ha una
entrevista personal pel mig la presumpta objectivitat se’n va en orris.
Ara tenim un grup
secret escollit per les altres instàncies secretes que es reuneix secretament, per decidir coses secretes amb uns
resultats secrets, però clar tot és tan secret que ja ens comencem a preocupar
seriosament no sigui que tots els resultats també d’aquesta penya secreta també
acabin secretament en el calaix secret d’un armari secret. Se’ls anomena ja
internacionalment el grup Bilderbeg.
En el nostre curs
passat ens varen dir que hi ha havia llocs disponibles a altres aules del
centre, per aquella persona que no estava a gust amb el professor, amb l’entorn
o simplement volia aires nous només s’havia d’apuntar en una llista perquè hi
haurien unes entrevistes amb els pares i companys a veure que es podia fer.
Molts d’aquests estudiants encara segueixen en el mateix lloc que estaven
esperant poder canviar d’aula.
Per altra banda,
hi hagut un moviment, curiós, peculiar, inesperat, imprevisible, secret, que ha
fet que alguns joves estudiants els hagin canviat de lloc sense més preàmbuls i
en un plis plas i sense cap procediment obert a tothom. Els qui encara estan al
lloc, la veritat és que estan una mica desesperats. No saben que fer. Ja estan
acostumats a aquesta tipus d’actitud. Fa pocs mesos que estan aquí, però els
qui estem des de que portàvem bolquers ja ho tenim bastant apamat i res no es
ens fa estrany.
El nostra curset
continuarà esperem que enguany ens portin cadires i taules noves perquè les que
tenim ja fa molt de temps que estan en servei i estan una mica en desús. De
mica en mica s’ha d’anar reformant el mobiliari perquè ja toca.
Cada dia, quan
sortim al patí, hi ha rumors que hi ha una llista amb els alumnes més
espavilats segons qui ha fet la relació, evidentment perquè això de
l’objectivitat és una cosa que s’ha de tractar amb cura i mesura, hi ha gent
que es pensa que tot el que diu és la veritat absoluta i la resta va a la
paperera.
Doncs aquests xicots, a final de cada mes tindran un parell de
llaminadures més que la resta de companys perquè són molt bons sagals, molt
obedients i no es queixen mai. Nens que sempre que poden estan a les faldilles
de les professores per pidolar i demanar la seva companyia. Al final, en alguns
d’aquests casos tanta proximitat funciona. Els que sempre juguem al racó
passant del nostre estimat professor sempre ho tenim més cru per aconseguir
aquests petits beneficis que ens ajuda a tenir la boca una mica més dolceta,
però clar ja intuïm que són privilegis pels que no s’aparten de la vora de
l’equip directiu. Ja s’ho faran, la majoria seguirem passant l’estona amb les nostres joguines i sinó ens donen
dos Sugus més al cap de mes ens n’haurem de conformar amb un o cap, però sempre
amb honor, independència i llibertat que són els valors que tiraran endavant la
nostra bonica i bufona escola bressol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada