Tarde para la ira és la primer obra del seu director. Al principi de la trama vas una mica perdut, però després de mitja hora li comences a veure la gràcia a la història. Una mica cruel a vegades, però que no està malament perquè aquí també sabem fer altres películes que les d'Almodòvar o les de riure. Una proposta que explica la realitat d'uns barris que no sempre surten a l'aire i aquí es pot comprovar com bateguen aquestes zones més deprimides.
Sempre endavant
Sempre la mirada amuny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada