Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dissabte, 4 de març del 2017

Europa es fixa en el Vendrell

Ara uns pocs vendrellencs de tota la vida es proposaran participar en aquest procés sobre el Botafoc. La cosa es realitzarà segons els fons europeus Edusi que encara ens han de donar perquè a la primera ens ho varen tombar. A veure si hi ha sort i ara. Ara ja tenim les finances el pla d'ajust fins el 2023 i també haurem de posar un kilet d'euros per arranjar el cor de Coma-ruga i donar-li una capa de pintura a l'identitat de Coma-ruga. Després si quan plou han d'anar en barca és el de menys. La gràcia és tenir un tros  de la parcel·la bonica i que faci goig. Per tant la casa gran ja està escurada amb les peles a invertir a Coma-ruga, però mentrestant ens ententindrem a veure si cau algo de Brusel·les. Després ja veurem com ho paguem la part que ens toca.
Hi ha zones verdes al Vendrell com les del carrer Tarragonès que fan riure més que una altra cosa. EL que està vora l'autopista ja és més bufó perquè clar allí no ens podríem vendre per fer pisos perquè a part de la llei ningú ho compraria tan enganxat a l'AP7.
Per tant, aquest grupet de vendrellencs de tota la vida aneu pensant que hi podem posar. Jo hi posaria un espai per fer concerts i on també més endavant es pugues fer la Fira del Vendrell perquè això que tenim actualment ja fa més pena que una altra cosa. Ho deixem així mig buit i esperem que més endavant aquest sigui un lloc per fer fires i  festes majors, però ens pot passar com passa amb el castell de foc que el lloc ideal és el Botafoc, però el fan des de la zona esportiva perquè amb algun lobby l'interessa que es faci allà. Per tant, no cal que ens trenquem les banyes si ve algú i li interessa que sigui un estacionament de pagament ens ho haurem de menjar amb patates. Ja s'ho faran. Això dels processos de participació encara ha de fer una gran evolució per tenir una mínima fiabilitat. Només cal mirar el que es va fer a Coma-ruga sobre aquest tema, fa pena. Per tant, seguirem esperant perquè potser algun dia es faci amb cara i ulls.